Borja d’Arquer i de Berea

Lama Karma Djinpa Tarchin
(Sant Sebastià, 1937 — Osca, 11 de maig de 2017)

Borja d’Arquer i de Berea

Monjo budista.

Primogènit de la nissaga dels Arquer de Goscons, es formà inicialment en escoles empresarials i d’altes finances, i posteriorment es decantà cap als estudis de filosofia. Com a escriptor i dramaturg, els seus assaigs i obres són de caràcter existencialista, i destaca la publicació de La Generación del 98 hoy (1968). També realitzà i produí adaptacions teatrals d’altres dramaturgs, com Jaume Salom. A mitjan dècada de 1960 fixà la seva residència a París, on entrà en contacte amb el cercle intel·lectual avantguardista dels vescomtes de Noailles.

Interessat pel budisme, posteriorment viatjà per l’Orient amb l'objectiu d'aprofundir en aquesta religió. El 1978 inicià el primer retir a Kopan (Nepal), al qual seguí una segona  estada a Manali (Índia), on completà la formació a la  Kagyu Tekchen Shedra, Institute for Mahayana Buddhist Studies. Del 1984 al 1988 dugué a terme el retir tradicional Shangpa Kagyu al monestir de Vajradhara (Normandia), on professà els vots de monjo getsul. Tornà a l’Estat espanyol i s’incorporà com a lama resident al centre budista Serchöling sota l’autoritat del lama Drubgyu Tenpa, amb el qual col·laborà al Col·legi Monàstic de Dag Shang Kagyu de Panillo (Osca), on residí des d’aleshores. Fou un dels primers mestres budistes tibetans d’origen occidental, i a banda de l'activitat com a fundador de monestirs i centres d’estudi a Europa, fou autor de Bhuda. Ciencia y Espíritu (2001), Guía para el viaje de la muerte (2009), Meditación sobre la vacuidad (2011), entre d’altres. També traduí les grans obres del budisme tibetà.