Resultats de la cerca

En molts pobles constituïa un acte solemne, fet entre els dos promesos i llurs famílies, amb la participació de parents i amics i amb la presència, sovint, del sacerdot o del cap religiós, i que comportava l’intercanvi dels dons esponsalicis Aquests costums es reflecteixen, per exemple, en els rituals matrimonials de tradició semítica una primera part, corresponent a les esposalles, conté l’expressió del consentiment dels promesos i la donació de l’anell a l’esposa

Presenta els caràcters físics dels etiòpids Habita la part central i septentrional de l’altiplà, principalment les províncies de Shewa, Gojam i Begemdir És un poble d’agricultors mill, blat i llegums d’arada amb rella de ferro i de ramaders de bestiar gros i petit Parlen una llengua semítica, l’amhàric Els amhares pròpiament dits són uns 7 000 000 d’habitants Són cristians monofisites Hom dóna també el nom d’amhares al conjunt format pels amhares, els tigres, els tigrinyes i els hararis

Successives migracions han estès les llengües semítiques a Etiòpia i a l’Àfrica septentrional El mot fou usat per primer cop per ALSchlözer el 1781 per a designar un grup de llengües arameu, hebreu, àrab i fenici parlades per pobles que un passat bíblic Gènesi feia, en llur majoria, descendents de Sem, fill de Noè És impossible d’establir quin és el primitiu poble semític i el lloc on habitava En època històrica, pobles de parla semítica anaven penetrant en onades successives als països civilitzats del Pròxim Orient i de Mesopotàmia A partir d’aquesta migració constant és legítim de…

El 1949 es llicencià en filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i el 1951 es doctorà amb una tesi sobre una família de jueus catalans, els Ravaia Fou un dels seus primers estudis dedicats al món jueu medieval, del qual es convertí en destacat especialista Vinculat a la Universitat de Barcelona des del 1949, hi professà diverses matèries, amb una especial preocupació per les qüestions metodològiques, des del 1954 hi donà sistemàticament cursos d’història dels jueus a l’edat mitjana, amb particular atenció als jueus de la corona catalanoaragonesa, i fou catedràtic de…

Llicenciat 1930 i doctorat 1934 a la Universitat de Pennsilvània, en fou catedràtic de lingüística des del 1947 S'especialitzà primerament en lingüística semítica A Grammar of the Phoenician Language , 1936 Development of the Canaaite Dialects , 1939, i després en lingüística estructural Vers el 1953 introduí en la teoria lingüística el concepte de “transformació”, la qual segons ell, consisteix enuna relació sistemàtica entre oracions de significat semblant però estructura sintàctica distinta Tanmateix, no s’alià amb la gramàtica transformacional-generativa Les seves obres…

Pròpia dels amorites, no se'n conserva cap escrit, però apareix documentada en més de 2 000 noms propis dispersos, principalment en una sèrie de tauletes en accadi i, en segon lloc, en els Textos d’Execració egipcis de les dinasties XII-XIII i en els escrits ugarítics dels s XIV-XIII a C Això ha permès establir algunes de les seves característiques morfològiques i recuperar un migrat lèxic amorita

Llicenciada en filologia semítica per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Jordània, Amman i Tunis Des del 1988 impartí classes de traducció de l’àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà amb la tesi Oralitat, narrativa i traducció Reflexions a l’entorn de Les mil i una nits 2005 Treballà algunes temporades a Nova York com a traductora de les Nacions Unides En una dècada traslladà set obres de l’àrab, d’autors com el premi Nobel Naguib Mahfuz, Abderrahman Munif, Baha Taher, Yabra Ibrahim Yabra, Latifa Zayyat i Mahmud Darwix premi Crítica Serra d’Or 1994…

Doctora en filologia semítica Ha publicat, entre d’altres, els assaigs Contra moros i jueus Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià 1981, Nous textos d’historiadors musulmans referents a la Catalunya medieval tesi doctoral, 1999, De quan érem o no musulmans Textos del 713 al 1010 continuació i complement de l’obra de JM Millàs i Vallicrosa, 2000, Obertura a l’Islam 2001,  Mots remots amb Rosa Lluch, 2002, recull sobre història i toponímia catalanes d’origen àrab,  Ser dona i musulmana  2007,  Ser mujer y musulmana  2009,  En torno al islam y las musulmanas  …

Vida i obra Sota el magisteri de Josep M Millàs i Vallicrosa cursà estudis de filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment es doctorà a Madrid 1956, amb la tutela del professor Emilio García Gómez Exercí la docència en llengua i literatura àrabs a les universitats de Barcelona, Saragossa i Granada, i fundà les revistes Cuadernos de Historia del Islam 1967 i Andalucía islámica 1980 Així mateix, fou soci fundador de l’Associació d’Orientalistes Espanyols 1962 Entre les seves obres cal destacar Los Almorávides 1956, Albarracín musulmán 1959 i Historia de Sevilla…

Hom en conserva més de 2500 inscripcions sobre pedra en una zona que va des de Damasc fins a la mar Roja sobretot a la península del Sinaí, la majoria datades als segles II i III dC