Resultats de la cerca
Es mostren 1357 resultats
llista roja
Ecologia
Classificació de les espècies segons el seu risc d’extinció, actualitzada per la Unió Mundial per la Natura (UICN).
A partir de les dades que conté, es calcula l’índex de la llista roja, un indicador de l’evolució del grau de biodiversitat L’índex es basa en el nombre de canvis de categoria per cada espècie dins de la llista roja i mesura l’augment del seu risc d’extinció, relacionat amb el risc de pèrdua de biodiversitat Aquest indicador és molt útil perquè la llista roja inclou totes les espècies i permet fer càlculs i estimacions desglossats per hàbitats, regions o ecosistemes Els valors negatius de l’índex indiquen una acceleració de la pèrdua de biodiversitat S'ha usat per a calcular l’evolució de la…
Bandera Roja
Partit polític
Organització política comunista constituïda a Barcelona el 1968. Els seus orígens se situen en un grup d’universitaris, aplegat al voltant de Jordi Borja, que treballaven dins del grup Unidad, escindit del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC], del qual se separaren quan aquell es constituí en Partit Comunista d’Espanya (Internacional).
El motiu de la ruptura fou que els que més tard integrarien BR es negaren a esdevenir “el” Partit, característica que esdevingué distintiva d’aquest collectiu A l’estiu de 1968 creà la Unió d’Estudiants Revolucionaris a la Universitat de Barcelona i, a partir del novembre, edità Bandera Roja A l’estiu de 1969 BR celebrà la conferència fundacional, en què es definí leninista, per bé que estava molt influenciada pel maoisme El seu objectiu immediat fou el debat ideològic i la reconstrucció del moviment de masses, a partir del “treball –o línia– de masses”, desenvolupat per mitjà singularment…
Granota roja
Morfologia La granota roja Rana temporaria , molt comuna als Pirineus, és més aviat bruna, amb una taca fosca estesa des de l’ull fins a la part posterior del timpà les seves potes posteriors són relativament curtes, i és menys aquàtica i menys àgil que la seva congènere, la granota verda Rana perezi Hàbitat/Xavier Moreno És una granota robusta, que assoleix fins 90 o 100 mm de longitud Té els ulls notablement separats, el musell és arrodonit i el timpà visible Les seves potes posteriors són relativament curtes, de manera que si hom les estira endavant, amb el tronc de la…
mar Roja
Mar
Braç de l’oceà Índic que s’estén de l’estret de Bāb al Mandab a la península del Sinaí, separant Àsia i Àfrica (2.600 m de fondària).
Al N, amb la península del Sinaí, forma els golfs d’'Aqaba i de Suez Estructuralment forma part del gran sistema de fosses tectòniques, que s’estén per l’Àfrica oriental fins a la vall del Jordà Rift Valley Deu el nom a les taques vermelles algues que apareixen a certes èpoques a la superfície Voltat de regions desèrtiques, rep poca aigua dolça, per la qual cosa té una forta salinitat més del 4% i una alta temperatura Les costes són baixes i arenoses Abunden les illes i els baixos corallins en cinturons adjacents a la costa illes Farasān, Dahlak, etc Principal ruta marítima dels antics, fou…
Vila-roja
Poble
Poble del municipi de Costoja (Vallespir), a l’W del terme, al vessant septentrional del coll de Vila-roja, que comunica la vall de Sant Llorenç de Cerdans amb la vall empordanesa de la Muga.
Vila-roja
Poble
Poble del municipi de Girona (Gironès), dins l’antic terme de Sant Daniel, a la dreta de l’Onyar.
Eclesiàsticament havia depès de la parròquia de Sant Feliu de Girona, i després, de la de Palol d’Onyar A la fi del s XVII formava part de la batllia de Girona Les aigües minerals de la font de la Pólvora havien estat comercialitzades Modernament ha esdevingut un barri perifèric de la ciutat de Girona, receptor de la població immigrada Ha duplicat gairebé la població en el decenni 1960-70
Cabana Roja
Refugi de muntanya
Refugi i centre d’esquí situat al grau Roig, a la part baixa del cercle dels Pessons, a Encamp (Andorra).
Barba-roja
Caseria
Caseria del terme municipal d’Oriola (Baix Segura), a 41 km de la ciutat, al nord i a 3 km del Fondó dels Frares (Valls del Vinalopó), a l’est; és prop de la ratlla de Castella, en una llenca de territori oriolà unida al camp de la Murada i compresa entre el municipi murcià de Favanella i els del Pinós de Monòver, la Romana de Tarafa, el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares.