Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
George C Marshall
Història
Militar
Militar i estadista nord-americà.
Fou cap de l’estat major central durant la Segona Guerra Mundial Després del seu retir, ocupà diversos càrrecs civils durant la presidència de Harry STruman Com a secretari d’estat, fou responsable del pla d’ajuda econòmica a Europa conegut com a Pla Marshall Fou premi Nobel de la pau el 1953
Borja d’Arquer i de Berea

Borja d’Arquer i de Berea
Budisme
Monjo budista.
Primogènit de la nissaga dels Arquer de Goscons , es formà inicialment en escoles empresarials i d’altes finances, i posteriorment es decantà cap als estudis de filosofia Com a escriptor i dramaturg, els seus assaigs i obres són de caràcter existencialista, i destaca la publicació de La Generación del 98 hoy 1968 També realitzà i produí adaptacions teatrals d’altres dramaturgs, com Jaume Salom A mitjan dècada de 1960 fixà la seva residència a París, on entrà en contacte amb el cercle intellectual avantguardista dels vescomtes de Noailles Interessat pel budisme, posteriorment viatjà per l’…
Comissaria General d’Assegurances
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de juliol de 1936, dependent de la conselleria de finances, a fi d’intervenir en el funcionament de les companyies i mutualitats d’assegurances.
Per decret de 9 de gener de 1937 formant part dels decrets de s'Agaró fou creat el Servei Tècnic d’Assegurances, que havia d’exercir les funcions de la Comissaria General d’Assegurances vida, incendi, transports i diversos i de la Comissaria d’Assegurances Socials maternitat, accidents de treball, retir-vellesa Pel mateix decret fou creat el Consell General d’Assegurances, amb atribucions consultives i executives
Caterina Mirambell
Teatre
Nom artístic de l’actriu Caterina Casals i Mirambell.
Debutà l’any 1845 El 1849 actuà al Liceu de Barcelona i el 1850 passà a l’Odeon, on començà a actuar en teatre català L’any 1856 estrenà La Verge de les Mercès , de MAngelon, i el 1858 Don Joan de Serrallonga , de Víctor Balaguer El 1868 estrenà al Liceu Els hereus , d’Ubach i Vinyeta Esdevinguda cèlebre, actuà habitualment al Teatre Romea 1870-87 i ocasionalment al Novetats i al Bon Retir
Cura
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Cura, al cim (543 m) del puig de Randa, dins el municipi d’Algaida (Mallorca), al límit amb el de Llucmajor.
En aquest indret Ramon Llull feu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d’aixopluc durant el seu retir, un altar marià la Mare de Déu de Randa amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià escola de Randa, que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat El santuari adquirí importància al segle XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual Entrat en decadència al segle XIX, fou restaurat al començament del segle XX pel bisbe Pere Joan Campins els terciaris regulars franciscans se'n feren càrrec el 1913 i hi installaren el noviciat de la…
Antoni d’Ortodó i Comas
Industrial.
Comanditari d’una petita fàbrica tèxtil a Barcelona 1920, la convertí en la important indústria del seu nom esdevinguda societat anònima el 1943, amb fàbriques a Caldes de Montbui i a Sant Feliu del Racó Castellar del Vallès Hi creà una assegurança de vida, retir i invalidesa per als treballadors 1935 Durant la guerra civil de 1936-39 fou mantingut al davant de la indústria pels comitès de treballadors i assolí de conservar-la en funcionament El 1939 formà part amb Josep MMilà i Camps de la comissió per a la reconstrucció de la indústria tèxtil de llana Fundà la constructora La…
Nicolau Cabàsiles
Religions orientals
Teòleg bizantí.
Nebot del bisbe Nil Cabàsiles mort el 1363 i format teològicament, dugué una carrera política a favor de Joan VI Cantacuzè , amb el qual, i juntament amb llur amic Demetri Cidones, dugué vida monàstica en dues ocasions Romangué sempre laic, segons sembla, bé que fou proposat per a la seu episcopal de Tessalònica hom l’ha cregut sovint bisbe Amic i partidari dels palamites palamisme , no entrà de ple, però, en les polèmiques doctrinals Entre els seus escrits teològics destaquen La vida en Crist traducció catalana inèdita de Nolasc del Molar i Explicació de la divina litúrgia , obres escrites…
Trummy Young
Música
Trombonista i cantant nord-americà.
Feu el seu debut professional a Washington el 1928 El 1933 entrà a l’orquestra d’Earl Hines i del 1937 al 1943 formà part de l’orquestra de Jimmie Lunceford, de la qual fou un dels millors solistes Després participà en gires de Jazz at the Philharmonic i el 1952 s’incorporà als All Stars de Louis Armstrong, on romangué fins el 1964 Després d’un període de retir a Hawaii, tornà a actuar en festivals integrat en diverses formacions Durant la seva estança a l’orquestra de Lunceford, Young es donà a conèixer com un dels trombonistes més brillants i de millor nivell tècnic D’aquesta època…
Francesc Bañeras
Música
Flautista i compositor.
Amplià els estudis a Milà, on fou primer flautista a l’orquestra del Teatro della Scala Abans i després fou músic de l’exèrcit Visqué el setge de Girona, i fou ben considerat per Ferran VII fins el dia que es negà a tocar el Trágala himne antiliberal, i fou destituït de músic major, amb la concessió del retir El 1831 obtingué el lloc de primer flautista a la catedral de Santiago En aquesta ciutat fou mestre de música al convent de San Martín, i organitzà diverses bandes Entre les seves composicions hi ha un drama sacre, titulat Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo…
,
Albert Bastardas i Sampere

Albert Bastardas i Sampere
© Fototeca.cat
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona 1908 i alcalde accidental 1907-09 El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vicepresident Exiliat l’any 1926, el 1932 fou diputat de l’ADPGC al Parlament català per Granollers Fou secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana Promogué les assegurances socials i la prevenció d’accidents i, com a president del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears, aconseguí que fossin obligatoris el retir…