Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
servitud de llenyes
Dret
Dret de recollir la llenya en un bosc.
Aquest tipus de servitud és freqüent als Pirineus i al Montseny
servitud de llum
Dret
Servitud consistent en el dret de rebre la claror que ve del cel a través del predi veí.
servitud de mitgera
Dret
Servitud real que consisteix en la copropietat de la paret o de la tanca que separa dues propietats contigües.
servitud de pas
Dret civil català
Dret de pas regulat antigament en certs casos, com per exemple el camí de sagrament, que hom utilitzava per portar els auxilis espirituals a les cases o per treure’n els morts; la servitud de pas accessòria de la de séquia o rec, d’una amplada de 2 pams i mig de destre; la de pas amb animal de treball, que solia tenir una amplada de 5 pams: la de pas de parella de bous o de mules, de carro i de ramats, d’amplada variable.
El dret català actual no en conserva cap especialitat, com no sigui per la via del dret consuetudinari
servitud de salvament
Gravamen imposat als terrenys de propietat particular que confronten amb la mar o enclavats en zona marítima terrestre i en les riberes dels rius.
Són susceptibles d’ésser utilitzats, en casos de naufragi, per a salvar les despulles i la càrrega dels vaixells naufragats i dipositar-les-hi, així com de varar vaixells de pesca
servitud de pastura
Zootècnia
Dret català
Dret real sobre una propietat d’altri de poder-hi introduir el bestiar a pasturar.
servitud de parada
Dret català
Dret del propietari d’una finca amb aprofitament d’aigües vistes, d’obligar els propietaris de terrenys on passava el curs del corrent que consentissin a la construcció d’una parada o caixa de distribució per a regar aquella.
redempció d’una servitud
Dret civil
Forma d’extinció d’una servitud mitjançant el pagament d’un preu pactat amb anterioritat.
El codi civil vigent a l’Estat espanyol prescriu la redempció de les servituds de pasturatge i de llenyes, així com d’altres que donen dret a percebre fruits
servitud d’extracció d’aigua
Dret
Servitud que grava un predi a favor d’un altre, el propietari del qual pot extreure aigua d’aquell en benefici propi.
Generalment suposa la servitud de pas
serf | serva
Història
Persona sotmesa a la situació de servitud, habitual en la població camperola de l’occident medieval.
El serf estava en una estreta subjecció respecte a un senyor o gran propietari, a través d’un vincle personal o territorial —habitualment ambdós juxtaposats— que li limitaven notablement la llibertat de domicili, fins a arribar a una adscripció a la gleva que conreava, amb caràcter vitalici i àdhuc hereditari iuniores, solariegos, collazos, homes propis , etc, segons les diferents nomenclatures peninsulars Anomenat també, sovint, serf de la gleva , restà adscrit a la terra de tal manera que, a més de no poder abandonar-la, era venut o donat juntament amb ella, com si en formés part Per raó d…