Resultats de la cerca

Fill d’una família benestant del Vendrell, estudià dret a Barcelona, on exercí Apassionat pel món de la filatèlia, fou un gran colleccionista i expert en la matèria, que destacà com a conferenciant i articulista Fou president del Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona, cap del Servei Filatèlic de Correus i un dels promotors de la Federación Española de Sociedades Filatélicas, de la qual fou el primer president el 1964 Tingué un càrrec important dins de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, des d’on endegà l’edició del primer segell en català en època franquista, l’any 1967…

Tot i que aquests imposaren per condició la renúncia d’Elionor a tots els seus eventuals drets a la corona siciliana, la reina no deixà d’interessar-s’hi, car es considerà sempre successora dels seus germans, en el cas que morissin sense fills, i no abandonà la idea d’una possible unió de Sicília als territoris patrimonials de la corona catalanoaragonesa procurà de casar les germanes més joves, Blanca i Beatriu, i també el seu germà, Lluís I de Sicília, amb Constança, filla gran del seu marit i a la mort d’aquell, la casà amb el nou rei, el seu germà més jove, Frederic III de Sicília, del…

Filla de Manfred, rei de Sicília, el 1262 es casà amb l’infant Pere, després 1276 rei de Catalunya-Aragó La lluita dels sicilians contra la dominació de l’illa per Carles d’Anjou facilità la intervenció armada de Pere II a Sicília 1282, cridat per aquells com a marit de Constança, hereva del regne el 1283 Pere II i Constança foren coronats, a Palerm, reis de Sicília Des d’aleshores, la reina residí a l’illa i participà en el govern del regne al costat dels seus fills Jaume i Frederic, coronats reis de Sicília el 1286 i el 1296, respectivament Vídua des del 1285, vestí l’hàbit de clarissa…

Fou escuder de Jaume I, el qual li donà, vitalici, el castell de Duocastella o de Rocafiguera 1273 i les vegueries de Bages, Osona, Ripoll i Berguedà 1274, concessions confirmades per Jaume II 1295 Anà a Sicília, on actuà com a agent de negocis de l’infant Jaume per al comerç marítim amb el nord d’Àfrica 1286-89 Fou mestre portolà de Sicília, i al temps de l’infant Frederic li fou pres aquest càrrec, bé que pogué recuperar-lo com a collaborador de Tomàs de Pròixida 1295 Com a capità de galeres, lluità contra els angevins a Calàbria, on saquejà diversos ports, i féu una ardida entrada a…

Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es reféu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera Fidel servidor de Pere el Gran, lluità contra la invasió francesa del 1285 i salvà personalment el rei a Castelló Ocupat el…

Home religiós i pacífic, protegí els templers, als quals donà el feu de Sant Llorenç de les Arenes, féu donacions als monestirs de Sant Pere de Roda i Sant Quirze de Colera i concedí diverses immunitats als seus súbdits 1175 En el seu temps el comtat i les finances comtals conegueren una greu crisi econòmica, testimoni de la qual són diverses vendes, empenyoraments i reconeixements de deutes que hagué de fer, molt especialment a l’església de Girona I la situació empitjorà encara arran de les inundacions, la pesta i la fam que afectaren el país l’any 1193 Malgrat posar el comtat sota la…

Fill de Pere II de Catalunya-Aragó i de Constança de Sicília En morir el seu pare 1285 l’hereu, Alfons II de Catalunya-Aragó, disposà que fos rei de Sicília si el seu germà Jaume hagués de regnar a la corona catalanoaragonesa Però el nou rei de Catalunya-Aragó Jaume II el considerà només com a lloctinent seu a l’illa Arran del tractat d’Anagni 1295, pel qual Jaume II lliurà Sicília al papa, els sicilians el proclamaren rei 1296, i esdevingué un dels defensors del partit gibellí contra el güelf dels Anjou, al qual s’adherí Jaume II Enfrontats ambdós germans a la batalla del cap d’Orlando,…

A la corona catalanoaragonesa, el càrrec fou establert ja per les Ordinacions de Pere III 1344 Hom l’anomenà escrivà secretari Solien ésser dos generalment eren notaris i havien de resoldre problemes de govern Els era confiat el segell secret, sota la vigilància del camarlenc, i en percebien els drets Participaven en les sessions del consell reial Llur signatura solia figurar en les cartes firmades pel rei Ferran II, en una pragmàtica de l’any 1480, establí el nombre en tres Acompanyaven el rei en els seus desplaçaments i segurament intervenien també en l’expedició de documents…