Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Mascalbó
Mas que centra una partida, del mateix nom, del municipi de Reus (Baix Camp), al S de la ciutat, al límit amb el terme de Vila-seca.
L’edifici, que conserva elements gòtics, ha estat molt restaurat modernament Inicialment formà part del terme de Porpres, i després, del territori de Tarragona Donat el 1169 per l’arquebisbe Hug de Cervelló a la família Calbó, el 1180 hi nasqué el qui després fou sant Bernat Calbó El 1591 la vila de Reus el comprà a Elisabet de Sacirera, però se'n desprengué el 1852 Eclesiàsticament pertany a Vila-seca L’any 1949 fou declarat bé cultural d’interès nacional
baronia de Montcortès
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montcortès (Segarra), que al s XV pertanyia als Sacirera.
Per enllaços passà als Marc i als Moixó
Castell de Bellveí (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El nucli de Bellvei, situat dalt d’un turó a llevant de Torrefeta, és presidit per una antiga casa senyorial, segurament continuadora d’un castell documentat des del segle XI L’indret fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI, i una de les primeres mencions documentals del seu castell data del 1040, en què és citat entre les fortaleses pertanyents a la canònica de la Seu d’Urgell en l’acta de consagració de l’any 1040 Aquesta supeditació a l’església urgellesa es confirma en un document de l’any 1046-1047 en el qual el bisbe Guillem d’Urgell i els canonges de la Seu…
Castell i recinte fortificat de Corbera de Castell
Art romànic
És situat a l’antic poble de Corbera del Castell dit avui Corbera d’Amunt, el qual és deshabitat des de l’inici del nostre segle Les primeres mencions del lloc de Corbera Corbaria , 953 Corbera , 958 es troben en donacions de terres horts, vinyes, boscos, garrigues fetes per alguns propietaris alodials a Sant Miquel de Cuixà mitja dotzena entre el 953 i el 988 Aquestes possessions van ser confirmades al monestir per les butlles pontificals del 968 i el 1011 L’any 1020 s’hi afegí un predi important que comprenia també cases i edificis, llegat per un tal Bernat, germà de Miró, amb condició…
Casal de Montesquiu
Art romànic
El casal de Montesquiu era una domus que depenia del castell de Besora, dintre el terme del qual es trobava Inicialment estigué infeudada a la família Conanglell, si bé els Besora recuperaren tots els drets i convertiren la domus en un casal de residència de la família primerament hi habitaven de manera esporàdica, i ho feren de manera continuada quan el castell de Besora no oferí condicions d’habitabilitat Les primeres notícies de la domus de Montesquiu son de l’any 1285 Entre aquesta data i el 1337 la domus estigué infeudada a la família Conanglell, que la tenia pels castlans del terme, els…
El cas dels Catalans
Les cancelleries europees aplicaren aquesta denominació als debats i als acords que feien referència a Catalunya, entre el 1712 i el 1714, en les negociacions entre les potències que tenien com a objectiu posar fi a la guerra de Successió En virtut del pacte de Gènova 20 de juny de 1705, una representació catalana s’havia compromès amb la reina Anna d’Anglaterra a lluitar a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, la qual, en contrapartida, garantia la conservació de les constitucions i privilegis que gaudien els catalans sota els Àustria, fins i tot en el cas que Felip V guanyés la guerra…
Sant Feliu Sasserra
Sant Feliu Sasserra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Lluçanès, a la vall mitjana de la riera de Relat.
Situació i presentació Limita al NE amb Oristà, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i Avinyó Bages i a l’W amb Santa Maria de Merlès Berguedà Té dins el seu territori l’enclavament de Comesòlibes al S del poble, del municipi osonenc d’Oristà, i el petit enclavament de la Balma al NE, a la riera de Basí, del municipi de Prats de Lluçanès El territori té com a eix principal la riera de Relat, a la qual desguassen les de Vilaclara i de Pedrós, i s’allarga vers el SE en un apèndix entre els termes d’Oristà i de Santa Maria d’Oló, fins a tocar de la Riera Gavarresa El terme únicament comprèn el…
Desplà

Armes dels Desplà
Llinatge originari d’Alella.
Passà a Barcelona, on els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del s XIV Tingueren repetidament —fins al primer terç del s XVI— els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes Uns Desplà tal vegada els mateixos d’Alella foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà , doctor en lleis, que fou pare de Joan Desplà mort abans del 1441, tresorer del rei, que no tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera morta…
Cas dels Catalans
Portada del Record de l’aliança... (1736), una de les darreres repercussions del Cas dels Catalans
© Fototeca.cat
Història
Denominació aplicada per les cancelleries europees al conjunt de debats i d’acords sobre Catalunya (1712-14), produïts en el marc de les negociacions iniciades per a liquidar els problemes sorgits de la guerra de Successió, i que hom resolgué en el tractat d’Utrecht.
L’objecte d’aquests debats fou la situació de Catalunya, adherida a la causa de Carles d’Àustria per la intervenció d’Anglaterra, que s’havia compromès pacte de Gènova , del 20 de juny de 1705 a garantir la conservació de les lleis i dels privilegis de Catalunya, àdhuc en el cas d’una eventual victòria de Felip V L’adveniment al poder del partit tory , a Anglaterra 1710, modificà l’actitud d’aquest país, que tendí a assolir una pau favorable, a la qual fou supeditada la defensa de l’estructura constitucional catalana L’elecció de Carles com a emperador 1711 estimulà la reunió d’un congrés de…
Foixà

Armes dels Foixà
Llinatge noble que senyorejà el castell de Foixà, al comtat d’Empúries.
El primer personatge documentat és Guillem de Foixà , varvassor de Foixà mitjan segle XII El succeïren dos fills seus Bernat I de Foixà , sense descendència, i Arnau I de Foixà , que seguí la cort reial i testà el 1209 El seu fill Bernat II de Foixà mort vers el 1259 tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens El seu germà Arnau fou senyor de Cornellà, feu que passà després al seu nebot Arnau II de Foixà mort el 1292, fill de Bernat II, el qual vengué els seus drets de Gaüses a Arnau de Saminyana, amb l’aprovació dels seus germans, entre els…