Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Manuel Fernández y González
Literatura
Novel·lista andalús.
Menà una vida bohèmia i fastuosa, i foren secretaris seus Blasco i Ibáñez i Tomás Luceño En les seves obres —hom en compta més de 300—, condicionades per la urgència de l’elaboració i pel públic, poc exigent, predomina la intriga i l’acció algunes són de tema històric El bastardo y el rey, 1851 El pastelero de Madrigal, 1862 El conde-duque de Olivares, 1870 i unes altres, de tema actual Los desheredados, 1865 María, 1868 La sangre del pueblo, 1869 També escriví un volum de Poesías 1835, a la manera de Zorrilla
ibn al-Sīd al-Batalyawsī
Filosofia
Gramàtica
Filòsof i gramàtic andalusí.
Fou secretari de la taifa d’Albarrasí Per discrepàncies amb ‘Abd al-Mālik, hagué de refugiar-se a Saragossa i a València, on fou mestre d’ibn Baskuwāl És autor d’una vintena d’obres, entre les quals es destaquen al-Iqtidāb fī šarḥ Adab al-kuttāb , comentari a la Guia dels secretaris d’ibn Qutayba, i el Kitāb al-Ḥadā'iq , obra d’iniciació a les doctrines filosòfiques, que influí en el judaisme i constitueix el primer intent a Al-Andalus d’harmonitzar el pensament grec amb la teologia islàmica
Angelica Balabanov
Història
Política
Política ucraïnesa.
Exponent del moviment socialista del primer terç del s XX, fou animadora de la Segona Internacional a tot Europa A Itàlia compartí amb Mussolini la direcció de la revista Avanti El 1917 tornà a l’URSS on esdevingué un dels quatre primers secretaris de la Tercera Internacional A causa dels seus desacords amb els dirigents del Komintern, abandonà la Internacional Comunista cap al 1922 Els anys següents residí a París i a Nova York, on publicà alguns llibres, i el 1947 tornà a Itàlia, on continuà interessant-se pels problemes del moviment socialdemòcrata internacional
secretari | secretària
Història
Funcionari del Consell d'Aragó creat per Ferran II de Catalunya-Aragó.
N'hi havia quatre, un per Aragó, un per València, un pel Principat i un per Mallorca i Sardenya L’aragonès era considerat com a secretari primer i prenia el títol de secretari protonotari , i assistia al consell, però sense vot El 1706, en el Consell d’Aragó austriacista, aquest darrer càrrec fou detingut per un català, Ramon de Vilana-Perles, fins que el 1714, en crear Carles VI el Consell d’Espanya, n'esdevingué el secretari d’estat hi havia sota d’ell, entre d’altres funcionaris, els secretaris d’estat o de despatx universal de Milà, de Sardenya, de Nàpols i del segell reial…
Institut de Foment del Treball Nacional
Institució proteccionista creada el 1879 a partir de la fusió entre el Foment de la Producció Nacional i l’Institut Industrial de Catalunya.
Entre els seus dirigents cal esmentar els presidents Josep Ferrer i Vidal i Manuel Feliu i Coma i els secretaris Francisco José Orellana i Pere Estasen i Cortada Organitzà exposicions sobre productes industrials catalans, muntà una biblioteca econòmica, s’oposà a la reforma de la contribució industrial del 1881, convocà diverses manifestacions proteccionistes per combatre l’aplicació de la base cinquena de l’aranzel del 1869 i publicà nombrosos manifests contra els tractats comercials perjudicials per a la indústria catalana Des del 1880 publicà una revista ‘El Eco de la…
Movimento Sociale Italiano
Política
Partit polític neofeixista italià, creat el 1947, basat en els postulats de la República Social Italiana
.
En 1948-93 tingué representació parlamentària, bé que fou exclòs de les aliances de govern fins a l’esfondrament del sistema de partits polítics italià de la postguerra Integrat el 1994 en la coalició Pol de la Llibertat, aquest any canvià el nom pel d’Alleanza Nazionale i aconseguí alguns ministeris en el govern sorgit de les eleccions del març El 1995 el partit renuncià explícitament a l’antisemitisme i als elements més antidemocràtics del feixisme N'han estat secretaris generals l’excap del gabinet de Mussolini Giorgio Almirante 1948-50 i 1969-87 i, en 1987-90, Gianfranco Fini…
Joan IV de Portugal
© Fototeca.cat
Història
Rei de Portugal (1640-56), fill del duc Teodosi de Bragança i d’Ana de Velasco y Girón.
El 1640 una junta de nobles reunida a Lisboa li oferí el tron del país, i Joan IV dirigí la insurrecció portuguesa contra la dominació castellana La collaboració de la seva muller, Maria Lluïsa de Guzmán, i l’habilitat política dels seus secretaris Pinto Ribeiro i Francisco de Lucena, permeteren d’atreure's a la seva causa Anglaterra i França El 1644 derrotà els castellans a Montijo, prop de Badajoz Féu d’intermediari entre Catalunya i França Les colònies portugueses el reconegueren com a rei, i, malgrat les successives conjuracions nobiliàries 1641-46 i 1653 per enderrocar-lo,…
Consell d’Hisenda
Història
Òrgan de govern de la monarquia espanyola per a administrar els ingressos i les despeses de la corona de Castella.
Supervisava tot el sistema financer, establia el pressupost i cercava nous recursos En la pràctica depenia molt del Consell d’Estat, la política del qual finançava Fou creat el 1523 i reorganitzat el 1593, en substitució de la Contaduría Mayor, que fou absorbida definitivament el 1602 Era compost per un president, sis consellers, un gran canceller, dos secretaris i un fiscal Fou reformat unes quantes vegades durant el s XVII la recapta d’imposts fou encarregada a la Sala de Millones, inclosa en el Consell Els Borbó el reduïren en nombre de funcionaris i en importància, però…
Consell de les Olimpíades Catalanes
Esport general
Comissió constituïda a Barcelona el 12 de febrer de 1921 a fi d’organitzar i articular les gestions per a una Olimpíada Catalana i preparar la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics del 1924.
Els seus membres foren personalitats properes a la Lliga Regionalista i que havien format part de la constitució del Comitè Olímpic Català Joan Ventosa Calvell com a president, Santiago Güell López, baró de Güell, i Josep Elias Juncosa com a vicepresidents, i els secretaris Enric Ràfols o Josep Mesalles Diverses comissions foren presidides per Manuel Garriga Roig economia, Joan Gamper tècnica, Narcís Masferrer propaganda i Josep Maria Co de Triola premsa També es constituí un comitè d’honor presidit pel rei Alfons XIII, Francesc Cambó, el marquès de Comillas i Josep Pich i Pon…
Antonio Beccadelli
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Humanista italià, dit el Panormita.
Doctor en dret i Poeta laureatus , el 1434 fou introduït a la cort d’Alfons el Magnànim pel vicecanceller Jaume Pelegrí Conseller i preceptor del rei fins el 1458, fou distingit per ell amb altres càrrecs remunerats i amb privilegis Tingué amistat i es cartejà amb els secretaris valencians Martorell i Olzina i altres catalans de la cort Fundà a Nàpols l’Academia Panormitana, després Academia Pontaniana És autor de la collecció de poemes en llatí Hermaphroditus 1424-25, que causà un gran escàndol, de tres colleccions d’epístoles Gallicae , Campanae i Politicae , d’una biografia…