Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
edicte de Restitució
Història
Edicte donat per l’emperador Ferran II després de la pau de Lübeck (1629) (guerra dels Trenta Anys).
Determinava la devolució de diòcesis i monestirs dependents de la casa d’Àustria i que pel tractat de Passau havien passat a mans luteranes, així com també la paritat de catòlics i protestants quant a l’establiment de la Reforma El feren possible les victòries de JT'Serclaes de Tilly i Avon Wallenstein i significava el retorn a la pau d'Augsburg el canvi de signe en la guerra, degut a la pressió francesa, portà la seva anullació pel tractat de Praga 1635
tiara
Indumentària
Capell pontifici no litúrgic de forma oval, cenyit de tres corones sobreposades i amb la creu al capdamunt i dues ínfules a la part inferior.
Originàriament segle VIII era un simple capell cònic de roba blanca, conegut també per phrygium La primitiva orla daurada fou convertida en corona segle X i fou anomenada també regnum sota Bonifaci VIII 1294 hi fou afegida una segona corona, i una tercera triregnum sota Benet XII 1334 Segons el Pontifical Romà del 1596 significava el triple poder papal com a vicari de Crist, pare dels prínceps i reis i rector del món Signe d’autoritat i jurisdicció, Pau VI renuncià a usar-la, bé que continua com a emblema pontifici
llei de Jurisdiccions
Història del dret
Llei preparada pel govern de Moret arran de l’assalt al setmanari «Cu-cut!» per grups de militars pel novembre del 1905.
Significava el trasllat a la jurisdicció militar de tots els delictes contra l’exèrcit i la pàtria, amb inclusió dels ultratges a llurs símbols i emblemes o de les apologies d’injúries Fou aprovada el 13 de febrer de 1906 pel senat i el 23 de març pel congrés Aquest, que acceptà una esmena regionalista que hi afegia els delictes contra les regions, no pogué evitar, tanmateix, la retirada de les minories parlamentàries republicana, regionalista, integrista i carlina L’oposició a la llei fou el motiu immediat de la constitució de la Solidaritat Catalana
servent
Bíblia
Títol amb què, antigament i segons l’ús bíblic, hom designava tant els primers oficials de la cort, o de l’exèrcit, com els esclaus.
El terme, doncs, no significava sols una relació de servitud, sinó també i alhora una altra de fidelitat i de confiança, amb una corresponent connotació altament honorífica No és estrany, així, que la tradició bíblica donés el nom de servent del Senyor a grans homes de Déu com Moisès, David o els profetes La profecia del segon Isaïes dedica quatre cants a un servent del Senyor o de Jahvè que, per mitjà del sofriment i de la mort, arriba a salvar Israel i tots els pobles, per la qual cosa l’Església primitiva aplicà aquest nom a Jesús
patarisme
Cristianisme
Moviment popular, politicoreligiós, creat a Milà (1055) en reacció contra la simonia i el nicolaisme
.
Gregori VII els protegí contra el bisbe Guido de Velate Amenaçà el govern de Milà 1071 i fins les mateixes relacions entre el papat i l’imperi Minvà a la mort d’Erlembald 1075, bisbe simoníac, no sense abans reduir l’autonomia de l’església milanesa i aconseguir una victòria del lliure municipi enfront del feudalisme milanès El nom de patarí , d’origen dialectal milanès, significava, originàriament, ‘drapaire’ Als s XII i XIII els càtars italians, que tenien llur centre a Milà, se n'atribuïren el nom, talment que esdevingué sinònim d’heretge i especialment de càtar
Ra
La morta adorant el déu Ra (Ra-Harakté-Aton), pintura sobre fusta de la tomba de Nes-Khonsu-pa-Khered (dinastia XX)
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat egípcia, personificació del Sol.
Deïtat principal de la teologia heliopolitana d’Heliòpolis, vila del Delta, gaudí d’un enorme prestigi a partir, sobretot, de la dinastia V 2494-2345 aC, els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula “Fill de Ra” Així mateix, en el decurs del temps hom procedí a un sincretisme de Ra amb diverses divinitats Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra , etc, cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra Emanació seva era la deessa Maat, personificació de la justícia Hom el representava com un faraó
Moviment Nacionalista Totalitari
Partit polític
Grup nacionalista català, de dimensions reduïdes, que se separà de Nosaltres Sols! en la clandestinitat, després de l’aixecament d’octubre de 1934.
Creà un efímer nucli format a Barcelona al voltant de l’estudiant d’arquitectura Jacint Goday Prats, potser amb ajut econòmic del consolat italià Edità el periòdic Ferms quatre números, agost-novembre de 1935 i introduí el terme “totalitari” en el llenguatge polític català, que significava tant l’aspiració a un estatisme molt pròpia de la moda política dels anys trenta a Europa com el somni d’una unificació pancatalanista incloent-hi Occitània “la Catalunya totalitària” El grup no tingué major trans-cendència que la curiositat que suscitàpel seu discurs ideològic Desaparegué ben…
línia de l’Oder-Neisse
Geografia històrica
Frontera entre Alemanya i Polònia determinada per les potències aliades al final de la Segona Guerra Mundial, per la qual es transferia a Polònia una extensa secció de territori alemany.
A la conferència de Jalta les tres majors potències aliades acordaren de fer recular la frontera oriental polonesa amb la Unió Soviètica cap a l’W, situant-la aproximadament a la línia Curron, però aquesta rectificació significava una pèrdua substancial de territori polonès Acabada la guerra, l’exèrcit soviètic havia ocupat totes les terres situades a l’E de la línia de l’Oder-Neisse i la seva administració fou transferida a les autoritats del govern polonès provisional, la qual cosa provocà la més enèrgica protesta per part de les potències occidentals Aquest afer es convertí en…
fabricant
Caricatura del fabricant català de principis del segle XIX (Colección general de los trajes que en la actualidad se usan en España, Madrid 1901)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Propietari d’una fàbrica o d’unes quantes.
Fins al segle XVIII aquest terme designava a vegades el menestral industrial, però el seu ús era molt limitat A partir de la divuitena centúria passà a designar l’empresari i propietari de la fàbrica o unitat de producció, i durant un període limitat significava també el tècnic que figurava al capdavant de la indústria Els principals fabricants foren els de la indústria cotonera de les indianes indiana, els quals arribaren a constituir-se en grup social propi, amb llurs organismes representatius Companyia de Filats, 1772 Cos de Fabricants, 1799 Junta i Comissió de Fàbriques, en…
òstracon
Arqueologia
Tros de terrissa (en un principi el terme significava ‘conquilla’) emprat a Grècia per a inscriure el nom de la persona destinada a l’ostracisme.
A Roma n'han aparegut exemplars al turó anomenat Testaccio A Egipte on han estat trobats la majoria, els òstracons s’empraren com a rebuts d’imposts o consums També han estat conservats en aquest material d’escriptura altres documents, lletres, pregàries i alguns fragments literaris