Resultats de la cerca

Membre del Club Tennis de la Salut, arribà a ser número u del rànquing català 2007 Juntament amb Mariona Corrales, fou subcampiona de Catalunya i del Master de pàdel de Catalunya 2008, competició en què foren la millor parella femenina el 2010 Guanyà diverses proves del circuit català i fou campiona de Catalunya de mixtos Amb la selecció catalana conquerí un Campionat d’Espanya

Membre del Club Esportiu Bunkai de Barberà del Vallès, guanyà el Campionat de Catalunya d’aixecament amb potència en la categoria de menys de 75 kg 2010 i de menys de 83 kg 2011 i fou tercer a la Copa d’Espanya en 74 kg 2011 En l’àmbit internacional, assolí la tercera posició en la categoria de menys de 65 kg als Campionats del Món organitzats per la Union Internationale de Bodybuilding Naturel 2011 Formà part de la selecció catalana

Abans d’arribar a Catalunya, l’any 1975 guanyà el Campionat d’Espanya de cros per equips amb la selecció de Madrid Fou campió de Catalunya de gran fons 1977 i de marató 1979 L’any 1980 establí el rècord de Catalunya de marató amb 21716 h En aquesta etapa fou atleta del Sícoris i de l’AD Antorxa Una vegada retirat fou entrenador Entre els seus principals deixebles cal destacar Ayad Lamdassem i Abdelaziz Merzougui

Amb la selecció catalana fou tercera per equips en el Campionat d’Europa 2006 i fou medalla d’argent en el Mundial 2009 També participà en el Mundial del 2010 Fou distingida amb el premi President Companys de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes 2009 Parallelament ha estat presidenta del Club Twirling Ulldecona

Periodista, ha dut a terme una reflexió sobre la realitat del seu país, de la qual són una prolongació els assaigs Galicia bonsai atlántico 1989, No mellor pais do mundo 1991,  Toxos e flores 1992,  El periodismo es un cuento  1997,  Galicia, Galicia 2001,  Muller no baño 2003,  Unha espía no reino de Galicia  2004,  Os Grouchos 2008, A corpo aberto Unha ollada "indie" do local universal 2008, Contra todo isto 2018 i Zona a defender A esperanza indócil 2020, entre d’altres La seva narrativa retrata amb ironia una Galícia plena de tòpics en la qual són omnipresents una sèrie d’antagonismes…

Abans de complir deu anys ingressà com a músic menor d’edat de la banda d’un batalló d’artilleria destacat a Barcelona Estudià solfeig, flautí, clarinet i fagot A partir del 1829 tocà amb diferents cobles, per a les quals compongué peces ballables -sobretot contradanses i valsos-, obres que eren molt del gust del moment El 1835 fou nomenat músic major d’un dels batallons de la Milícia Nacional a Barcelona i pocs anys després ingressà a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu El 1852 ocupà la plaça de músic major del regiment d’infanteria de Navarra, on romangué fins el 1856 Aquest darrer any…

Estudià harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i instrumentació al Conservatori del Liceu, on fou el primer a obtenir el diploma de mestre de composició 1960 Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes gairebé un centenar i investigador musical També compongué diverses obres orquestrals Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsòdies empordaneses, Suites clàssiques catalanes , etc Autor de diversos estudis de temàtica sardanista, publicà les obres  Contra la falsa sardana 1953, El cançoner de l’Empordà 1993 i  Nou tractat d’…

Establert a Cuba, on es dedicà al comerç, fou alcalde de Santa María del Rosario, ciutat fundada el 1728 pel comte de Bayona Membre destacat del partit de la Unión Constitucional, especialment durant els períodes 1873-74, 1880-83 i 1890-93 Impulsà la construcció de la carretera que uneix la ciutat amb Guanabacoa El seu fill José Pons en fou també alcalde durant set anys, ja en època de la república

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1959-63 procedent del Terrassa Jugà 49 partits de Lliga amb l’Espanyol, que el cedí un temps al Gimnàstic de Tarragona Posteriorment fitxà per l’Hospitalet 1963-65 i acabà la carrera al Calella 1965-67