Resultats de la cerca

Exposà el 1922 a Barcelona i anà a París a ampliar estudis Concorregué després a diversos salons i exposà individualment a la galeria Syra de Barcelona Dedicat sobretot a pintura infantil i natura morta, emprà abundants empastaments dins un concepte tradicional

De formació autodidàctica, començà a pintar des del 1903, amb tons vigorosos, fent una obra rica de colors i amb una temàtica de paisatges i de vida popular dels barris de París Montmartre, Pantin, Sena, etc Exposà en els diversos Salons oficials

Autodidacte Participà en les Bienales Hispanoamericanas de Arte, en la segona biennal d’Alexandria i en els Salons de Maig de Barcelona Formà part del grup Parpalló de València El City Art Museum de Saint Louis Missouri li adquirí obra Passà de la figuració a l’abstracció

Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Fou distingit a salons de Barcelona, Madrid i Berlín Formà part —presentat per Eduard Aunós— de l’orsià Tercer Salón de los Once de Madrid 1945 Fou un dels conreadors més coneguts de la natura morta acadèmica, durant els anys trenta i quaranta

Presidida per un cert eclecticisme dins l’art nou, acollí en els seus salons els noms principals d’Europa, entre els quals els dels catalans Hermen Anglada i Camarasa i Ricard Canals La música també hi tingué un paper important, gràcies al concurs directiu d’Eugène Ysaye Es dissolgué el 1914

De família catalana, estudià a la Llotja de Barcelona Es presentà a València el 1946, i a Barcelona ho feu el 1947 Participà en diversos Salons de Maig de Barcelona, i exposà a Sud-amèrica, els EUA i Suïssa Es dedicà sobretot a la figura, i feu també vitralls policroms

De vida agitada i plena d’escàndols fou obligada a prendre els hàbits, que després abandonà, tingué un fill, que mai no reconegué, el famós D’Alembert Regentà un dels salons literaris més importants del moment i escriví algunes novelles en collaboració amb els seus nebots Pòstumament 1790, fou publicada la seva correspondència

El 1856 ja era una dansa admesa als salons de l’alta societat de l’Havana, començant pel mateix palau del governador, on cada cop despertà més entusiasme, particularment entre els joves Es desenvolupa sobre un esquema rítmic de dos compassos amb síncope entre el primer i el segon temps del darrer compàs

Deixeble, a Barcelona, de Sainz de la Maza 1940 i de l’escola de Llotja 1942, el 1946 es presentà a la Sala Vinçon de Barcelona, ciutat on exposà sovint sales Caralt, Vayreda, Gaspar i Parés Participà en els Salons d’Octubre i el 1952 guanyà el premi de gravat Rosa Vera, i el 1954, l’especial de dibuix del Tercer Saló del Jazz Viatjà becat per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra 1954 i participà als Salons de Maig de Barcelona Exposà individualment sovint a Madrid, i a París 1962, Palma 1962, Bilbao 1966, València 1967, Illinois 1967, etc Obtingué una beca March el…

Autodidacte S'inicià a La Sardana 1921 i collaborà a diverses publicacions, com La Mainada , L’Estevet , L’Esquella de la Torratxa i Papitu Participà en alguns Salons d’Humoristes de Barcelona Com a caricaturista, d’una crítica punyent, signà sovint amb el seu segon cognom Com a pintor exposà a Barcelona i altres llocs de Catalunya signant Soleboyls