Resultats de la cerca

D’aquesta església, tan sols sabem que vers l’any 1526, i amb el nom de Molins, era una annexa de Santa Maria de Mont-ros, dins de l’oficialat de Tremp L’any 1904 el lloc era reduït a un mas

L’església avui arruïnada de Vilancòs és d’origen romànic, amb característiques semblants a la de Sant Quiri de Sas De Vilancòs només sabem que formà part de la baronia d’Erill dos focs No hi ha notícies històriques sobre la seva església

Antiga capella eremítica dedicada a santa Albina, recordada pel mas Santa Obina, de la vall de Lliors, enfilat al seu vessant montsenyenc, al SO Un testament del mas Regàs del 1278 consigna una deixa “ ad Sancta Albina ” No en sabem cap més dada històrica El mas existeix encara i és habitat

Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, al lloc de Segalers No sabem si arribà a ser parròquia o sufragània, o no passà de capella rural El lloc i l’església apareixen citats el 993 Després no apareix cap dada important Actualment no es coneixen les restes d’aquest temple

L’any 1109 el comte de Pallars Jussà, Pere Ramon, confirmà a l’església de Santa Maria de Tremp les seves possessions Entre aquestes consta Sant Feliu “ que sita est in terminos de Segun vel Toralia ” Aquest és l’únic esment que és coneix d’aquesta església, de la qual no sabem el lloc on era edificada

Sabem documentalment que l’any 1350 el castell de Palol d’Onyar, juntament amb diversos drets, fou donat per Dalmau de Palol a la seva filla Sibilla Si, tanmateix, hom accepta que l’església de Sant Sadurní era l’antiga capella del castell, aleshores hem de pensar que aquesta fortificació ja devia existir a la segona meitat del segle XIII

Sabem que el bisbe Oliba erigí una capella amb relíquies de sant Narcís al seu palau episcopal de Vic Això ha fet suposar que pot correspondre a aquesta capella alguna dependència amb arcs romànics de sota l’actual palau episcopal i així ha estat dit alguna vegada, bé que la seva ubicació és del tot hipotètica i mancada de documentació posterior

Sembla evident que cal cercar els orígens d’aquesta església en l’època romànica, tot i que actualment no hem pogut trobar-ne cap dada històrica Sabem només que abans el temple era dedicat a la Mare de Déu del Remei, però avui, a causa de la propera massia del Puit, és anomenada Santa Maria o Mare de Déu del Puit

Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, és autor d’un extens Raonament de l’ànima ab lo cors , datat al 1510, i conservat en el manuscrit 1830 BC Al final, l’autor n’anuncia la continuació en un Llibre de la vida , que no sabem si arribà a redactar El manuscrit havia estat en possessió dels germans Maians al s XVIII

El lloc d’Asnurri és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Es troba a la vall de Sant Joan, en el camí natural cap a Civís Aquí hi havia una fortificació, propietat de l’església d’Urgell i que fou destruïda i incendiada el 1239 per Roger Bernat II de Foix No sabem que en quedi cap resta visible