Resultats de la cerca

L’aromatització és obtinguda, en general, escalfant en presència de catalitzadors d’hidrogenació platí o palladi o de certes substàncies fàcilment reduïbles sofre, seleni o tetraclorobenzoquinona

És un sòlid cristallí incolor que es fon a 367-369°C i bull a 518-520°C, insoluble en aigua i soluble en benzè i alcohol Hom l’obté per deshidrogenació amb seleni del colesterol i l’àcid còlic

Són el resultat de la combinació dels elements més electronegatius amb l’hidrogen Donen hidràcids els halògens, el sofre, el seleni i el telluri Hom els anomena mitjançant el sufix - hídric HCl, clorhídric H 2 S, sulfhídric, etc En condicions normals són gasos incolors molt solubles en aigua

En aquestes universitats, juntament amb Kurt Alder, descobrí la síntesi diènica o reacció de Diels-Alder , per la qual cosa els fou atorgat conjuntament el premi Nobel l’any 1950 Investigà l’estructura dels esterols i la possible síntesi de la cantaridina fou el primer a emprar el seleni per a la deshidrogenació de productes naturals

Actualment, ja no se'n construeixen, perquè han estat superades pels convertidors estàtics, primerament pels de vapor de mercuri, i darrerament pels de semiconductors seleni, silici Era una màquina de corrent continu, però el seu induït, a més del collector, tenia un joc d’anells per on, amb unes escombretes, prenia o donava el corrent altern el corrent continu entrava o sortia pel collector També podia treballar com a convertidor de freqüència

Té la mateixa estructura que la cisteïna, però el sofre hi és substituït per un àtom de seleni Al contrari del que passa amb altres aminoàcids, no és codificada directament pel codi genètic La inserció de la selenocisteïna en la proteïna és duta a terme per un mecanisme especial en el qual intervé un codó UGA que normalment és un codó aturador i la presència d’un element específic element SECIS en la seqüència de l’ARN missatger Les proteïnes que tenen un o més residus de selenocisteïna s’anomenen selenoproteïnes

Participen en la constitució de substàncies organometàlliques importants hormones de la tiroide, cromoproteids, coenzims, i són necessaris per a la formació de molts complexos enzim-substrat Hom n'ha descrits una vintena de necessaris per a l’home Mn, Fe, Cu, Co, Ni, Al, Cr, Zn, Cd, Rb i Cs, entre d’altres En alimentació, un oligoelement és considerat essencial quan és present en el teixit de tots els organismes en una concentració aproximadament constant i quan la seva supressió causa anormalitats que es guareixen en corregir la deficiència Hom considera essencials el coure, el cobalt, el…

Fou descobert l’any 1789 per FJMulber von Reichenstein, i el nom li fou donat l’any 1798 per MHKlaproth El telluri natural és constituït per una mescla de vuit isòtops, un dels quals 1 2 7 Te és radioactiu, amb una vida mitjana d’1,2X10 1 3 anys, amb masses que van de 120 a 130, i que determinen un pes atòmic de 127,60 En són també coneguts 21 radioisòtops artificials Tot i ésser un element rar constitueix un 10 - 6 % del pes de l’escorça terrestre, és àmpliament distribuït a la natura Ocorre rarament natiu, i els seus minerals més importants són telluriurs També ocorre, en forma dispersa,…

Pot ésser originada per causes molt diverses malalties infeccioses o parasitàries tifus, grip, sífilis, pneumònia, erisipela, tinya, malalties del cuir cabellut psoriasi, lupus eritematós, efectes de les radiacions raigs X, radiacions atòmiques, acció de diverses substàncies medicamentoses d’aplicació local sals de seleni o no sals de talli, anticoagulants, traumes psíquics emocions repetides o molt fortes, esforços intellectuals, tracció dels cabells artificis de perruqueria, fregament posició de sobines dels infants petits cicatritzacions d’una ferida cremades, traumes,…

Inicialment eren constituïdes per una capa de seleni, recoberta per una làmina d’or, que era dipositada sobre un suport de ferro niquelat Posteriorment, es van desenvolupar altres tipus basats en les propietats de la junció p-n dels semiconductors inicialment silici, i més tard materials composts dels grups III-V, com arsenur de galli, o composts dels grups II-VI, com el sulfur de cadmi, etc Aquests darrers dispositius presenten un rendiment de conversió d’energia superior als anteriors, i han esdevingut, per tant, els components usuals de les cèllules solars La recerca de…