Resultats de la cerca

La temàtica, molt variada, inclou tradicions, llegendes, ciència popular, filosofia pràctica i afers polítics El text tingué diverses recensions durant l’edat mitjana Al segle XIII esdevingué, separat del siddur , el llibre religiós més popular del judaisme i el més sovint illustrat De les haggadot illuminades n'hi ha tres del segle XIV, conservades al British Museum, procedents dels Països Catalans l’hagadà dita de Barcelona , la Golden Haggadah , que és la més antiga i sumptuosa, amb 15 miniatures de plana sencera representant escenes del Gènesi i de l' Èxode , i la Sister of…

Situada a la confluència del Sambre i del Mosa, és un centre comercial i un nus de comunicacions important Indústria siderúrgica alimentada pels jaciments carbonífers de la regió, fabricació de ceràmiques, sabons i cuirs Seu d’un comtat i ciutat important a l’edat mitjana, durant els s XVII i XVIII tingué un gran interès estratègic En la guerra que la monarquia hispànica i França sostenien des del 1688 i que el 1692 s’estengué als Països Baixos, Namur caigué en poder dels francesos, dirigits per Lluís XIV de França i Vauban Reconquerida 1695 per Guillem III d’Anglaterra, stadhouder dels…

Després de formar-se amb S Bernardi, cap a l’any 1624 passà a la cort austríaca El 1631, quan era músic de la capella imperial, començà a rebre encàrrecs de música de circumstàncies Fruit d’aquests encàrrecs foren diverses cantates festives i obres religioses per a esdeveniments puntuals L’any 1649 succeí G Valentini com a mestre de la capella imperial Per raó del seu càrrec, escriví molta música litúrgica, generalment amb gran profusió de mitjans, en la línia de la tradició veneciana, amb una policoralitat sumptuosa i diversitat de grups instrumentals També escriví diferents…

Autodidacte, ingressà el 1893 amb Isidre Nonell a l’escola de Llotja, però aviat l’abandonaren i sortiren a dibuixar i pintar pels afores, amb Pichot i Mir per això, alludint a llur temàtica de suburbi, hom els anomenà la colla de Sant Martí Amb Nonell anà a Caldes de Boí 1896, i més tard a París 1897, on exposaren 1897 i 1898 a la galeria Le Barc de Boutteville Malgrat la influència dels impressionistes, especialment de Renoir, no renuncià als temes ètnicament hispànics Després, llargues estades a Madrid, Sevilla 1903 i Granada 1905 l’allunyaren de la identitat amb la temàtica i el colorit…

Amb capacitat per a 2 260 espectadors, era una obra sumptuosa construïda en el grandiloqüent estil neoclàssic dels grans teatres lírics de l’època per E von der Nüll i AS von Siccardsburg, en ocasió de la remodelació urbanística de la ciutat, amb l’obertura del Ring o cinturó d’avingudes a l’espai de les antigues muralles Entre els seus precedents es destaquen el Kärntnertortheater 1708, a la porta de Caríntia, important per al conreu de l’òpera des de la fi del segle XVIII, i, especialment, el Burgtheater o Theater bei der Hofburg, creat el 1748, que esdevingué el gran centre…

Subsistí gairebé tot el s XVI i formà una escola local amb collaboració d’altres pintors de la localitat o de fora, dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobament de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajuntaren la tradició gòtica i les novetats renaixentistes El primer, Pere Alegret , dit de Canillo probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis, només és conegut documentalment L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del purgatori amb la…

Alumne del seu pare en un primer moment, continuà la seva formació musical a Praga, on també estudià dret El 1781 anà a Viena, on conegué WA Mozart, J Haydn, JG Albrechtsberger i K Ditters von Dittersdorf Estant al servei del príncep Ruspoli, pogué estudiar a Nàpols amb G Paisiello i N Sala Després d’anar a París i Londres, retornà a Viena per a treballar a la cort 1793-1803 El fet de ser secretari del comte Franz von Fünfkirchen li permeté executar algunes de les seves simfonies A partir del 1804, i fins el 1831, fou mestre de capella als teatres de la cort Bon imitador de l’estil de Haydn,…

Una gran part de la seva activitat es desplegà en terres del bisbat de Tarragona treballà a l’església d’Alcover ~1580 i a la capella del Santíssim 1582 de la seu de Tarragona, d’on també fou nomenat mestre d’obres major ~1583 i com a tal intervingué en la fàbrica de diverses esglésies Valls 1583, Ulldemolins 1587, etc Tingué contactes amb eclesiàstics illustrats com Pere Aguiló, els germans Gili i, sobretot, Jaume Amigó, amb el qual collaborà en el projecte per a l’església de la Selva del Camp 1582, bé que també s’hi enfrontà quan bastia el terç del conjunt que havia contractat…

Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507…

Fill gran del bisbe de Calahorra i després cardenal Pedro González de Mendoza, legitimat pels reis el 1476 i pel papa el 1488 Per la seva participació en la guerra de Granada guanyà, el 1491, el marquesat del Cenete, instituït sobre La Calahorra i set pobles propers a Granada, on rebé també dues cases El 1492 es casà amb Leonor de la Cerda i d’Aragó, filla del primer duc de Medinaceli i neta, per part de mare, del príncep de Viana Vidu 1497, el 1498 fou expulsat de València per escàndols fets a la cort de la reina Joana de Nàpols Sembla que pretengué la mà de Lucrècia Borja, però, de fet, es…