Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
mitraisme
Religió
Religió mistèrica de Mitra
.
Pot ésser entesa com un desenvolupament particular de la religió persa antiga, en el sentit d’un sincretisme iranicobabiloni D’origen irànic, arrelà en les comunitats perses de l’Àsia Menor després de la conquesta macedònica, a través d’elles s’estengué a Roma i a tot l’Imperi ràpidament i arribà a constituir una religió oficial —identificada amb el culte al déu Sol— que rivalitzà fortament amb el cristianisme
Omri
Història
Bíblia
Sisè rei d’Israel (886-875 aC), un dels més importants del regne.
A l’exterior, sotmeté Meša del regne de Moab i mantingué bones relacions amb Ithbaal de Tir la filla del qual, Jezabel, es casà amb el seu fill Acab i amb el regne de Judà, però hagué de cedir algunes viles a l’arameu Bar-Hadad I de Damasc A l’interior, traslladà la capital de Tirsah a Samaria, fundada per ell 881 aC, i afavorí el sincretisme religiós practicat per Jeroboam
eclecticisme
Filosofia
Mètode filosòfic que consisteix a escollir, de diferents doctrines, les idees més acceptables amb vista a formar un cos doctrinal.
Hom considera eclèctics els autors de l’Acadèmia platònica, els peripatètics, Ciceró i molts pensadors de la patrística Darrerament hom ha donat especialment el nom d’eclecticisme a la filosofia de Victor Cousin Són també trets característics de qualsevol eclecticisme l’oposició al dogmatisme i al radicalisme i la recerca d’un criteri de veritat que permeti l’harmonia entre posicions aparentment contradictòries Això el diferencia del sincretisme i l’allibera de la connotació despectiva que aquest comporta
chārvāka
Filosofia
Escola filosòfica índia dels períodes èpic i purànic (600 aC-1200 dC), coneguda pel nom del seu llegendari fundador Chārvāka, que reuneix tendències negativistes i materialistes.
Pel que fa a l’aspecte religiós, els chārvāka negaven el transcendent, així com l’autoritat dels Vedes quant a la filosofia, afirmaven que el món exterior, els sentits i la intelligència provenen de l’activitat de la matèria, negaven la causalitat, tot incidint en el determinisme, i establien com a únic coneixement vàlid el provinent dels sentits quant a l’ètica, hom els pot caracteritzar com a hedonistes Com a antítesi de l’ortodòxia dels bramans, l’aportació dels chārvāka ha estat considerable en el desenvolupament del pensament indi actual, particularment en el seu sincretisme…
Ra
La morta adorant el déu Ra (Ra-Harakté-Aton), pintura sobre fusta de la tomba de Nes-Khonsu-pa-Khered (dinastia XX)
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat egípcia, personificació del Sol.
Deïtat principal de la teologia heliopolitana d’Heliòpolis, vila del Delta, gaudí d’un enorme prestigi a partir, sobretot, de la dinastia V 2494-2345 aC, els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula “Fill de Ra” Així mateix, en el decurs del temps hom procedí a un sincretisme de Ra amb diverses divinitats Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra , etc, cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra Emanació seva era la deessa Maat, personificació de la justícia Hom el representava com un faraó
samarità
Història
Membre de la comunitat etnicoreligiosa originada de la mescla entre la població autòctona israelita de Samaria i els colons introduïts pels assiris després de la destrucció de la ciutat (722 aC) provinents de Babilònia, Cut, Avà, Hemat i Sefarvaim.
El sincretisme religiós que se'n derivà no fou mai reconegut pels jueus en són testimonis l’episodi evangèlic de la samaritana la paràbola del bon samarità No solament es negaren a collaborar a la reconstrucció del temple de Jerusalem, sinó que n'edificaren un de propi al cim del Garizim, considerat d’aleshores ençà el santuari dels samaritans, on encara actualment immolen el gran sacrifici de pasqua Supervivents de múltiples persecucions i intents d’extermini per part de jueus, bizantins i musulmans, en resten uns 450, repartits en dos centres, l’un a Nābulus i l’altre a Holon…
Amós
Judaisme
Cristianisme
Profeta menor.
Deixà l’ofici de pastor de Teqoa, al SE de Betlem, per profetitzar al regne d’Israel en temps de Jeroboam II El seu ministeri es desenrotllà al santuari de Bet-El Reprengué durament la immoralitat, el sincretisme religiós i el formalisme del culte És autor del llibre d’Amós , la redacció definitiva del qual fou feta després de l’exili Conté oracles amenaçadors contra els pobles que oprimeixen Israel i contra els poderosos d’Israel pel fet d’haver creat una situació d’injustícia social Denuncia la inutilitat del culte mentre romangui la injustícia El llibre acaba amb…
cultures afroamericanes
Antropologia cultural
Cultures desenvolupades pels negres d’Amèrica.
Els factors de llur desenvolupament depenen de la durada dels contactes culturals del nombre d’esclaus pertanyents a la mateixa regió d’Àfrica de la dispersió en diverses regions d’Amèrica o concentració en ciutats de vida rural o urbana de la possibilitat d’intercanvi cultural amb Àfrica després de l’emancipació com és el cas de São Salvador de Bahía i Nigèria del grau de civilització de la cultura bàsica africana de la conversió al catolicisme o al protestantisme de la durada de l’esclavatge alguns esclaus de la Guaiana es refugiaren a les selves amazòniques gairebé immediatament després d’…
hibridació cultural
Sociologia
Forma cultural nova que és el producte de la barreja entre formes culturals de procedència diversa.
Els contactes i les mescles interculturals són una constant al llarg de la història, tanmateix la barreja o hibridació cultural s’ha accentuat en el món actual en la mesura que s’han intensificat els processos migratoris, els intercanvis econòmics i s’han estès les xarxes de transport i de comunicacions Segons García Canclini la noció d’hibridació cultural s’ha posat en circulació en les darreres dècades del s XX fent referència a un conjunt de processos en què estructures o pràctiques socials discretes, que existien de forma separada, es combinen per generar noves estructures, objectius i…
cultes afrobrasilers
Antropologia cultural
Conjunt de sistemes religiosos o grups organitzats afroamericans propis del Brasil (bantú, batuque, candomblé, macumba, etc.).
Malgrat llurs diferències, en tots aquests cultes es donen les circumstàncies següents sincretisme iniciació reunions comunes públiques i privades d’adeptes a diferents divinitats, on acudeixen iniciats i no-iniciats presència de la divinitat, dalt del seu “cavall”, en el moment del trànsit, i planteig de consultes dels fidels comunicació directa, i també mitjançant els oracles, amb les divinitats —part més important del culte— celebracions segons un calendari fix i en ocasions especials ritus per a demanar favors, per a donar gràcies i per a propiciar els ésser divins un ritual…