Resultats de la cerca
Es mostren 243 resultats
caliquemicina
Química
Grup d’agents anticancerígens produïts per bacteris de l’ordre Actinomycetales
.
Són sucres derivats d’un sistema tricíclic Es troben entre els agents anticancerígens més potents en tumors d’animals
heptosa
Bioquímica
Monosacàrid de set àtoms de carboni.
El més important és la sedoheptulosa, cetònica, que hom troba en forma de fosfats en els processos d’interconversió de sucres
trifosfat d’uridina
Bioquímica
Ribonucleòtid que funciona com a donador de fosfat en moltes reaccions dels teixits animals que porten a la síntesi de polisacàrids.
És necessari com a coenzim en algunes reaccions de transformació de sucres Es biosintetitza a partir d’uridina-5-fosfat, amb ATP
salmorra
Alimentació
Solució aquosa de sal amb la qual hom pot tractar aliments per tal de conservar-los.
La concentració i la durada del tractament varien segons l’aliment Pot portar additius incorporats nitrats, sucres i plantes aromàtiques o derivats
pneumococ
Biologia
Bacteri de l’ordre dels eubacterials, de la família de les lactobacil·làcies, grampositiu i patogen, que es presenta en forma de diplococ, és immòbil i no forma espores.
És aeròbic quasi sempre fermenta sucres i dóna àcid làctic com a producte final És el més important dels agents causants de les pneumònies
Joan Gustav Christoffer Kjeldahl
Química
Químic danès.
Fou director dels laboratoris Carlsberg de Copenhaguen Investigà sobre tècniques d’identificació de mescles de sucres i sobre el mètode de determinació del nitrogen
sec | seca
Alimentació
Dit del vi, del xampany, de l’aiguardent, etc, preparats per a tenir un tast poc dolç.
El vi sec no conté sucres o, com a màxim, en conté cinc grams per litre, car la fermentació del most ha estat pràcticament total
sabor
Biologia
Sensació percebuda pel sentit del gust.
Hom accepta que poden ésser percebuts quatre sabors diferents amarg alcaloides, glucòsids, sals magnèsiques, dolç sucres, edulcorants, salat sals inorgàniques i agre o àcid àcids
antocianina
Bioquímica
Denominació genèrica d’un grup de pigments vegetals que donen les coloracions vermelles, morades i blaves de les flors, de molts fruits i d’algunes fulles, escorces i arrels.
Són constituïdes per mono i diglicòsids d’una antocianidina, aïllable per hidròlisi àcida Els principals sucres presents són la glucosa, la ramnosa i la galactosa
dulcamarina
Química
Alcaloide aïllat el 1920 de la tija de la dulcamara (Solanum dulcamara).
És una substància groga emprada com a midriàtic, composta de dos glucòsids la soladulcamarina, i la α, β, γ soladulcina, els quals es descomponen en llurs aglucones i sucres