Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
tintorera

Tintorera
© fototeca.cat
Ictiologia
Peix selaci pleurotremat de l’ordre dels esqualiformes
, de la família dels triàquids, d’uns 3-4 m de llargada, amb el dors blau fosc, el ventre blanc i la pell quasi llisa, l’aleta caudal força grossa, amb el lòbul inferior ben desenvolupat, el musell força apuntat i les aletes pectorals en forma de falç.
És molt voraç i pelàgic S'alimenta principalment de verats, sardines, seitons, amploies, alatxes i sabogues S'acosta al litoral durant l’estiu, i la seva mossegada és forta i perillosa És comú a les aigües dels Països Catalans
Marín
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia.
Situada a la ria homònima, és port militar i pesquer i té escola naval militar És també un centre agrícola vinya, productes d’horta, patates, blat de moro, i s’hi practica la pesca de bacallà, sardines i mariscs
a l’encesa
Caça
Pesca
Varietat de la caça i la pesca en la qual hom empra un llum per a atreure i enlluernar l’animal que vol capturar.
Abans, l’encesa era reservada a la pesca dels peixos pelàgics, sobretot sardines i seitons Una vegada atret el peix a la costa per la barca que portava el llum, era pescat amb arts d’encalç tirats des de la costa
Aveiro
Ciutat
Ciutat de Portugal, capital del districte d’Aveiro vora el riu Vouga.
Centre comercial agrícola vi, oli d’oliva, blat, fruita Hi és important la pesca de sardines i ostres Vora la ciutat hi ha la fàbrica nacional de vidres i porcellana de Vista Alegre El seu port és el quart de Portugal en importància comercial
bonítol de ventre ratllat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids, semblant al bonítol, bé que de cos més robust.
Té el dors de color blau verdós i 5 o 6 bandes longitudinals característiques al ventre Els bonítols de ventre ratllat són grans nededors i s’alimenten d’altres peixos sardines, peixos voladors, etc Viuen a les regions càlides de tots els oceans i són poc freqüents a la Mediterrània Llur carn és molt apreciada
migas

Migas
© MPG
Gastronomia
Preparació culinària a base de pa dur, lleugerament remullat, fregit amb oli i alls.
Són típiques de la Manxa, Andalusia, Extremadura, Aragó i la regió portuguesa de l’Alentejo, i depenent de les zones la preparació varia També es fan de farina Es poden acompanyar d’aliments salats o dolços ous ferrats, sardines, cansalada, raïm, etc Originàriament, era un plat típic de pastors, per a aprofitar el pa dur
torrinyada
Conjunt de menges, especialment sardines, cuites a la brasa.
sardinaler | sardinalera
la Platja de Canet
Poble
Poble del municipi de Canet de Rosselló (Rosselló), sorgit, inicialment, com a nucli pescador i mariner i, a partir de 1920-40, com a centre turístic, al centre de la llarga platja de Canet, estesa entre l’estany de Canet o de Sant Nazari i la desembocadura de la Tet.
Amb prop de tres milers d’habitants permanents, sobrepassa la població de la vila de Canet, la qual dista més de 2 km La població arriba, a l’estiu, als 30 000 o 40 000 habitants L’activitat pesquera era encara important en 1945-52 sardines A partir d’aleshores, ha conegut un ràpid desenvolupament Hi ha un casino de joc Era el port tradicional de Perpinyà fins al s XVI fou un lloc de pelegrinatge dels pagesos de la plana, els quals en temps de secada hi banyaven la Mare de Déu de Plana de Tuïr De la fi del s XIX a mitjan s XX estigué unit a Perpinyà per un tramvia, molt…
sardina
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de 12 a 20 cm de llargada, amb el cos allargat, de costats relativament comprimits i afilat en el ventre.
Té l’aleta dorsal bastant pròxima a l’extrem anterior del cos i l’única anal és bastant pròxima al posterior La seva mandíbula inferior és prominent El seu dors és de color blavós o verd d’oliva i els flancs i el ventre són de color argentat brillant Habita a les zones costaneres, a la cubeta occidental de la Mediterrània, a l’Adriàtica i, sobretot, a l’Atlàntic europeu, i migren poc, però en època reproductora descendeixen i es dispersen bastant Els grans vols de sardines es formen a la primavera i a l’estiu, prop de la superfície costanera Hom les captura, sobretot, mitjançant…