Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Berenguer de Puigpardines
Història
Historiografia catalana
Nom o pseudònim de l’autor de la crònica dita Sumari d’Espanya, redactada al segle XV però vinculada tradicionalment a l’època de Ramon Berenguer III el Gran (1096-1131).
Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat
, ,
Teseu Valentí
Història del dret
Jurisconsult.
Doctorat a Bolonya el 1483 Era donzell Fou advocat del Regne de Mallorca És autor d’un Sumari o repertori de les franqueses i privilegis del Regne de Mallorca , obra anomenada la Valentina , que fou incorporada per Antoni Moll en la seva compilació Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del Regne de Mallorca , publicada el 1663 Fill de Ferran Valentí i d’Elionor Unís, heretà la rica biblioteca humanística del seu pare Bescanvià correspondència amb l’humanista barceloní Pere Miquel Carbonell
acusat | acusada
Dret processal
Dit de la persona contra la qual és dirigida, en general, l’acusació penal.
En la fase inicial i investigatòria del procés penal, aquell a qui és atribuïda la comissió d’un delicte rep el nom d' inculpat o querellat des del moment que és dirigida l’acusació contra ell rep el nom d’encartat en un sumari, si és decretat el seu processament formal, rep el nom de processat i quan ha finalitzat el sumari i comença el judici oral o plenari, en què hom demana contra ell l’aplicació d’una pena o l’exigència d’una responsabilitat pecuniària, rep més propiament el nom d' acusat
jutge de primera instància i instrucció | jutgessa de primera instància i instrucció
Dret
Funcionari que essent part integrant del poder judicial, administra justícia en un partit judicial amb atribucions per a conèixer dels afers civils no sotmesos per llei als jutges inferiors.
I, en matèria penal, procedir a instruir el sumari o diligències i dictar sentència en les causes per delictes menys greus
polissó | polissona
Transports
Dret
Persona que s’embarca clandestinament en un vaixell o una nau aèria, sense satisfer el preu del passatge.
L’autoritat del lloc d’arribada és la competent per a instruir el sumari, el qual comença amb les diligències primeres del comandant de la nau o vaixell
sistema acusatori
Dret processal
Procediment per a perseguir i jutjar els delictes, oposat al sistema inquisitiu, que exigeix, com a elements essencials, acusació concreta per a jutjar una persona, publicitat en el procés, igualtat de drets i deures entre l’acusació i la defensa, llibertat per a l’acusat fins a l’existència de sentència definitiva, possible impugnació per qualsevol motiu de la sentència, etc.
Seguint l’exemple de les legislacions francesa i belga, l’espanyola ha acceptat el sistema acusatori en la fase del judici oral o plenari, tot mantenint l’inquisitiu en la del sumari
Pere Jeroni Tarassona
Història
Assessor togat de la governació d’Oriola, regent del Consell Suprem d’Aragó.
Autor del manual Instruccions dels furs i privilegis del Regne de València 1580, obra de caràcter eminentment pràctic per a ésser utilitzada pels advocats Conté un breu sumari, per ordre alfabètic, dels furs
avantjudici
Dret
Judici previ per a decidir sobre la procedència o improcedència d’iniciar un procés civil o penal contra un jutge o magistrat que tingui per objecte exigir la responsabilitat per infraccions de les lleis, relativa a l’exercici de llurs funcions.
Aquesta decisió tanmateix no suposa cap trejudici sobre la definitiva culpabilitat o innocència de l’encausat L’avantjudici solament és prescrit quan l’acció és promoguda pel perjudicat o ofès Un cop admesa la querella, en són conseqüències la instrucció de sumari i la suspensió en la funció del jutge o magistrat afectat
batalla a ultrança
Història
En els costums cavallerescs, combat a mort entre dos adversaris.
Era precedit pel lliurament de cartells o lletres de batalla lletra de batalla, celebrat en camp neutral i presidit per un jutge imparcial, que solia ésser un rei o un gran senyor El combat —propi només de cavallers— era regulat per normes precises, recollides en tractats, com el Sumari de batalla a ultrança s XV de Pere Joan Ferrer El combat era públic i esdevingué un espectacle popular