Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Setge de la ciutat de Sarajevo
Els milicians serbis de Bòsnia, amb l’ajut de tropes de l’exèrcit federal exiugoslau, ataquen Sarajevo i comença el setge de la ciutat
Kosovo

Vista del centre de Pristina
Estat
Estat dels Balcans reconegut per la major part d’estats membres de la Unió Europea com a República de Kosovo; limita al N i a l’E amb Sèrbia, al SE amb Macedònia del Nord, al SW amb Albània i a l’W amb Montenegro; la capital és Pristina.
La geografia Forma part dels Alps Dinàrics i comprèn les valls de Kosovo i de Metohija La població, majoritàriament albanesa més del 70%, viu bàsicament de l’agricultura cereals i vinya, la mineria cromita, plom i zinc i d’una escassa indústria Conquerit pels otomans, que hi guanyaren les batalles de batalla de Kosovo Polje 1389 i la batalla de Kosovo 1448, la primera contra els serbis i la segona contra una coalició cristiana encapçalada per Hongria, després de la primera guerra balcànica 1912 passà a Sèrbia, i el 1918, al regne dels serbis, croats i eslovens des…
batalla de Kosovo Polje
Història
Militar
Batalla entre l’exèrcit otomà i les forces del príncep Llàtzer de Sèrbia que tingué lloc a Kosovo al juny del 1389.
El triomf dels turcs representà el sotmetiment dels serbis a l’imperi Otomà La batalla esdevingué un dels símbols fundacionals del nacionalisme serbi El combat és descrit a la novella catalana medieval d’autor anònim Jacob Xalabín
castell d’Estanyol
Castell
Nom català del castell de Castri, situat a l’extrem nord del ducat de Neopàtria, a Tessàlia.
Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380
serbocroat
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava del subgrup meridional o balcànic.
És parlada per uns 16 500 milions de persones 1995, majoritàriament als estats de Sèrbia i Montenegro 8 150 000, Croàcia 4 590 000 i Bòsnia i Hercegovina 3 430 000, en els quals és llengua oficial Hi ha també comunitats de parlants d’aquesta llengua a Àustria 175 000, Eslovènia 155 000 i els EUA 130 000 i, més petites, a Hongria, Romania i el Canadà El nom fa referència a dues ètnies diferents —els serbis, de religió ortodoxa i els croats, catòlics—, tot i que es tracta d’una sola llengua, amb variants dialectals que responen a circumstàncies historicoculturals diferents A…
haiduc
Història
Membre de les milícies irregulars hongareses.
Originàriament vigilaven les fronteres meridionals del regne, però en produir-se les invasions turques s XVI foren desorganitzats i esdevingueren bandolers Al s XIX, reconeguda llur autonomia al districte d’Hajdú, feren costat als independentistes serbis 1804-13 i búlgars i serviren Rússia contra Turquia 1877-78
Esteve II de Bòsnia
Història
Ban de Bòsnia (1322-53).
Fill d’Esteve I, restaurà la dinastia dels Kotromanić Consolidà el seu país i li donà prestigi polític Aconseguí 1326, en lluita contra els serbis, accés a la mar i es beneficià de les lluites entre Venècia i Hongria El succeí el seu fill Tortko I
Miquel III de Bulgària
Història
Tsar sismànida de Bulgària (1323-30).
Fill d’Ivan Šišman, príncep de Vidin Bdyn, succeí el tsar Jordi II, darrer de la dinastia Terter Recuperà els territoris de la Bulgària meridional, ocupats pels bizantins, i s’alià amb l’emperador Andrònic III contra els serbis 1327, que el derrotaren a Velbugd Küstendi el 1330
Mohács
Ciutat
Ciutat del megye de Baranya, Hongria, situada a la dreta del Danubi.
Port fluvial indústries de maquinària, mobles i plàstics Centre d’un grup ètnic de serbis i croats refugiats a Hongria, és coneguda per la victòria que els turcs hi obtingueren, el 1526, sobre l’exèrcit hongarès i que els féu amos de les ribes del Danubi per espai de 200 anys
Balša
Dinastia, segurament d’origen serbi, fundada per Balša I
, la qual regnà a Montenegro i Albània septentrional entre el 1360 i el 1421, aproximadament.
Els fills de Balša I continuaren la política de conquesta, ocuparen Durazzo 1383 i adoptaren temporalment el títol de ducs de Durazzo Finalment, però, Jordi II i els seus aliats serbis foren totalment vençuts pels turcs al Kosovo Polje 1389 La dinastia s’extingí el 1421 amb la mort de Balša III