Resultats de la cerca

Deixeble d’Abraham Bloemaert, sojornà a Itàlia 1643-47, al servei del cardenal Pamphili futur papa Innocenci X De tornada 1647, s’establí a Utrecht, on fou delegat del gremi de pintors 1649 Pintor convencional de ruïnes italianitzants, excellí com a retratista i, sobretot, per les seves natures mortes Entre els seus deixebles destaquen Nicholaes Berchem, Melchior d’Hondecoeter i, sobretot, el seu fill, Jan Weenix Amsterdam 1640 — 1719, creadors de la gran natura morta decorativa de l’època, amb fons de cel i de paisatge

Germà de Cornelis Floris, sojornà a Itàlia, on fou influït per Miquel Àngel i els manieristes Tornà a Anvers i obrí un taller, des d’on introduí el manierisme romanitzant a Flandes Té obres religioses, com La caiguda dels àngels 1554 i El judici final 1566 Les seves escenes mitològiques són d’un erotisme refinat i fred El banquet dels déus, 1550 Venus i Adonis , 1565 La seva producció millor és la de retratista L’home del falcó , 1558 La família van Berchen, 1561

S'inicià en la pintura Sojornà 1855-61 a Berlín, on fou influït pel liberalisme burgès dels pensadors alemanys Goethià en poesia, és el principal representant al seu país de l’anomenada “novella burgesa” La novella Der grüne Heinrich ‘Enric, el verd’, 1854-55 segona versió substancialment canviada, 1879 descriu la vida de la burgesia urbana i camperola suïssa, que emmarquen l’experiència “pedagògica” del protagonista Leute von Seldwyla ‘Gent de Seldwyla’, 1856, 1874, narracions sobre una ciutat petita, n'és l’obra més divulgada Altres obres Züricher Novellen 1877, Martin Salander 1886,…

Sojornà llargament a Itàlia, on collaborà amb Aldo Manuzio en l’edició de llibres grecs Visqué al convent dominicà de San Marco, a Florència, on fou molt amic de Savonarola Convidat a Moscou el 1515, hi revisà la traducció eslava dels llibres litúrgics bizantins Defensor de la idea de Moscou com a tercera Roma, propugnava, però, algunes reformes i entroncà plenament amb el corrent de pobresa monàstica propugnada per Nil de Sora Perseguit, hagué de tancar-se al monestir de Volokolamsk Passà els darrers anys de la seva vida 1551-56 al monestir de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, a Zagorsk…

Format a l’escola d’arts i oficis de Manresa i a Llotja Barcelona, freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc Artista polifacètic i inquiet, a setze anys es traslladà a París, i sojornà successivament a Suïssa, Itàlia, la Costa d’Or, Olot i Barcelona Exposà a la Galeria d’Art Modern i al saló d’humoristes de París i al Saló del Nu de Barcelona 1933, i hi obtingué premis Excellí també com a caricaturista i dibuixant festiu —signava Sutram —, com a illustrador i en treballs de joieria Té obres en museus i colleccions de Manresa, Barcelona, París, Londres, els EUA i el Japó

Estudià a Oxford i viatjà per Europa 1572-75 Fou molt influït per l’erudit i protestant Hubert Languet Sojornà a la cort d’Elisabet I, per a qui escriví The Lady of May 1578 És un dels més grans poetes renaixentistes anglesos i amb la seva collecció Astrophel and Stella 1580-84 és el primer a narrar en sonets una història d’amor en forma petrarquesca Desenganyat de la cort, es retirà a Wilton, a casa de la seva germana, que és qui dóna el nom a la novella The Countess of Pembroke's Arcadia 1590, de caràcter pastoral a l’estil de JSannazaro

Pertangué al grup ascètic d’Aquileia sota Cromaci i de Melània a Alexandria i a Terra Santa Origenista sota Dídim el Cec i Gregori de Nazianz, es guanyà l’enemistat de Jeroni i dels seus, però restà fidel a Orígenes fins a la mort, cosa que li ha impedit d’ésser venerat com a sant Fou ordenat de prevere per Joan II de Jerusalem Sojornà entre els monjos del desert de Nítria i de Palestina Tornà a Aquileia i fugint dels gots anà a Roma i més tard a Sicília Amb les seves traduccions, és un dels més grans transmissors de les lletres eclesiàstiques gregues a l’Occident llatí Continuà també la…

Inicià la seva formació musical com a escolà de cant de la catedral de Segòvia, i després del canvi de la veu romangué a la capella de música, en la qual actuà com a cantor El 1687 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la d’Ourense, però tan sols hi sojornà durant deu mesos, ja que passà a ocupar la plaça de mestre a la catedral de Segòvia, on romangué fins a la seva mort Compositor prolífic -se’n coneixen prop de 600 obres-, gairebé tot el seu llegat es conserva a la catedral segoviana També es guarden composicions…

Hom hi ha descobert abundants restes arqueològiques blocs dels successius temples erigits a Khnum, déu de la primera cascada, i a Satis, la seva companya, els quals daten de les dinasties XI, XII, XVIII, XIX i XXX, diferents objectes que integraven el santuari de Hekaib, un cementiri de moltons animal de Khnum, un nilòmetre i un gran nombre d’esteles i de grafits És famós sobretot el lot de papirs en arameu que hi ha estat descobert a començament del s XX, obra de la colònia militar jueva que hi sojornà, sembla, des del s VI aC fins al IV aC gràcies a aquests papirs hom coneix la…

En una primera etapa conreà el cubisme 1922 Arran de la seva primera pintura simbòlica Els quatre elements 1923-34, collecció particular, París entrà en el surrealisme 1923-29 Pintà grups d’obres sobre el mateix tema Combats d’animals i Matances 1931-33 Anà a la península Ibèrica 1934-36, on feu Insectes i illustrà la Tauromachie de M Leiris Feu estades a Tossa, on s’integrà al grup d’artistes que hi sojornà els anys trenta Refugiat als EUA 1941, exercí una gran influència sobre l’ action-paintin g Des del 1945 fou influït per l’abstracció i després per l’informalisme, del qual prengué el…