Resultats de la cerca

Comprèn dues variants, amb estructura i evolució diferents l’oriental, anomenada, per això, ritu sirooriental, bé que també és coneguda amb els noms de ritu assiri, ritu nestorià i, sobretot, ritu caldeu, i l’occidental sirooccidental, coneguda amb el nom de ritu siroantioquè o, simplement, ritu siríac Una modalitat dins la branca occidental, en part convergent i en part divergent, és constituïda pel ritu maronita

Deriva de l’arameu potser a través del palmirè i és escrit de dreta a esquerra Consta de vint-i-dos signes, tots consonàntics, que es corresponen pràcticament amb els de l’alfabet hebraic Aquests signes, que tenen formes variants segons que vagin separats o units amb el signe anterior o amb el posterior, presenten tres formes diferents d’escriptura l' estranghelo , la més antiga i actualment emprada en les edicions crítiques, la nestoriana anomenada així perquè ha estat usada pels siríacs orientals o nestorians, que se li assembla molt, i la serṭō , pròpia dels siríacs occidentals jacobites i…

La tradició siríaca oriental el localitza a la Mesopotàmia

Ministre litúrgic, en les esglésies de tradició siríaca constitueix el primer dels ordes menors

Centre comercial blat, cotó, llana, bestiar, correspon a l’antiga ciutat siríaca d’ Edessa

S’estén des de Goa fins al cap Comorin, pels estats de Karnataka i Keraḷa Regió calorosa i humida, poblada de cocoters, és la primera a rebre el monsó, al començament de juny Les activitats principals són la pesca i el conreu d’espècies, amb motiu de l’abundància de les quals fou la primera regió sota influència europea Hi ha ciutats importants, com Mangalore, Kozhikode Calicut, Trivandrum i Cochin, ports actius que exporten arròs, copra, cautxú, fusta, cafè i te Una tradició, que es remunta als segles III-IV, pretén que l’apòstol Tomàs evangelitzà aquesta regió Des de mitjan segle IV hi…

Vida i obra Ingressà al monestir de Montserrat el 1894 i fou ordenat de sacerdot el 1902 Entre dues docències de matèries bíbliques i llengües orientals a Montserrat 1902-06 i 1910-13, sojornà a Jerusalem 1906-10, on fou deixeble dels exegetes Lagrange, Vincent i Abel, visità les terres bíbliques i començà a aplegar elements per al futur museu bíblic montserratí Durant aquests anys publicà una sèrie d’articles a la Revista Montserratina i la narració del seu viatge El Sinaí Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel 1913, reeditat el 1951 Els anys 1913-22 ensenyà hebreu i siríac…

Escriví una Crònica , segons el mètode d’Eusebi de Cesarea, que arriba fins als anys 1194-95, d’un gran valor per a l’estudi de la història de l’Església siríaca

Hom sol distingir dues parts la del temporal, o cicle de les festes mòbils, i centrada en la celebració de la Pasqua , i la part del santoral, o calendari de festes fixes L’any litúrgic, a les esglésies llatines, comença amb l’advent, temps de preparació al Nadal i a l’Epifania a les esglésies orientals hi ha alguns diumenges previs al Nadal, però sense un cicle definit com l’advent Les esglésies de tradició siríaca fan precedir encara aquests diumenges dits ‘de les Anunciacions’, d’uns altres, anomenats ‘de la Dedicació’ La Pasqua, amb la Setmana Santa , centre de l’any litúrgic…

Iniciat per Bardesanes s II-III, aquest gènere poètic fou difós sobretot per Efrem de Nísibis s IV i és emprat en l’ofici diví de tradició siríaca Influí molt en el kontàkion bizantí