Resultats de la cerca

L’adhesió pot ésser mecànica, electroestàtica o per atracció molecular, segons que la seva dependència sigui funció, respectivament, d’una interacció mecànica, d’una atracció de càrregues elèctriques o d’una força de valències Des del punt de vista termodinàmic presenta dos punts que defineixen el sistema les condicions necessàries per a establir el contacte interfacial o mullabilitat les condicions necessàries per a dur a terme aquest contacte, l’adhesió, que controla la força d’adhesió Les condicions termodinàmiques de mullament i estesa d’un líquid sobre un sòlid…

Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest conjunt de…

En augmentar la temperatura d’un sòlid cristallí, va augmentant també l’amplitud de vibració dels àtoms de la xarxa cristallina, fins que, en arribar a una certa temperatura, anomenada temperatura de fusió o punt de fusió , l’ordre cristallí comença a desaparèixer i s’inicia la fusió del sòlid, durant la qual la temperatura es manté constant El punt de fusió és fix i diferent per a cada substància cristallina, bé que depèn de la pressió Les substàncies amorfes, com és ara la cera, el vidre i la major part dels aliatges, no tenen un punt de fusió fix Hom anomena calor de fusió la…

En la fluïdització hom pot limitar-se a mantenir les partícules en estat de moviment turbulent de manera que la massa polvoritzada experimenti una expansió, però no sigui traslladada pel corrent fluid, com és el cas dels reactors químics anomenats de llit fluïditzat Així hom aprofita la màxima superfície de contacte entre el sòlid i el fluid i una òptima uniformització de la temperatura Hom empra també la fluïdització per al transport de sòlids polvoritzats a través de canonades

L’angle sòlid total amb centre en un punt és igual a 4 π estereoradiants

Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als…

Quan un dels plans conté la base del sòlid, el frust determinat és anomenat tronc

És un sòlid cristallí, soluble en aigua calenta i en els àlcalis, que es fon a 136°C Hom el pot preparar per oxidació del telluri o del diòxid TeO 2 amb peròxid d’hidrogen En dissolució, es comporta com un àcid dibàsic molt dèbil pK 1 =7 i presenta caràcter oxidant