Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
tribunal arbitral de censos
Dret
Història del dret
Organisme jurisdiccional que creà la llei del 31 de desembre de 1945 sobre inscripció, divisió i redempció de censos a Catalunya, per tal de resoldre els problemes jurídics que provocava l’esmentada disposició en matèria de redempció i divisió de censos.
Hi havia un tribunal arbitral en cada capital de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona el formaven un magistrat, un notari i un registrador de la propietat Les decisions d’aquests tribunals arbitrals de censos no es podien recórrer Els tribunals arbitrals de censos foren suprimits per la llei orgànica del poder judicial i les seves competències passaren als jutjats de primera instància
Zveno
Història
Organització política de caire absolutista creada a Bulgària el 1930.
El seu líder, Kimon Georgiev, juntament amb el militar Damian Velkhev, organitzà un cop d’estat, el 1934, i esdevingué primer ministre Foren suprimits els partits polítics i establertes relacions diplomàtiques amb l’URSS El govern de Georgiev fou deposat pel rei Borís III de Bulgària , que temia la formació d’una república El grup, amb Georgiev al davant, formà encara un breu govern el 1944
druida
Religions del centre i nord d’Europa
Entre els antics celtes de la Gàl·lia, sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.
El seu nom significa roure Els druides eren elegits pels membres de llurs tribus Sembla que practicaven llurs ritus a l’aire lliure Els romans Estrabó, Tàcit, Juli Cèsar, etc, en parlen els consideraren perillosos adversaris de la romanització, per la qual cosa foren suprimits per ordre de l’emperador Tiberi Replegats a Irlanda, subsistiren fins al s IV, que foren desplaçats pel cristianisme
Joan Gamundí i Penya
Cristianisme
Història del dret
Doctor en dret; franciscà, s’exclaustrà el 1821.
Fou rector del seminari de Palma i de la universitat mallorquina durant els sis anys de la darrera restauració 1840-42 D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir dels convents suprimits el 1835 objectes artístics i llibres, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma i que Gamundí ordenà, ajudat per Jeroni Bibiloni Deixà diverses obres didàctiques gramaticals
remença
Història del dret català
A la Catalunya Vella, a partir del segle XI, dret (pagament d’una redempció personal) que el senyor territorial podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la.
Les Commemoracions de Pere Albert, redactades abans del 1250, parlen ja de la remença com d’una institució normal a la Catalunya Vella, però de fet no fou reconeguda pel rei fins que Pere el Gran, a les corts del 1283, donà la constitució En les terres o locs , que sancionava legalment la remença personal Era un dels mals usos suprimits el 1486 per la sentència arbitral de Guadalupe
servita
Cristianisme
Membre de l’orde dels servents de Maria (Ordo servorum Beatae Mariae Virginis), fundat el 1233, segons la regla de sant Agustí, per set mercaders de Florència (canonitzats el 1888), reconegut pel papa el 1263 i aprovat el 1304.
La finalitat de l’orde és la santificació dels seus membres a través de la devoció a Maria, sobretot per la meditació dels seus dolors i de la Passió S'havia establert a Barcelona a la fi del s XIII, i a València, abans del 1340 Al final del s XV existia ja la província espanyola El 1835 foren suprimits els vuit convents masculins que aleshores hi havia a Espanya, i restaren només els de monges, un d’ells a Barcelona L’orde masculí fou restaurat el 1857
Josep Antoni Buxeres i Abat
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Fill d’ Antoni Buxeres i Rosés S’ocupà de qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i defensà el dret civil català Amic de Josep Coroleu, intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme Collaborà a El Paladín 1875, a La Veu de Montserrat i al Diario de Barcelona Promogué un missatge de protesta quan foren suprimits els furs del País Basc 1876 Publicà Exposició que adressa a les Corts en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial 1882 i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero 1871
Jean-Pierre Lacombe Saint-Michel
Història
Militar
Militar francès.
Era del cos d’artilleria Fou diputat als estats generals 1789 i membre de la Convenció, on votà la mort de Lluís XVI de França Ascendit a general de divisió 1798, lluità a Itàlia, a Hannover i a Catalunya Home de confiança del mariscal Augereau, restà com a governador de Barcelona quan aquest en partí abril del 1810 mantingué la mateixa actitud humanitària d’aquest, però augmentà les contribucions i allotjà tropes als domicilis abandonats o d’insolvents Creà una Comissió de Ciències i Arts per a formar una biblioteca amb els llibres procedents dels convents suprimits Per l’agost…
els Camps Elisis
Jardins d’esbargiment de Barcelona, inaugurats el 1853, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d’Aragó, projectats i construïts per Josep Oriol Mestres.
L’entrada era de pagament aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861 Josep Anselm Clavé en fou l’empresari 1862-67 i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses 1862, 1864 i estrenar òpera còmica francesa Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits 1873 en restà només el teatre, que Evarist Arnús…
consell de la mercaderia
Història
Òrgan de govern de les corporacions o col·legis de mercader
de les ciutats i les viles mercantils catalanes sorgits als s. XIV i XV.
Les llotges llotja eren llur seu i actuaven conjuntament amb els cònsols de mar o de llotja cònsol de mar i amb els defenedors defenedor de la mercaderia Tenia la funció de mantenir, defensar i fomentar el comerç, de donar llicència per exercir-lo àdhuc als estrangers i de tenir cura de les imposicions, especialment de collectar el dret del pariatge o de l’imperiatge Fou anomenat sovint també consell del pariatge o de l’imperiatge , i a Barcelona rebé el nom de Consell de Vint Suprimits amb els decrets de Nova Planta 1707-16, foren substituïts, a les ciutats més importants, al…