Resultats de la cerca

A França, durant el s XVII, foren cèlebres els de la marquesa de Rambouillet, Madeleine de Scudéry, etc Al s XVIII, els de Mmede Lambert i MmeNecker, i, al s XIX, els de Mmede Staël, Mmede Récamier i molts d’altres

Funcionà com a secció filharmònica del Cercle Mallorquí de Palma, i hi prengueren part, entre altres, JAlcover, Mdels Sants Oliver, JLEstelrich i sobretot ANoguera, que en fou el veritable mantenidor Situada en els baixos de la redacció de La Última Hora , organitzà molts concerts —cal destacar e del maig del 1894 a les coves d’Artà, amb Albéniz, Uetam, JLamote de Grignon, etc — Tot i el caràcter minoritari, gaudí d’una certa popularitat juntament amb la tertúlia dominical de JAlcover

Fou el primer lutier de l’Escola de Brescia i en aquesta ciutat s’inicià en la construcció de llaüts, concretament al taller del lutier Girolamo da Virchi, amb qui va aprendre l’ofici, i l’any 1580 ja figurava censat en el registre com a artifice d’instrumenti musicali Construí les primeres violes de quatre cordes, que foren una novetat, ja que llavors no hi havia una unitat de criteris i se’n feien de cinc i de set segons el gust de qui les encarregava Alguns autors el consideren l’inventor del violí, tot i que els seus instruments eren de factura molt basta De Gasparo da Salò…

Regida per la junta de govern de l’Associació d’Artistes Actuals 1953-65 fins a la desaparició d’aquesta associació, fou després regida per un patronat En foren presidents Emili Bosch i Roger 1957, Ramon Rogent 1958, Antoni Cumella 1959 i Santi Surós 1960-70 Se celebrà normalment al recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu Hi hagué dotze edicions 1957-70, que pretenien, dins la tradició dels grans salons d’art, mostrar periòdicament l’obra dels artistes del moment, en absència a Barcelona aleshores de cap mostra d’aquest tipus El Saló, presidit per un ampli eclecticisme on l’art nou…

El terme no és coincident amb el concepte de la hausmusik , perquè aquesta darrera es limitava a les obres íntimes, i tenia un origen anterior Sovint s’atribueix a la música de saló una qualitat estètica menor, pel fet d’incloure obres de característiques tècniques simples i sense pretensions concebudes per a un consum immediat a partir de les publicacions musicals del segle XIX De fet, caldria distingir dos tipus de repertori, ja que els concerts als salons privats tingueren una importància cabdal durant la primera meitat del XIX un repertori de major qualitat concebut per als salons, i un…

Organitzat per un grup d’artistes independents —Francesc Boadella, Fornells-Pla, López-Obrero, Jordi i JMde Sucre— sota la iniciativa de Víctor Md’Imbert Se celebrà normalment a les Galeries Laietanes, i al llarg de les seves deu edicions hi concorregueren més de cent trenta artistes, entre els quals es desvetllà la important generació d’avantguarda catalana de la postguerra, que trobà en el Saló la millor oportunitat per a donar-se a conèixer