Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
arç intricat
Botànica
Petit arbust, de la família de les solanàcies, de branques espinoses i intricades, amb fulles carnoses, blanques i estretes.
Viu als terrenys àrids del litoral mediterrani meridional, per exemple a l’Alacantí, sobretot en comunitats ruderals
herba presseguera
Herba presseguera
Notafly (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles lanceolades i de flors rosades arranjades en espigues.
Abunda vora recs, reguerons i corrents d’aigua i en terrenys ruderals humits És astringent i vulnerària
galda
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les resedàcies, de tija robusta, amb les fulles enteres i les flors grogues.
Presenta càpsules disposades en raïms espiciformes Creix especialment a les vores dels camins i en llocs ruderals
herba talpera
Herba talpera
Steven J. Baskauf (cc-by-4.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, robusta, de 40 a 150 cm d’alt, de fulles ovades i sinuades, de flors infundibuliformes generalment blanques i de fruits equinats.
Habita erms, camps, terraplens, i llocs ruderals Té propietats hipnòtiques i nervines pel fet de contenir hiosciamina i altres alcaloides
herba de la ràbia
Herba de la ràbia
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, blanquinosa, de 5 a 30 cm d’alçària, amb fulles espatulades i amb raïms de flors menudes d’un color groc pàl·lid.
Els fruits són silícules orbiculars amb la vora aplanada Creix en pedregars, conreus i llocs ruderals, a quasi tot Europa
espergulària
Botànica
Gènere de plantes d’anuals a perennes, de la família de les cariofil·làcies, de fulles linears oposades, amb estípules escarioses, de flors blanques o rosades, aplegades en cimes, i de fruits en càpsula trivalva.
L' espergulària vermella o herba passerella S rubra , de 5 a 15 cm d’alt i amb flors rosades, és comuna en vores de camins i llocs ruderals
carnera
Carnera
Meneerke Bloem (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les acantàcies, de grans fulles profundament retallades, de color verd fosc, amb flors grosses, blanques amb venes purpúries, agrupades, juntament amb bràctees espinoses, en una llarga espiga terminal que pot arribar fins a 1 m d’alçada.
Viu en llocs ruderals, ombrívols i humits de la regió mediterrània Vegeta durant l’hivern, floreix cap al maig i s’asseca a l’estiu Amb les fulles, riques en mucílag, hom preparava una decocció emollient, i amb les arrels, una d’antidiarreica acant
card
Card
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, semblant a una carxofera, de la família de les compostes, de tija erecta, de 50 a 150 cm d’alçada, fulles grans, profundament pinnatífides, grisoses per l’anvers, tomentoses pel revers, espinoses, i flors purpúries, tubuloses, agrupades en grans capítols de bràctees espinoses.
És cultivada per les seves arrels i per les penques o peduncles foliars, blancs i tendres quan ha estat calçada la planta Hom la planta també com a ornamental Les formes silvestres, pròpies de l’Europa meridional, ruderals, reben el nom de card formatger , card bord , card coler o herba colera contenen un ferment cinarasa que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges
artemísia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes i erectes que creixen fins a 1 m d’alçada.
Presenta fulles alternes, ordinàriament molt dividides, de color verd fosc i revers amb borrissol flors grogues o purpúries, capítols petits, agrupats en raïms o panícula, generalment riques en essències i en un glucòsid amarg, l’absintina Comprèn moltes espècies emprades en farmàcia, gastronomia i licoreria Viuen sobretot a les regions estepàries o àrides, però algunes espècies es fan a les comunitats ruderals, a les platges, etc S'anomena també altimira
paisatge vegetal
Geobotànica
Geografia
Estructura de la vegetació d’una unitat geogràfica.
Les comunitats vegetals d’un indret no es disposen de qualsevol manera, sinó que són íntimament relacionades en l’espai i en el temps, i són sotmeses a nombrosos factors ecològics i antròpics La branca de la geobotànica que estudia el paisatge vegetal és la fitotopografia Hi ha tres menes de paisatges vegetals el paisatge natural , en què la intervenció de l’home ha estat nulla o ínfima, el paisatge rural , amb la vegetació força transformada o molt, en el qual cal distingir el paisatge silvopastoral i el paisatge agrícola , i el paisatge urbà , en què la vegetació resta reduïda a zones…