Resultats de la cerca

Jugà en el Futbol Club Barcelona entre les temporades 1947-48 i 1950-51 Anteriorment havia jugat amb el Vic i amb l’ amateur barcelonista Mig i defensa lateral, amb el Barça disputà 34 partits i marcà dos gols Guanyà dues Lligues 1948, 1949, una Copa 1951, una Copa Llatina 1949 i dues Copes Eva Duarte 1948, 1949 Posteriorment jugà amb el Melilla 1951-53, UE Lleida 1953-55, Llevant 1955-56, Artiguense 1956-57 i UE Gramenet 1957-58 Jugà dues vegades amb la selecció catalana

Fill del catedràtic de gramàtica i llatí de l’Institut, Jaume Sagrera, oriünd de Palafrugell Estudià a Girona i amplià estudis amb Gaspar Cassadó Formà part de diferents agrupacions instrumentals, com l’orquestra de Pau Casals 1927 Fundà el Quintet Català, el Trio Borguñó-Serra-Sagrera, el Quartet Laietà, el Trio Gerió i el Quartet de Barcelona 1933 Es dedicà a l’ensenyament Fou professor de l’acadèmia Marshall 1929 i del Conservatori, on tingué per alumne Josep Bassal A Igualada feu una destacada tasca pedagògica amb la renovació de l’ensenyament musical dut a terme…

Doctor en lleis En una línia fulletonesca, escriví obres costumistes i històriques Publicà les narracions La hija del mar 1858 i Azucena 1858, les peces dramàtiques Aquí fue Troya 1858 i El Mesías prometido 1858, les novelles La estrella de Villalar 1861 i El castigo del cielo 1871 i els assaigs Historia de la insurrección y guerra de Cuba 1870 i Insurrección federal en 1873 1873

Començà els estudis a l’acadèmia de música fundada a Girona per Tomàs Mollera i els continuà amb Josep Soler, Gaspar Cassadó i Joan Massià a Barcelona Fou membre de l’Orquestra Pau Casals i de diverses formacions de cambra com el Quintet Català, que fundà, quan encara residia a Girona, amb Miquel Oliva, Josep M Dalmau, Rafael Serra i Josep Serra També formà part del Quintet Laietà, del qual fou promotor l’any 1927, i del Trio Ateneu, amb Manuel Borguñó i Rafael Serra Fou, així mateix, un dels fundadors del Quartet de Corda de Barcelona, amb el qual feu nombroses gires per tot el territori de…

Fill de Salvador Armendares i Torrent Arribà a Mèxic, el 1939, amb la seva família Feu estudis de medicina a la Universidad Autónoma de México, on es llicencià i s’especialitzà en pediataria i genètica Exercí en diverses institucions hospitalàries de Ciutat de Mèxic com a pediatre endocrinòleg Residí a Anglaterra 1964-65, i a Oxford treballà al Population Genetic Research Unit del British Medical Research Council Fou cap del departament de genètica mèdica 1967 i de biologia de la reproducció 1968-77 a l’Instituto Mexicano del Seguro Social Publicà moltes obres, entre les quals Genética…

Era fabricant de draps Fill d’Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa Lluità contra els francesos durant la invasió napoleònica A les ordres del comte de Càldagues, assaltà els francesos que assetjaven Girona per primer cop Ferit en una acció prop d’Òdena, fou condemnat a mort El general Manso aconseguí que els francesos li commutessin la pena per la d’empresonament Més tard fou rescatat Ferran VII el féu ciutadà honrat de Barcelona, cavaller i noble el 1817 i alcalde de Terrassa

La concessionària Adif reprèn després de més de tres anys les obres de l’estació del TAV de la Sagrera Barcelona El motiu de l’aturada, al novembre de 2014, va ser la detecció d’irregularitats en les obres, relacionades amb sobrecostos fraudulents

La represa de les obres de l’estació del TAV a la Sagrera permet recuperar les restes de 358 cossos del segle XVII enterrats en 68 fosses Segons els arqueòlegs es tracta dels soldats de l’exèrcit acampat durant el setge de Barcelona de la guerra dels Segadors i que haurien mort de pesta El 2011 ja es van localitzar 182 d’aquests cossos

La Guàrdia Civil deté en una operació a Barcelona i Madrid catorze treballadors i alts càrrecs d’ADIF sospitosos de participar en una sèrie de contractacions d’obres per al TGV a l’estació de la Sagrera, el sobrecost de les quals probablement ha permès desviar uns 80 milions d’euros La denúncia es basa en les auditories que el mateix ADIF va portar a la Fiscalia Anticorrupció després de detectar irregularitats en les certificacions d’obra de tres treballs pròxims a l’estació entre els anys 2008 i 2010

Dit popularment la Sagrera , ha donat tradicionalment nom al municipi És centrat per la parròquia de Santa Maria, notable exemplar d’origen romànic fou consagrada el 1122 i ampliada i refeta posteriorment el campanar és del començament del s XVI són notables el retaule gòtic fet en 1513-19 i atribuït al mestre Arés i el del Roser, amb un antipendi de ceràmica de Llorenç Passoles segona meitat del XVII El lloc és esmentat ja el 955