Resultats de la cerca

Encara que l’expressió s’adapta més clarament a la literatura, les arts plàstiques i el cinema, també ha estat utilitzada per a referir-se a la música del període El realisme socialista s’establí com a doctrina oficial en el primer congrés de la Unió d’Escriptors Soviètics de l’any 1934, i es proposava reflectir i exaltar la vida i l’activitat de les masses treballadores, amb un to alhora èpic i pedagògic, i donar testimoni dels grans fets històrics vinculats amb la Revolució d’Octubre i l’establiment del socialisme, incloent-hi el culte als herois revolucionaris i als dirigents polítics El…

Contrari a la revolució, emigrà El 1923 tornà a l’URSS, i participà activament en la construcció de la cultura soviètica Entre les seves obres més importants figuren la novella històrica P'otr I ‘Pere I’, 1929, premi Stalin 1941 i la trilogia Khoždenie pomukam ‘La marxa dels turments’, 1927-41, premi Stalin 1943, veritable crònica de la revolució i la guerra civil És autor, també, de la novella autobiogràfica D’etstvo Nikity ‘La infància de Nikita’, 1920 i de l’obra dramàtica Ivan Groznyj ‘Ivan el Terrible’, 1943, premi Stalin 1946

Autor de novelles de guerra i d’exaltació patriòtica, la seva obra principal, Povest o nastojaščem čeloveke ‘Novella d’un home autèntic’, 1946, meresqué el Premi Stalin 1947, i donà lloc a la pellícula del mateix nom És també autor de Gor'ačij cekh ‘El taller ardent’, 1939, de My sovetskije l’udi ‘Nosaltres, els soviètics’, 1948, Premi Stalin 1949, i d’altres

S'afilià al POSDR el 1905 Participà en la guerra civil a la part del Caucas i de Transcaucàsia Fou ambaixador de la Rússia soviètica 1920 i membre del Comitè Central 1923 Collaborador pròxim de Stalin, el 1926 aquest el féu secretari del partit a Leningrad per depurar-lo El seu assassinat, del qual no es coneixen els veritables inspiradors, fou escollit per Stalin per justificar els processos de Moscou

Ingressà 1926 en el partit comunista polonès, però en fou expulsat 1932 per les seves crítiques a la política estalinista Traslladat a Londres 1939, collaborà assíduament a “The Economist” 1942-49 i a “The Observer” 1942-47 Entre les seves obres més importants cal citar Stalin, A Political Biography 1949, una trilogia sobre Trotskij 1954-63, Russia after Stalin 1953 i uns altres treballs sobre el món soviètic

Amic i collaborador de Stalin S'adherí al partit bolxevic 1917 i dirigí la txeca de Geòrgia 1921-31 Elegit primer secretari del partit comunista de Geòrgia 1931, perseguí els camperols oposats a les collectivitzacions del Caucas i dirigí la purga dels comunistes georgians Membre del comitè central del partit 1934, el 1942 esdevingué cap suprem del comissariat popular d’afers interns NKVD Fou membre del politburó 1940, membre del consell suprem de la guerra 1941 i ministre de seguretat i de l’interior Estengué el control policíac a la indústria bèllica i de consum Nomenat mariscal…

Fill de camperols, enrolat en l’exèrcit tsarista el 1915, el 1918 passà a l’exèrcit roig i l’any següent ingressà en el partit bolxevic Fou observador soviètic en la Guerra Civil Espanyola Lluità a Manxúria contra el Japó 1939 General el 1940, cap de l’estat major, viceministre de defensa i membre suplent del comitè central 1941, fou comandant en cap del front de l’W durant la Segona Guerra Mundial, i participà en la defensa de Moscou El 1942 passà a formar part del quarter general de Stalin, de qui fou conseller militar Fou enviat a Stalingrad, i més tard a Leningrad Mariscal de…

Lluità en l’exèrcit tsarista com a tinent de reserva i s’adherí a la revolució de 1917 Al principi collaborà estretament amb Molotov i durant tota la seva trajectòria fou un fidel seguidor de Stalin Nomenat general de l’exèrcit roig 1932, el 1942 dirigí les operacions de Stalingrad juntament amb Zukov L’any següent fou promogut a mariscal i ocupà el càrrec de cap d’estat major El 1945 dirigí la campanya de Manxúria En 1949-53 substituí Bulganin en el càrrec de ministre de defensa i, posteriorment, a la mort de Stalin fou rellevat per Bulganin en el càrrec i nomenat…

Formada amb Agrippina Vaganova a l’Escola de Ballet de Petrograd actual Ballet Kirov, de la qual esdevingué solista després de graduar-se 1925 L’any 1930 ingressà al Ballet del Bolsoj , on debutà amb La Bayadère de M Petipa L’any 1935, la seva interpretació, amb Sergej Lifar, de Giselle , d’A Adam, obtingué un èxit esclatant a l’Òpera de Paris Considerada una de les grans representants del ballet rus del segle XX, introduí un estil enèrgic i majestuós adaptat als requeriments moderns Després de retirar-se 1952 es dedicà a l’ensenyament al mateix Bolsoj, on influí sobre un bon nombre de…

Fill de camperols, minaire i guerriller durant la Revolució d’Octubre i la guerra civil, fou membre del Comitè Central del PC ucraïnès 1924, del Comitè Central 1934 i del Politburó 1939 del PCUS Després de la mort de Stalin, fou primer secretari del PCUS 1953 Al XX Congrés 1956 presentà l’informe “secret” denunciant els crims de Stalin, i el 1958 fou nomenat president del consell de ministres Impulsà la coexistència pacífica amb els EUA i “l’emulació econòmica”, i donà prioritat a la indústria de béns de consum i a l’agricultura respecte a la indústria pesant…