Resultats de la cerca

Bilingüe, fou més literari que polític i fou continuat per El Extraordinario Político Mallorquín , també setmanal 1810

Primerament quinzenal 1899-1901, després fou setmanal Hi collaboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Domènec Martí i Julià

Les primeres activitats destinades als socis foren les audicions d’enregistraments El primer festival públic se celebrà el 31 de març de 1936, amb la presentació d’una orquestra pròpia com a activitat central Aquesta orquestra estigué formada, majoritàriament, per músics de Granollers, com ara Josep Maria Ruera, entre d’altres Durant la Guerra Civil es paralitzaren les activitats, que es reprengueren al final del 1939 malgrat les reticències de les autoritats locals Al mes de novembre del 1941 s’incorporà una activitat nova, el ball setmanal Aquest ball, concebut inicialment per…

Substituït per Carmen Alcalde, al capdavant d’un grup d’intellectuals barcelonins, continuà fins el 1968 amb moltes dificultats administratives, malgrat que era redactat gairebé tot en castellà En el número 103 agafà el relleu un grup de Girona, dirigit per Narcís Jordi Aragó , i es catalanitzà totalment, però patí una sèrie de sancions i una suspensió de dos anys i mig 1971-74 El 1978 passà a periodicitat mensual Des del setembre del 1979 fins a l’octubre del 1982 fou dirigit per Pere Madrenys i Caballé Novament setmanari, des del 1982 passà a ser distribuït com a suplement setmanal…

Les festes són motivades per la celebració de diades de caràcter oficial, ja siguin d’àmbit estatal o local Poden ésser recuperables o no recuperables , segons que el treballador hagi, respectivament, d’incrementar o no la seva jornada diària en dies successius per tal de compensar les hores deixades de treballar per motiu de la festa

S’originà a partir del títol d’una secció de la Gazeta de Vich fins que es constituí el suplement en tiratge separat Tractava dels partits locals i comarcals de futbol El setmanari espaià la periodicitat fins que desaparegué amb el número 142

Fou fundada per Pere Àngel de Tarassona, com a continuació del diari del mateix nom Publicà articles de tema miscellani El 1775 en reprengué la publicació i hi féu aparèixer, en setmanes alternes, la Crònica de Jeroni Pujades, traduïda al castellà per ell mateix, i una Historia de Mauritania y del Reino de Argel En 1776-77 publicà El blasón de Cataluña , història apòcrifa d’EBarelles

En llengua castellana, era dedicada majoritàriament al futbol, feia la crònica de partits i publicava entrevistes a jugadors Dirigida per Vidal, tenia periodicitat setmanal, però degué tenir una vida efímera

Oferia la informació dels frontons de Barcelona i mantingué corresponsalies a Madrid, Bilbao i Reus De caràcter satíric, tenia periodicitat setmanal i es publicava els dijous, però tingué una vida efímera

Diari informatiu i moderat, fou políticament independent, amb una posició lleugerament nacionalista Al gener del 2002 reaparegué la capçalera com una publicació setmanal lligada al diari Regió 7 de l’Anoia