Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya
Agronomia
Poderosa associació de cooperatives agrícoles fundada a Barcelona el 12 de juliol de 1931.
Fou presidida, successivament, per FSantacana 1931, CJordà 1931-35, PCabot 1935 i FZuleta 1936, el seu òrgan de premsa era La Pagesia agost del 1932 — desembre del 1936, i tenia diverses seccions especialitzades cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d’ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l’augment de la producció agrària intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans propietaris,…
Tancada d'alguns sindicats de mestres
Alguns delegats sindicals es tanquen a la seu dels serveis territorials de Barcelona per protestar contra la política del Departament d'Educació i el projecte de llei que es debat al Parlament Entre altres qüestions, aquest projecte de llei preveu una ampliació de la jornada laboral dels mestres i professors
Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya
Cartell de propaganda antifeixista de la Unió General de Treballadors (octubre del 1936)
© Fototeca.cat
Economia
Central sindical creada a Barcelona el 29 de juliol de 1934, per escissió d’una gran part dels sindicats de la UGT catalana, contraris al centralisme del comitè executiu estatal.
Estretament vinculada a la Unió Socialista de Catalunya , en formaven part, inicialment, 41 sindicats i 19 429 afiliats, sota la presidència de JFronjosà La seva principal força es trobava en els sectors d’empleats de banca, tècnics, administratius i obrers qualificats N'eren dirigents MMartínez i Cuenca, JSánchez i Marín, CSala i Franqueza, GMartínez i Lozano i RPalomas i Tudó Participà, durant la primera meitat del 1936, en els fronts únics sindicals amb la UGT, la Federació Obrera d’Unitat Sindical i el CADCI el 21 de juliol de 1936, davant les circumstàncies provocades per l’…
Federació Local de Sindicats d’Oposició de València
Història
Organisme que reuní, els anys 1933-36, els sindicats de la ciutat de València que abandonaren la CNT i formaren part dels Sindicats d'Oposició
.
Els dirigents principals foren Domènec Torres i Cristòfor Parra Majoritàriament davant l’organització local refeta per la direcció faista de la CNT, assolí 15 450 afiliats i 13 sindicats desembre del 1935 Publicà “El Combate Sindicalista” 1933-36
Federació Local de Sindicats d’Oposició de Sabadell
Història
Organització que reuní la majoria dels sindicats obrers de Sabadell en 1933-36.
Pel març del 1933 tenia 14 012 afiliats un 80% del total dels obrers, principalment de tèxtils 10 140, del metall 1 642 i de la construcció 1 500 Havia pertangut a la CNT des de 1910-11, i fou la principal federació local catalana que s’oposà, en 1931-33, a la direcció, per part d’elements de la FAI, d’aquella en fou expulsada pel setembre del 1932, i posteriorment fou la més forta dels Sindicats d'Oposició a Catalunya Els seus dirigents —en especial Josep Moix— no acceptaren el reingrés del 1936 i la dugueren, poc després d’esclatar la guerra civil, cap a la UGT Edità “Vertical…
Els Sindicats d’Oposició s’incorporen a la CNT
Els Sindicats d’Oposició s’incorporen a la CNT
Constitució de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya
Es constitueix la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya, una associació de cooperatives que arribarà a aplegar més de 500 entitats, les quals representaran uns 60 000 pagesos
Es formen i legalitzen nombrosos sindicats agrícoles al País Valencià
Es formen i legalitzen nombrosos sindicats agrícoles al País Valencià
I Congrés Regional de Sindicats Tèxtils i Fabrils de Llevant
I Congrés Regional de Sindicats Tèxtils i Fabrils de Llevant 31 de juliol-1 agost en surt un Consell Regulador de la Indústria Tèxtil i Fabril de Llevant
Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya
Història
Organització creada al començament del 1936 que reuní la majoria dels cambrers i els cuiners del Principat, especialment de Barcelona (on tingué uns 4000 afiliats).
Fou la principal base sindical del Partit Comunista de Catalunya, i aconseguí de dirigir una vaga general del ram, pel maig del 1936 Ingressà a la UGT de Catalunya a la darreria del juliol del 1936