Resultats de la cerca
Es mostren 537 resultats
Directiva Hàbitats
Norma bàsica aprovada per la Unió Europea (UE) el 21 de maig de 1992, que té per objectiu la conservació de la biodiversitat al territori de la Unió Europea, a través de la conservació dels hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna silvestres.
La modificació del 27 d’octubre de 1997 inclogué una nova relació d’hàbitats d’interès comunitari, dels quals cal conservar mostres representatives mitjançant una xarxa d’espais naturals protegits a escala europea, la xarxa Natura 2000
Richard Russo
Literatura
Narrador i guionista de cinema nord-americà.
Exercí la docència en diferents universitats dels Estats Units Entre les seves novelles més representatives cal destacar Mohawk 1986, Straight Man 1997 i Empire Falls 2001, guardonada amb el premi Pulitzer És també autor del recull de narracions The Whore's child 2002
parc nacional de Monfragüe

Sector del parc nacional de Monfragüe
© Jaime Cerezo / Fotolia.com
Espai natural
Zona de la província de Càceres, Extremadura, de 17 852 ha d’extensió, envoltada per dues serres entre les quals passa el Tajo.
És una de les zones més representatives de bosc mediterrani d’Espanya L’espècie forestal més abundant és l’alzina surera Quant a la fauna, hi són representats el linx i gairebé tots els rapinyaires europeus, destacant el voltor negre i l’àguila imperial
Accademia Nazionale di San Luca
Acadèmia artística de Roma fundada definitivament per Federico Zuccari l’any 1593.
A més de les seves activitats d’ordre pedagògic, tingué importants funcions representatives i una intensa vida corporativa Era oberta als artistes estrangers, com Nicolas Poussin i Josep Ribera L’any 1874 fou creat un Reale Istituto delle Belle Arti, que n'assumí les funcions
Ramon Ribas i Rius
Pintura
Pintor.
Format a Llotja Exposà des del 1919 i el 1922 guanyà la medalla Masriera de paisatge a l’Acadèmia de Sant Jordi Residí un quant temps a Madrid i a Mallorca, llocs on exposà sovint, com a Barcelona Les seves obres més representatives són les de temes de ballet
Institut Català del Consum
Economia
Organisme autònom administratiu de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament de Comerç, Consum i Turisme creat el 1987.
Les seves funcions són estudiar els mecanismes i els hàbits de consum a Catalunya, orientar el consumidor i l’usuari, collaborar perquè els consumidors s’associïn i potenciar les seves organitzacions representatives En definitiva, dotar la societat catalana d’un instrument adient per a defensar els drets dels consumidors i usuaris
Pla i Muntanya
Publicacions periòdiques
Revista quinzenal publicada a Balaguer (1925-32).
S'especialitzà en una informació d’actualitat i històrica sobre els pobles de les comarques lleidatanes Pel seu nivell cultural i polític esdevingué una de les publicacions més representatives de la vida fora de Barcelona Fou dirigida pels polítics Domènec Carrové i Joan Sauret i en fou especial collaborador Sebastià Armenter
Pedro Fernández
Pintura
Pintor murcià actiu a Girona.
El 1519 contractà, juntament amb Antoni Norri, un retaule dedicat a santa Helena catedral de Girona, una de les obres més representatives de la pintura renaixentista catalana, acabada el 1521, que palesa un cert coneixement de l’art derivat de Leonardo El 1519 també contractà el retaule de Flaçà perdut, amb el pintor Gabriel Pou
Bonaventura Pons i Fuster
Literatura catalana
Poeta.
Ocupà diversos càrrecs municipals i figurà entre els dirigents d’entitats culturals i benèfiques manresanes És autor d’una Descripció i alabança de la vida campestre 1837, composta en monosíllabs, i d’unes Dècimes a una senyora dita Alberta , representatives dels gèneres bucòlic i festiu, incloses en la secció de “passatemps” de Los trobadors nous
,
moralitat
Teatre
Gènere teatral que s’estengué per Europa durant el segle XV caracteritzat per l’aparició de personatges al·legòrics i per la finalitat edificant.
Hom en troba les mostres més representatives a Anglaterra amb els morality play The Castle of Perseverance 1425 i Everyman c 495 En la dramatúrgia catalana hom pot considerar moralitats la Representació de la Mort c 1550, la Consueta del Juí i la Consueta dels Set Sagraments , totes tres de procedència mallorquina i copiades en manuscrits del s XVI