Resultats de la cerca
Es mostren 1234 resultats
pelut
Estora o catifa d’espart amb pèls llargs que surten del teixit.
cràter
Cràter del volcà Bromo, a l’E de l’illa de Java, Indonèsia
Stéphane Damour(CC BY-NC-ND 2.0)
Geomorfologia
Als volcans, punt per on surten els materials eruptius a la superfície.
En la majoria dels casos, és la depressió central dels cons volcànics, de forma d’embut i de mides molt variables, tant en diàmetre com en profunditat A vegades la part central s’enfonsa i origina una depressió denominada cràter d’enfonsament , al fons de la qual hi pot haver diverses boques volcàniques o cons volcànics secundaris Els cràters també poden ésser localitzats als vessants o al peu del con volcànic
arcel·la
Protistologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels tecameboides, que segreguen una càpsula quitinosa de forma aplanada, composta de petits prismes hexagonals i impregnada de composts ferruginosos.
Per una obertura surten els lobopodis Viuen lliurement a les aigües dolces
aresta
Matemàtiques
Línia recta formada per la intersecció de dos plans, que determinen un angle dièdric.
En els políedres les arestes surten com a intersecció de dues cares i uneixen dos vèrtexs
projecció azimutal
Projecció azimutal
© Fototeca.cat
Cartografia
Tipus de projecció, obtinguda a partir de la cònica simple en fer tendir el con a un pla, en què hom imposa una xarxa de meridians i paral·lels equidistants.
L’escala roman constant sobre tots els radis que surten del centre, la qual cosa la fa especialment útil en navegació aèria
periteci
Micologia
Aparell esporífer propi dels pirenomicets i dels pirenolíquens, esfèric o en forma d’ampolla.
Ordinàriament els peritecis presenten apicalment un ostíol, a través del qual surten les espores, i normalment són més o menys enfonsats dins el tallus
emergent
Geologia
Dit de la part de la superfície terrestre que surt per sobre del nivell de l’aigua.
Normalment és aplicat a tots aquells terrenys en fase d’aixecament que surten d’una cubeta de sedimentació, a mesura que avancen les fases orgàniques
efecte de Borrmann
Física
Transmissió anòmala d’un feix monocromàtic de raigs X, en ésser interceptat per un cristall molt perfecte.
Els feixos transmesos i difractats en surten desplaçats i amb una intensitat més gran L’efecte és emprat en la fotografia de dislocacions dels sòlids
corn
Anatomia
Formació de substància grisa de la medul·la espinal que, en una secció transversal, pren la forma de mitja lluna.
N'hi ha dues d’anteriors, dues de posteriors i dues de laterals De les anteriors i les posteriors surten les arrels corresponents dels nervis raquidis