Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Miquel Ayala
Teatre
Actor còmic.
El 1740 començà les seves actuacions en companyies locals i el 1753 es traslladà a Madrid a la companyia de Manuel Guerrero, on representà amb gran èxit el paper de “graciós” Fidel a l’estil tradicional del recitat, destacà en nombrosos intermedis i sainets d’alguns dels quals era l’autor
Pius de Fluvià i Borràs
Teatre
Autor teatral.
Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis , etc Escriví monòlegs, sainets, com Un promès denunciat 1925, i peces com La clínica del doctor Llanceta 1925, La rifada de la rifa 1931, Gelós per força 1946, etc Germà de Manuel de Fluvià i pare de l’heraldista Armand de Fluvià
,
baile
Música
En sentit genèric, acció de ballar al ritme de la música amb passos coreogràfics.
Més en particular, peça de caràcter popular que té el seu origen en les músiques que solien interpretar-se durant els entreactes i al final dels entremesos i sainets del teatre castellà dels segles XVI-XVIII Acompanyades generalment d’instruments de corda pinçada guitarres, violes de mà, foren conegudes també amb el nom de bailetes
Gonçal Cantó i Vilaplana
Literatura catalana
Escriptor.
Des de ben jove residí a Madrid Hi treballà a la premsa local i hi estrenà la comèdia El fuego de San Telmo 1889 Collaborà amb Carles Arniches a diverses obres teatrals És autor de més de setanta peces, la majoria sainets i sarsueles Las mamás, La verdad desnuda, Éxito editorial, etc, i d’una òpera Marcia
Henri Monnier
Disseny i arts gràfiques
Literatura francesa
Escriptor i dibuixant francès.
Escriví sainets de la vida popular parisenca — Scènes populaires 1830, Scènes de la ville et de la campagne 1841, Mémoires de Joseph Prudhomme 1855—, molts personatges dels quals foren més tard la base de diverses peces de teatre — Grandeur et décadence de MJoseph Prudhomme 1853, paròdia del burgès mitjà francès— Dibuixà caricatures de tipus corrents parisencs
José Castel
Música
Compositor espanyol.
Destacà en la composició de tonadillas escénicas , sobretot en les etapes inicials i d’apogeu del gènere Compongué també nombroses sarsueles, música de comèdia i sainets Algunes d’aquestes obres tingueren textos de Ramón de la Cruz A l’arxiu arquebisbal de Lima Perú s’han conservat parts d’una missa seva a quatre veus i orquestra datada el 1777
Josep Borràs i Marco
Literatura catalana
Música
Teatre
Comediògraf.
Fou tenor de sarsuela i actor còmic professional Tota la seva producció dramàtica són sainets en català En el pecat va la penitència 1883, Ensomiant 1883, El cullerot 1886, la peça més popular, amb títol pres d’una de les revistes satíriques alacantines més llegides, des del 1884 al 1889, El testament d’ultratumba 1901, Un casament per música i Vaja una boda
sainet
Teatre
Peça teatral en un acte, de caràcter còmic i popular, que generalment hom representava intercalada entre els actes d’una obra extensa.
Alhora, incloïa intermedis musicals cantats i ballats tonadilla Emprat durant el segle XVII com a sinònim d'entremès, no assoleix, però, característiques pròpies com a peça independent de teatre menor fins al segle XVIII amb Ramón de la Cruz, l’obra del qual constitueix un viu retaule costumista de la societat del seu temps Durant el segle XIX fou conreat, entre altres, per J López Silva i per V i R de la Vega Al començament del segle, el sainet excellí sobretot en mans de C Arniches i els germans Álvarez Quintero El sainet als Països Catalans El gènere fou introduït a Catalunya durant el…
Pere Corominola
Història
Cristianisme
Política
Capellà guerriller absolutista.
S'afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses , però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes —les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat—, fou executat a Barcelona el 18 de juliol El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal La heroica defensa del fuerte de Blanes y presa de mosén Pedro 1822
Ascensi Móra i Roig
Teatre
Actor teatral.
Fill d’un forner, debutà en teatres privats, com el del comte de Carlet ~1850 Aviat es féu cèlebre com a actor còmic en català Actor fix del teatre de la Princesa, el 1870 formà companyia pròpia i actuà al teatre Principal i al Russafa de València Escriví també sainets, com El senserro de Montcada paròdia de L’esquella de la torratxa , de FSoler, El cap d’Holofernes i La cigarrera