Resultats de la cerca

Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s’assenta la…

S’inaugurà el 1986, i des de l’any 2005 forma part del complex Gran Pallars, juntament amb l’estació d’esquí d’Espot El pic de l’Orri 2440 m és el sostre de l’estació Té 44 km esquiables amb 33 pistes per a l’esquí alpí i 15 km per a l’esquí de fons Les installacions ofereixen espai per a la pràctica del mig tub, boarder cross i una zona de freestyle al Pla de l’Olla

Es doctorà en ambdós drets i ingressà a l’orde de Malta, del qual fou viceprior general Fou comanador de Rialp, de Vilamur i de Sant Joan de Mar, comissari general de croada i assistent al soli pontifici Més tard fou bisbe de Malta

Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver i cronista de la ciutat de Sabadell 1928 i collaborà a La Ciutat i al Diari de Sabadell Publicà uns modèlics Elements d’història de Sabadell 1932, Conceptes i dites de Martí Rialp 1938, i, amb el pseudònim de Miquel Costa, Línies d’història ciutadana 1930

Fundat el 1884 per Claudi de Rialp i Manuel Duran, centrà la seva activitat en les excursions en bicicleta des de Barcelona fins a llocs propers com Rubí També registrà certa activitat competitiva, com la cursa entre Gavà i Castelldefels i les curses del Parc, disputades el 1897 a Barcelona Creà una installació per a la cura i la protecció de les bicicletes dels seus afiliats

Fou fundada i dirigida per Claudi de Rialp Navinés i esdevingué un títol en l’inici del periodisme esportiu català Com indicava el subtítol “revista de sport nacional y extranjero”, tractava també d’altres esports que practicava o interessaven la societat benestant Altres directors foren F Dalmases Gil, Rosendo B Simón i Pedro Ortega Tingué corresponsalies a Madrid, París i Londres De periodicitat mensual, esdevingué setmanal el 1892 Al setembre del 1893 absorbí La Velocipedia

Membre de l’Associació Esportiva Pallars, el 2005 guanyà l’Open Internacional de Ràfting de la Noguera Pallaresa amb l’equip Aiguadicció Rialp compartint embarcació amb Jesús Silva, Anton Fenés i Silvio Barrionuevo Es proclamà campió d’Espanya de ràfting 2008 formant equip amb Eduard Clapés, Jan Cano i Josep Foz El 2009 disputà les classificatòries per al Mundial de ràfting i participà amb l’AE Pallars en la Copa del Món

Dirigida per Antoni Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista Ariel No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d’afirmar la catalanitat N'eren collaboradors assidus Lluís de Rialp, Lluís Gassó, Antoni Ribera, Eduard Artells, Jacint Vergés, “Poliglot” Delfí Dalmau, etc També hi collaboraren Josep Pous i Pagès, Josep Carner, Joan Triadú, Agustí Bartra, etc Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts 1949-50…

Es llicencià en dret, filosofia i lletres i història a Barcelona Fou membre del Grup de Sabadell, amb els integrants del qual collaborà en publicacions com la revista “Paraules” 1922-23, “Almanac de les Arts” de Sabadell 1924 i 1925 i “Diari de Sabadell” També fou collaborador de La Veu de Catalunya El 1928 fou nomenat cronista i arxiver de la seva ciutat natal, sobre la qual publicà Línies d’història ciutadana 1930 i Elements d’història de Sabadell 1932 La seva gran obra de creació és el recull d’aforismes Conceptes i dites de Martí Rialp 1938 Morí al front durant la guerra…

Filla d’una família de classe acomodada, a sis anys començà a rebre lliçons de violí de N Rialp, el seu avi, i continuà els estudis musicals amb Lluís Molist Aviat donà mostres d’una destresa poc habitual En una estada que C Carré i la cantant A Patti feren a Barcelona sentiren la petita Sanjuan, i Carré volgué convertir la jove violinista en alumna seva El 1871 viatjà durant un any per França, Suïssa i Alemanya, tot seguint les gires de Carré El 1872 debutà com a solista als concerts de Baden Tocà juntament amb H Vieuxtemps, C Sivori i H Leonard, i posteriorment actuà a…