Resultats de la cerca

Fou acabat de construïr el 1983 i estigué actiu fins el 2011 Arribà a proporcionar energies de fins 0,98 TeV a cada raig de protons o antiprotons circulant en el seu interior fins a 1,96 TeV en la seva collisió Té 6,28 km de circumferència El seu nom prové de la unitat d’energia que podia assolir, el teraelectronvolt TeV 

Les radiogalàxies poden ésser classificades en dos tipus les normals i les peculiars Les radiogalàxies normals són galàxies ordinàries que emeten una part de les radiacions en longituds d’ona corresponents al domini de les radioones En el cas de les galàxies normals més pròximes, l’origen d’aquestes radioemissions ha estat detectat generalment als discs i a les corones galàctiques, i algunes vegades també als nuclis Per terme mitjà la intensitat d’aquestes radioemissions és de 10 3 8 erg/s però algunes vegades pot arribar fins a un valor extrem de 10 4 1 erg/s En tots els casos, però, aquests…

Pot adoptar tant la configuració lineal clàssica com la configuració circular típica del sincrotró Les possibles collisions són entre electrons i positrons, com el cas del SLAC Stanford Linear Accelerator de configuració lineal entre hadrons i hadrons, com el nou LHC Large Hadron Collider del CERN, també lineal, que entrà en funcionament el 2008 entre electrons i protons, l’HERA Hadron-Elektron-Ring-Anlage a Hamburg, de configuració circular, que fou clausurat el 2007, o bé entre ions i ions, com el RHIC Relativistic Heavy Ion Collider , també de configuració circular i…

La possibilitat que els cossos celestes emetessin també ones radioelèctriques, juntament amb les radiacions lluminoses, ja fou pronosticada a la fi del segle XIX, però els receptors de què hom disposava a l’època no foren capaços de captar-les El 1930 Karl G Jansky observà l’existència d’unes ones paràsites que arribaven sempre d’una mateixa direcció del firmament Jansky explicà aquest fet suposant que la font d’ones radioelèctriques era a l’espai interestellar i en donà les coordenades astronòmiques, les quals, segons hom observà més tard, pertanyen a una radiofont molt intensa que ocupa el…

Llicenciada per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la Università degli Studi di Napoli 1982 Del 1982 al 1985 treballà al CERN  i del 1985 al 2012 al Laboratori Nazionali di Frascati, de l’Istituto Nazionale di Fisica Nucleare INFN, en el disseny, la construcció i l’operació d’acceleradors de particules installacions CTF3 del CERN, collisionador de positrons DAFNE al Frascati També ha fet aportacions al projecte de tractament del càncer amb hadrons del Centro Nazionale di Adroterapia Oncologica CNAO de Pavia El 2012 fou nomenada directora del sincrotró Alba…

L’any 1997 fou designada advocada de l’estat a Barcelona, i posteriorment assumí la direcció d’aquest cos a Catalunya Formà part de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància a Catalunya i esdevingué vocal del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona en representació de l’Estat També ha estat secretària del Consell Rector i de la Comissió Executiva del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró des del desembre del 2003 Al desembre del 2010, succeint Montserrat Tura, s’incorporà com a independent al…

Graduat el 1922, el 1927 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i treballà amb Rutherford en recerca nuclear Hi descobrí el triti i les reaccions del deuteri, base de la física termonuclear Professor a la Universitat de Birmingham 1937, durant la Segona Guerra Mundial treballà en aplicacions militars ideà el magnetró de cavitat ressonant que, gràcies a l’emissió d’ones radioelèctriques molt curtes, augmentà avantatjosament la capacitat de detecció de l’aviació enemiga La seva contribució al projecte Manhattan fou central, ultra pels descobriments fets a Cambridge,…

Amb un diàmetre de 38 m assolia fornir protons de 6,2 GeV El sistema injector consistia en un accelerador de Cockcroft-Walton, que accelerava els protons fins a 460 keV, i en un accelerador lineal que els portava fins als 10 MeV accelerador de partícules

Per exemple, un electró que passa a prop d’un nucli és desviat pel camp electroestàtic d’aquest, i en resulta l’emissió d’un fotó de raigs X o γ El fenomen és tant més important com més lleugera i energètica és la partícula incident i com més pesant és el nucli que fa de fitó Inicialment, la bremsstrahlung fou estudiada arran de la descripció de l’espectre continu dels raigs X produïts en accelerar, fins a altes energies, feixos d' electrons als tubs de raigs X Nogensmenys, gràcies al desenvolupament de l'accelerador de partícules, ha estat possible de produir i d’estudiar la radiació de…

Llicenciat en matemàtiques, el seu cosí Giulio Racah conegut pels seus treballs sobre el moment angular l’introduí en la recerca en física Treballà amb EFermi a Roma 1934-36, amb WHeisenberg a Leipzig 1936-37 i amb la parella Joliot-Curie a París, abans d’emigrar el 1939 als Estats Units d’Amèrica, on treballà a la Institució Carnegie en l’efecte de la radiació dels raigs X i neutrons sobre materials biològics, en particular sobre mutacions genètiques de la Drosophila melanogaster , un camp de recerca en què havia estat introduït per Fermi Després de la Segona Guerra Mundial s’incorporà al…