Resultats de la cerca

Començà a jugar amb el Frente de Juventudes de Barcelona i després passà al FC Barcelona, equip amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1949, 1951 La seva posició al camp era la de lateral El 19 de març de 1949 disputà, com a suplent, el primer partit internacional de la selecció espanyola, al camp de les Corts davant el combinat de França

En edat juvenil fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou el suplent de Carles Folguera a l’Igualada Hoquei Club 1988-92, 1993-94, on es retirà, i jugà una temporada al Club Patí Vilafranca 1992-93 Amb l’Igualada guanyà una Copa d’Europa 1994, una Supercopa d’Europa 1994, tres Lligues 1989, 1992, 1994, una Copa del Rei 1992, una Supercopa d’Espanya 1994 i dues Lligues Catalanes 1992, 1994

Començà a destacar en els equips cubans Catalunya 1920-22 i Iberia 1923-29 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1931-33, on fou suplent de Nogués i jugà 23 partits Guanyà el Campionat de Catalunya 1932 Acabà la carrera al Gimnàstic de València 1933-34 i, posteriorment, es feu entrenador Fou el creador de l’Escola Catalana d’Entrenadors i director d’estudis de l’Escola Nacional d’Entrenadors

Jugava de davanter, de mig volant i de porter Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1914-23, a excepció de la temporada 1919-20 La seva primera temporada fou suplent del porter Pere Gibert, quan l’Espanyol guanyà el Campionat de Catalunya i fou subcampió de Copa La temporada 1923-24 passà al Club Esportiu Júpiter, amb el qual es proclamà campió d’Espanya de segona categoria 1925

El Partit Popular nomena l’exalcaldessa de València Rita Barberà suplent en la Diputació Permanent del Senat, l’únic òrgan que manté l’aforament dels seus membres i que la protegeix de ser processada en cas de dissolució de les Corts Tot i això, Rita Barberà, que se l’està investigant pel "cas Taula" i el "cas Imelsa", anuncia que no prendrà possessió del càrrec fins que no s’aclareixin els fets investigats

Es formà al planter de la Real Sociedad i fou suplent d’Arconada durant la seva etapa en el primer equip donostiarra 1982-84 Posteriorment, fitxà per l’Osasuna 1984-86, l’Athletic de Bilbao 1986-90 i el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1990-93, equip amb el qual disputà 81 partits Finalitzà la seva carrera novament a la Real 1993-95 Jugà un total de 296 partits a primera divisió Fou internacional en cinc ocasions

Format en el Reus Deportiu, jugà un any de juvenil al Patí Reus i es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola Com a suplent de Santi García, visqué l’època daurada del Reus Deportiu, amb el qual guanyà cinc Lligues 1969-73, tres Copes 1970, 1971, 1973, quatre Copes d’Europa 1969-72 i un Mundialet de clubs 1969 La temporada 1981-82 fitxà pel Club Patí Cambrils, en què acabà la seva carrera

S’inicià en la música a Reus, i aviat fou nomenat mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, on romangué fins l’any 1863 Escriví música religiosa i nombroses composicions de saló per a piano La musicologia ha estat molt severa amb la seva obra, que, de fet, era concebuda segons l’estètica italianitzant pròpia del seu temps, i subjecta, almenys la de la catedral, a unes condicions molt restrictives pel que fa al nombre d’intèrprets i mitjans

Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805 Durant la guerra del Francès fou redactor de la Gaceta de la Junta Superior de Catalunya el 1814 obtingué una canongia a Vic El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal Amb la restauració de l’absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat

Fou pioner del waterpolo català i estatal Membre del Club Natació Barcelona, fou dues vegades campió de Catalunya de primera categoria 1926, 1931 Amb la selecció espanyola, disputà els Campionats d’Europa 1927 i els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 El 1926 entrà a la junta directiva del CN Barcelona El 1932 fou elegit membre suplent del Comitè Olímpic Espanyol Després del 1939, fou vicepresident i conseller del president del CN Barcelona, en diferents etapes També presidí la Federació Catalana de Natació 1940-43