Resultats de la cerca

És probable que la primitiva església fos a l’actual possessió de son Vives Més endavant, la parròquia fou agregada a Manacor, fins que se'n segregà de nou administrativament el 1892 i eclesiàsticament el 1913

Fou fundat per l’Instituto Nacional de Colonización, a la dècada del 1940, com a nucli de colonització agrícola en un sector despoblat del municipi d’Esplucs, del qual se segregà el 20 de juny de 1989

És dins l’àrea comercial de Lleida El terme comprèn els nuclis rurals de Torregrossa, Ràfels i les Pobles El 20 de juny de 1989 se’n segregà i es constituí en municipi el nucli de Vensilló de Llitera

Té un important port i una gran flota pesquera, que han generat una destacada indústria conservera Ambdues activitats són la base de la seva economia El municipi fou creat el 1994, any en què se segregà del municipi de Cervo 

De l’església parroquial de Sant Narcís depengué, des del s XIX, la de Sant Ponç El 1974, part de l’antic terme de Taialà se segregà del de Sant Gregori i, juntament amb els pobles de Domeny i Sant Ponç de Fontejau, s’incorporà al terme de Girona

És format pels habitants de Benaixeve Serrans, vinguts a causa de la inundació de llurs terres per les aigües del pantà de Benaixeve, després del 1950 El 1997 se segregà del municipi de Paterna, del qual era un barri El 2006 la població era de 4702 h Llur parla és barrejada de català i castellà

És l’únic municipi insular de la comunitat gallega Està unit al continent per un pont d’uns 2 km de longitud inaugurat el 1985 que el comunica amb  Vilanova de Arousa , municipi del qual se segregà el 1996 Dedicat a la pesca, disposa de quatre ports pesquers, i al turisme El municipi només té una parròquia, San Xulián da Illa de Arousa, i vint entitats de població la capital és a Arousa

Fou constituït el 1953 a partir del Grup Esplai 1932 com a delegació de la Unió Excursionista de Catalunya, de la qual se segregà posteriorment Fomenta la pràctica de l’excursionisme amb activitats culturals, científiques i educatives entorn de la natura Organitzà proves d’àmbit nacional com la quaranta-tresena Marxa de Regularitat de Catalunya 1979, la sisena Marxa Infantil de Regularitat de Catalunya 1985 o el Campionat de Catalunya de Curses de Muntanya

Les patronals Institut del Cava i Pimecava signen l’acord pel qual es crea la nova marca, AECava Associació d’Elaboradors de Cava, amb la finalitat de defensar els interessos dels petits cellers i potenciar-ne la representativitat dins del sector L'any 2006, un grup d’elaboradors se segregà de la principal patronal del sector, l’Institut del Cava creat el 1953 per fundar Pimecava Ambdues patronals es reunifiquen en l’acord que dona lloc a AECava Associació d’Elaboradors de Cava

Era integrat per 13 diputats 12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera Fou successivament presidit per Cosme Vidal i Juan 1979-87, d’Alianza Popular des del 1999 Partido Popular Antoni Marí i Calbet 1987-99, d’AP Pilar Costa i Serra 1999-2003, del Pacte Progressista i Pere Palau i Torres 2003-07, del PP Li corresponien tretze diputats, dotze per a Eivissa i un per a Formentera Arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 2007 se segregà en el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera