Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
acció residual
Fitopatologia
Capacitat que tenen els vegetals de retenir els dipòsits antiparasitaris.
mobúlids
Ictiologia
Família de peixos condroïctis de l’ordre dels raïformes que presenten un disc romboidal més ample que llarg, boca terminal, aletes cefàliques articulades en colze i pectorals enormes.
Les feses branquials són amples i proveïdes de làmines que funcionen com a filtre per a retenir el plàncton del qual s’alimenten Són els únics raïformes de costums pelàgics i planctòfags Són coneguts correntment amb el nom de mantes
memòria intermèdia
Electrònica i informàtica
Memòria usada en transferències de dades entre dispositius per a emmagatzemar-hi provisionalment les dades transmeses amb vista a compensar la discrepància entre diferents velocitats de transmissió o de funcionament, o la falta de sincronia entre dispositius o esdeveniments.
Els perifèrics en solen fer ús abundant per tal de retenir momentàniament les dades en trànsit entre ells mateixos i una memòria qualsevol És normal de trobar memòries intermèdies que funcionen per un mecanisme de pila, així com d’altres de reduïdes a un registre anomenat registre intermedi
batallaire
Ictiologia
Peix d’aigua dolça, de l’ordre dels perciformes
, de la família dels anabàntids, d’uns 10 cm de llargada, de colors molt vistosos, sobretot els mascles quan porten la lliurea nupcial.
Aquests, a l’època de reproducció, fan violentes batalles entre ells i preparen els nius on les femelles aniran a fresar Els batallaires, com tots els anabàntids, són capaços de retenir oxigen a l’aparell branquial i, com a conseqüència d’això, poden viure en aigües poc oxigenades Habiten els rius de la regió indomalaia
estroboscòpia
Física
Tecnologia
Procediment d’observació i estudi de moviments periòdics molt ràpids (vibracions, rotacions, etc).
El seu fonament, explicat per JPlateau el 1836, és que l’ull pot apreciar una sèrie d’imatges intermitents d’una freqüència determinada, però no pot retenir el moviment excessivament ràpid D’aquesta manera l’objecte en moviment apareix, en cada imatge, com si estigués aturat Aquestes sèries d’imatges són obtingudes per mitjà de l'estroboscopi
emol·lient
Farmàcia
Dit de la substància que té la propietat d’ablanir i relaxar les parts inflamades.
És d’ús extern, i deu la seva acció a la propietat que té de retenir la humitat Els emollients principals son el midó i els mucílags del gra de lli, de malví i de garrofí Són la base dels cataplasmes o apòsits humits Sovint, per tal d’augmentar el temps d’efectivitat dels emollients, hom hi afegeix glicerina i aigua
rentatge a l’àcid
Disseny i arts gràfiques
Procediment de gravat calcogràfic i litogràfic consistent a aplicar l’àcid o aiguafort amb un pinzell directament damunt la superfície, verge de reserves, de la planxa de coure o de zinc que hom vol gravar procurant, sempre, que no corri l’àcid damunt els llocs que han d’aparèixer blancs en el gravat.
S'obtenen així grans masses agrisades d’una textura característica, amb riquesa de degradats i que permeten una gran soltesa en el traç Generalment el tiratge admet un nombre reduït de proves, perquè l’àcid, així aplicat, forma poca rugositat damunt la planxa i no pot retenir una gran quantitat de tinta, alhora que és molt sensible a desaparèixer pel frec que rep durant el tintatge i la pressió del tòrcul
bromeliàcies
Botànica
Família de farinoses integrada per uns 50 gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies, sovint epifítiques, pròpies de l’Amèrica intertropical.
Presenten una tija poc desenvolupada i fulles en roseta moltes posseeixen òrgans per a retenir l’aigua de pluja o absorbir la humitat atmosfèrica, alhora que les arrels experimenten una regressió les flors, generalment actinomorfes, són trímeres, heteroclamídies, gairebé sempre hermafrodites i disposades en espigues o en panícules el fruit és en baia o en càpsula Algunes bromeliàcies tenen una gran importància, com és ara l’ananàs Ananas comosus
dessulfuració
Química
Extracció del sofre i dels seus composts (àcid sulfhídric, sulfurs orgànics) continguts en el gas natural i els derivats del petroli.
La dessulfuració esdevé imprescindible a causa de la pudor i les propietats corrosives dels composts sulfurats El tractament amb amines permet de retenir l’àcid sulfhídric del gas natural i de recuperar, així, el sofre D’altra banda, hom porta a terme la dessulfuració del petroli i dels seus derivats, a les refineries, per procediments catalítics i aconsegueix, al mateix temps, d’augmentar l’índex d’octà de la gasolina