Resultats de la cerca
Es mostren 1153 resultats
Marcel Achard
Teatre
Comediògraf francès.
Autor de peces evasives on es barreja la comicitat amb la melangia Es revelà amb Voulez-vous jouer avec môa 1923 seguiren, entre d’altres, Jean de la lune 1929, Patate 1957 i L’idiote 1960, i La Débauche 1973 Fou membre de l’Académie Française 1959
John Hersey
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor nord-americà.
Fou corresponsal de guerra a l’Extrem Orient Es féu famós amb A Bell for Adamo 1944, a la qual seguiren Hiroshima 1946, The Wall 1950, The Child Buyer 1960, Too Far to Walk 1966, The Algiers Motel Incident 1969 i My Petition for More Space 1975
parc nacional
Ecologia
Espai natural protegit que consisteix generalment en un territori extens que presenta sistemes naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu, gens o poc transformats per l’explotació i l’ocupació humanes.
La declaració de parc nacional correspon a la més alta autoritat competent del país on es troba, la qual en regula l’accés i vetlla per protegir aquests sistemes naturals i fer respectar els seus valors El primer parc nacional del món va ser el de Yellowstone, als confins dels estats nord-americans d’Idaho, Montana i Wyoming, creat el 1872 per acord del Congrés dels EUA i ratificat pel president USGrant Seguiren el parc nacional de Banff, a la província d’Alberta, creat pel parlament del Canadà el 1885, i el 1894 el parc nacional de Tongariro, a Nova Zelanda A Europa, on grans…
Neil Young
Música
Cantant, compositor i instrumentista canadenc.
Músic prolífic amb més de trenta anys de carrera, és considerat el pare del folk-rock Començà els anys seixanta amb bandes de garatge com The Squires El 1966, junt amb Steven Stills, formà Buffalo Springfield Quan dos anys després la banda es dissolgué, Young emprengué la seva carrera en solitari, acompanyat dels Crazy Horse L’any següent, junt amb Crosby, Stills & Nash enregistrà Déjà Vu , que fou el disc més venut als EUA el 1970 Durant els anys setanta aconseguí grans èxits com Harvest 1972, número 1 en les llistes nord-americanes, On the Beach 1974, Tonight’s the Night 1975, May You…
Àfrica Occidental Francesa
Geografia històrica
Govern general que reuní en forma de federació, del 1895 al 1958, els territoris francesos del Senegal, de Mauritània, del Sudan, de l’Alt Volta (actual Burkina Faso), del Níger, de la Guinea, de la Costa d’Ivori i de Dahomey (actual Benín).
La capital en fou Dakar La constitució francesa del 1946 definí l’AOF com un territori d’ultramar de la Unió Francesa Posteriorment, els territoris de l’AOF seguiren les etapes progressives que els portaren, el 1958, a la interdepèndencia, i el 1960 Guinea, el 1958 a la independència
escola de Viena
Economia
Nom donat al grup d’economistes marginalistes marginalisme) format al voltant de K.Meng.
Els seus primers deixebles foren Böhm-Bawerk i Wieser, considerats cofundadors per la qualitat de llurs aportacions L’estructura bàsica de Menger fou completada i desenvolupada per aquests dos autors Seguiren altres generacions d’economistes de l’escola, com Sax, Zuckerkandl, Auspitz, Lieben, Mayer, Strigl, Lvon Mises i, en part, Schumpeter
Josep Garcia i Capilla
Teatre
Escriptor teatral.
Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica, el 1868 estrenà, amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella , la qual seguiren, entre moltes altres, Un cacique a redolons, Una nuvolà d’estiu La justícia en les mans brutes , etc Collaborà també a la premsa amb articles i poesies
Ferran Llagostera i Coll
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Després d’estudis d’arts gràfiques i pintura, desenvolupà una àmplia experiència com a ajudant de direcció A partir del 1971 inicià la realització de diversos curtmetratges i documentals El 1987 dirigí el llargmetratge Bar-cel-ona 1987 —segons un relat de Josep Albanell—, al qual seguiren Gran Sol 1988 i Terranova 1990
arvern | arverna
Història
Individu d’un poble cèltic de la Gàl·lia preromana, establert a l’actual Alvèrnia, a la qual ha donat el nom.
Rivals dels edus, els arverns durant el s II aC aconseguiren de dominar les tribus veïnes Davant la conquesta de Juli Cèsar restaren de primer neutrals, però després seguiren Vercingètorix Vençuts l’any 51 aC, després de la caiguda d’Alèsia se sotmeteren a Cèsar, tot mantenint llur identitat com una civitas de l’Aquitània
celestí
Història
Religiós de la congregació fundada vers el 1264 per Pietro del Morrone (després papa Celestí V) a La Maiella (Abruços, Itàlia).
Els celestins seguiren la regla d’Urbà IV i foren vinculats als benedictins Es difongueren principalment per Itàlia i França El 1408 foren cridats per Martí I de Catalunya-Aragó per tenir cura de la capella del Palau Reial Major de Barcelona, on estigueren pocs anys La congregació fou dissolta al començament del s XIX