Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Uddevalla
Ciutat
Ciutat del län de Västra Götaland, al SW de Suècia.
Port pesquer i comercial, situat davant l’illa d’Horus, a l’estret de Skagerrat, al N de Göteborg Construccions navals, indústria tèxtil i fabricació de llumins Hom l’ha identificada amb Odensvold, antic lloc de sacrificis pagans Fou incorporada a Suècia el 1498, i durant les guerres entre suecs i danesos s XV-XVI fou incendiada diverses vegades
Minas de Riotinto
Municipi
Municipi d’Andalusia, a la província de Huelva, a la capçalera del riu Tinto.
Rep el nom de les mines de pirites de ferro i coure excavades generalment a cel obert i conegudes des del 800 aC, foren explotades pels romans concedides modernament a suecs i anglesos, al s XIX eren les primeres productores mundials de coure i el 1954 foren adquirides per la banca espanyola a llur entorn ha estat creat un complex metallúrgic i químic
Unió de Kalmar
Història
Nom que rebé la unió dels tres regnes escandinaus sota Enric de Pomerània.
La coronació d’Enric, candidat imposat a la noblesa sueca per Margarida I de Dinamarca , regent d’aquests regnes, se celebrà el 20 de juliol de 1397 a Kalmar Els atacs d’Enric a la Hansa motivaren un progressiu neguit entre els suecs Després de moltes lluites, Gustau Vasa de Suècia posà fi a la Unió de Kalmar el 1523
Bydgoszcz

El riu Brda, al seu pas per Bydgoszcz
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat homònim, Polònia, a la vora del riu Brda.
És un dels nuclis industrials més importants de Polònia indústria química, metallúrgica, elèctrica, el centre cultural de la regió i un nus ferroviari i de carreteres Rebé l’estatus de ciutat el 1346, de mans de Casimir el Gran, rei de Polònia Destruïda pels suecs el 1656, passà posteriorment a Prússia 1772, i restà sota el seu domini fins el 1919, que tornà a Polònia
Frederic IV de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i Noruega (1699-1730).
Fill de Cristià V Atacà el ducat de Holstein, aliat de Suècia, que intervingué i li féu signar la pau de Traventhal 1700 El 1709, la victòria de Rússia sobre els suecs l’induí a atacar-los, però no assolí cap territori Pel tractat de Frederiksborg 1720 s’annexà el ducat de Holstein i la part sud del de Slesvig Abolí la servitud de la gleva 1702
John Robert Vane
Bioquímica
Bioquímic anglès.
Llicenciat en química per la Universitat de Birmingham 1946, estudià farmacologia a Oxford 1948 Professor de diverses universitats d’Europa i de l’Amèrica del Nord, el 1973 passà a director de recerca de la fundació Wellcome a Beckenham, Anglaterra El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb els suecs S Bergström i BI Samuelsson , per llurs descobertes relacionades amb les prostaglandines
Johann Reinold Patkul
Història
Patriota livonià.
Governador de Livònia, s’oposà a Suècia, que el condemnà a mort 1694, i hagué d’exiliar-se Procurà d’obtenir el suport de Polònia, Rússia i Dinamarca, per alliberar Livònia 1699 Al servei del tsar 1701, intentà de conquerir Posnània, sense èxit Les negociacions entre Polònia i Rússia el menaren a cercar un acostament d’aquesta amb Suècia Lliurat als suecs pels polonesos, morí torturat
Breisach
Localitat
Localitat del land
de Baden-Württemberg, Alemanya, vora el Rin (9 900 h [est 1990]).
Conquerida pels romans en temps de Cèsar, el 1275 Breisach esdevingué una ciutat imperial lliure, i al s XIV passà al domini dels Habsburg A causa de la seva situació estratègica, fou molt disputada Durant la guerra dels Trenta Anys caigué a les mans dels suecs 1638 això no obstant, per la pau de Westfàlia 1648 fou atorgada a França El 1805, per la pau de Pressburg, s’uní a Baden
Escània

Platja de Kullahalvön, a Escània
© Jens Rydén/imagebank.sweden.se
Divisió administrativa
Län i regió històrica del sud de Suècia que comprèn els läner de Kristianstad i Malmöhus.
Formà part del regne danès des dels seus orígens, i la seva capital, Lund, esdevingué ~1103 seu arquebisbal Per la seva riquesa cerealística i la seva estratègica situació fou tradicionalment cobejada pels suecs, però fins al tractat de Roskilde 1658 Suècia no n'aconseguí la incorporació, ratificada per les paus de Copenhaguen 1660 i Lund 1679 La Universitat de Lund, fundada el 1668, contribuí a difondre la cultura sueca a Escània
Ferran III
Història
Emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria (1637-57).
Rei de Romans 1636 Fill primogènit de Ferran II, que el féu coronar rei d’Hongria 1625 i de Bohèmia 1627 Cap nominal dels exèrcits imperials des de la mort de Wallenstein, intervingué en la batalla de Nördlingen 1634 i negocià la pau de Praga 1635 Ja emperador, les repetides derrotes contra els suecs i els francesos l’obligaren a subscriure els tractats de Westfàlia 1648, que posaren fi a la guerra dels Trenta Anys