Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
Rafael Bosc i Ballester
Història
Capitost absolutista.
Participà en la revolta reialista contra el Trienni Constitucional S’aixecà de nou amb els Malcontents a la primavera del 1827, i encara, pel setembre, ocupà Mataró Fou afusellat a Tarragona
Francesc Montaner
Història
Guerriller.
El 1822 s’alçà al capdavant d’una important partida reialista Derrotat per Rotten, passà als afores de la Seu d’Urgell, on hostilitzà els liberals que assetjaven la ciutat, en un intent d’introduir-hi proveïments i armes
Francesc Badals
Història
Guerriller reialista durant el trienni constitucional (1820-23) anomenat Romanillos
.
D’ofici, era oliaire La seva zona principal d’actuació fou la Segarra i la conca mitjana del Segre Participà amb la seva columna uns 150 homes en l’assalt a la Seu d’Urgell agost del 1822 i es distingí en la defensa del seu poble natal, però no pogué defensar Balaguer Després d’aquesta derrota fou abandonat per gairebé tots els seus homes i acusat d’indisciplina per Eroles la Regència d’Urgell li instruí judici i l’empresonà alliberat pels francesos, no tingué cap actuació posterior
batalla de Rubinat
Història
Militar
Combat lliurat entorn del castell de Rubinat (Segarra), a l’inici de la guerra contra Joan II
, el 23 de juliol de 1462, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer —un total de més de 2 000 combatents—, i les de la generalitat, que pujaven a uns 1 800 combatents, la gran majoria de peu.
L’exèrcit reialista restà victoriós De l’exèrcit del Principat, moriren els principals capitosts, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes No fou, amb tot, un fet d’armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la generalitat, fou difícil de remuntar
marquès de Montrose
Història
Militar
Nom amb què és conegut James Graham, militar escocès.
Defensor dels presbiterians, passà després al bàndol reialista i es distingí en les campanyes contra els presbiterians 1644-45 Després de la derrota de Naseby 1645 no aconseguí de mantenir la unitat dels reialistes i s’exilià Féu costat posteriorment a Carles II d’Anglaterra, i tornà a Escòcia 1649, però fou empresonat i executat
James Graham
Història
Militar
Militar escocès, marquès de Montrose.
Defensor dels presbiterians, passà després al bàndol reialista i es distingí en les campanyes contra els presbiterians 1644-45 Després de la derrota de Naseby 1645 no aconseguí de mantenir la unitat dels reialistes i s’exilià Posteriorment féu costat a Carles II d’Anglaterra i tornà a Escòcia 1649, però fou empresonat i executat
Joan Dusai i Durall
Història del dret
Doctor en ambdós drets.
Fou virrei de Sardenya 1491-1507 Nomenat protonotari reial l’any 1461, esdevingué un fidel reialista i dugué a terme missions difícils prop de les autoritats del Principat Obtingué de Joan II que perdonés els maonesos que s’havien associat a la revolta dels catalans Es distingí per la seva rectitud Inicià les sessions del parlament sard 1497-1511
John Maitland
Història
Política
Polític escocès.
Duc de Lauderdale Representant dels covenanters a Anglaterra, negocià amb Carles I el reconeixement del presbiterianisme Adherit al partit reialista, fou fet presoner 1651-60 a la batalla de Worcester Des del 1663 tingué un paper important en els afers escocesos nomenat secretari d’estat per a Escòcia 1669, hi restablí el poder reial i derrotà els covenanters 1679
Vicente Genaro de Quesada
Història
Militar
Militar castellà.
Participà en la guerra contra Napoleó i passà després al camp absolutista Tinent general des del 1814, combaté el govern liberal 1820-23 i manà l’exèrcit reialista a Navarra Ocupà diverses capitanies generals i combaté els carlins al nord Quan s’esdevingué el motí de La Granja 1836 fou destituït de la capitania general de Castella la Nova, detingut i assassinat per una banda d’amotinats
Convenció Nacional
Història
Assemblea constituent que governà França des del 21 de setembre de 1792 fins al 25 d’octubre de 1795.
Successora de l’Assemblea Legislativa, era composta per 749 diputats electes Encarregada de redactar una nova constitució, proclamà la Primera República Francesa el mateix 21 de setembre Pel desembre de 1792 obrí un procés contra Lluís XVI, que fou condemnat a mort Aquest judici oposà definitivament els dos partis predominants, els girondins i els muntanyencs, que es disputaven per aconseguir els diputats independents, anomenats “els de la plana” Les primeres victòries franceses sobre els aliats afavoriren els girondins, però la derrota de Neerwiden març de 1793, la retirada de Bèlgica i la…