Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
lexicologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi sincrònic de la significació dels mots, com a elements interdependents d’una estructura de caràcter social.
Subordinada a la lexicografia fins al s XX, els nous conceptes metodològics de Saussure, de primer, i del cercle lingüístic de Praga, més tard, la transformaren en una ciència autònoma, independent tant de la lexicografia com de la morfologia, l’etimologia i l’estilística, a les quals també restava parcialment subordinada Aquesta autonomia es consolidà amb l’aparició de Méthode en lexicologie 1953, de GMatoré
proposició
Gramàtica
Oració, frase.
La majoria de gramàtics reserven el terme proposició per a designar, en l’oració composta, aquella frase elemental que, unida per coordinació o subordinació a una altra de dominant o principal, constitueix amb ella una oració completa, és a dir, una unitat completa de comunicació En aquest cas, el terme oració designa l’oració principal , i el terme proposició , l’oració subordinada D’altres anomenen també proposició tant l’oració principal com la subordinada d’una oració composta
relatiu
Gramàtica
Dit del pronom que uneix a un nom, a un pronom (explícit o implícit) o a una part d’oració substantivada que representa (anomenats antecedent del relatiu) una proposició subordinada (anomenada relativa-adjectiva o substantiva) que l’especifica o l’explica.
El relatiu, en l’oració subordinada relativa, pot fer les mateixes funcions sintàctiques de subjecte, complement directe, indirecte o circumstancial, que pot fer el substantiu en la principal Els pronoms relatius catalans són el feble que , els forts què qui , el compost el qual amb les altres formes corresponents la qual, els quals, les quals i l’adverbial on Tipus de pronoms relatius categoria formes antecedent funció en l’oració relativa exemples oracions pronominal feble que substantiu subjecte Un home que parla així no pot enganyar adjectiva especificativa substantiu…
hipotètic | hipotètica
Gramàtica
Dit de la preposició condicional.
Consta de dues parts o oracions la principal o apòdosi i la subordinada o pròtasi
subordinació
Gramàtica
Construcció expansiva d’un enunciat en què un element afegit aporta una nova funció sintàctica als elements preexistents.
Aquesta nova funció subordinada pot ésser indicada per la posició del nou element respecte a la unitat conjunta o mitjançant alguna partícula de lligam una casa / una casa gran, la pista / la pista de patinatge, escriu / escriu molt malament, treballa / treballa sense ganes Una modalitat de subordinació es dóna en l’oració composta, quan l’anomenada oració o proposició principal —que equival estructuralment a una oració simple— té per expansió, com un dels seus elements integrants, una altra oració o proposició, anomenada subordinada, que en depèn lògicament i…
detall
Part petita o subordinada d’un tot.
toleiïta
Mineralogia i petrografia
Tipus de basalt compost per plagiòclasi càlcica, piroxens (augita i, com a fet característic, hiperstena i pigeonita) i òxids de ferro.
Les toleiïtes o basalts toleiítics tenen quars normatiu i vidre silícic intersticial, mentre que la olivina n'és molt subordinada o absent És el tipus de roca dominant a la capa basàltica de l’escorça oceànica, i es genera als marges de placa constructius o dorsals centreoceàniques
Loyset Compère
Música
Compositor flamenc de misses i motets, cançons i frottole
.
Manllevà tonades del cant gregorià per a la part de tenor de les seves composicions i practicà un contrapunt imitatiu rigorós Excellí en l’art de les cançons per la seva melodia fluida i fantasiosa, subordinada al text i expressiva, i per la claredat de la forma
interrogatiu | interrogativa
Gramàtica
Dit de l’element que introdueix interrogació o pregunta, en una frase, o determina, dins aquesta, l’abast d’interrogació d’un altre element.
Poden ser adjectiu interrogatiu quan l’element és unadjectiu determinatiu que marca l’abast d’interrogació del nom que determina conjunció interrogativa si és una conjunció que introdueix una proposició subordinada interrogativa i proposició o oració interrogativa amb referència a tota l’oració o proposició amb què és formulada una pregunta
acord de pas
Música
Acord format per notes de pas i brodadures que té la funció de connectar melòdicament dos acords o dos estats diferents del mateix acord.
La seva funció harmònica està subordinada a la dels acords del seu context immediat i sol aparèixer en posició mètrica més dèbil que els esmentats acords Són acords de pas els acords de 6a i 4a d’unió també anomenat 6a i 4a de pas i el 6a i 4a d’amplificació