Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
Penteu
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, rei de Tebes.
Pel fet d’haver-se oposat a la introducció, a la seva ciutat, del culte de Dionís, suscità la ira del déu, que el feu trossejar per les mènades, dirigides per la mateixa mare de la víctima Èsquil tractà aquest mite en una obra homònima avui perduda i Eurípides l’emprà com a argument de les Bacants
Prúsies II
Història
Rei de Bitínia (~181 aC).
Fill i successor de Prúsies I, seguí una política de collaboració amb Pèrgam i la Capadòcia contra Farnaces I del Pont Malgrat simpatitzar amb Macedònia i haver esposat una princesa macedònica, ajudà els romans contra Perseu Combaté Àtal II de Pèrgam, el qual li suscità en contra el seu propi fill Nicomedes, que el féu assassinar
Maurice Martenot
Educació
Enginyer i pedagog francès.
Preocupat per la música electrònica, el 1928 creà un nou instrument musical, conegut com a ones Martenot , que ensenyà a manejar al Conservatori de París 1947-70 i que suscità un gran interès entre els compositors d’avantguarda, com Messiaen, Jolivet i altres També establí un mètode d’ensenyament basat en la pràctica del cant i del joc mètode Martenot , 1952
Estanislau de Kostka Bayo
Literatura
Novel·lista romàntic en castellà.
Un dels seus Ensayos poéticos 1826 suscità una controvèrsia decisiva en les directrius del Romanticisme valencià Contribuí a la introducció de la novella històrica amb Voyleano o exaltación de las pasiones 1827, Grecia o la doncella de Misolonghi 1830, Los expatriados o Zulema y Gazul 1834 i, sobretot, La conquista de Valencia por el Cid 1831 També conreà el teatre i altres gèneres literaris
extraversió
Psicologia
Qualitat d’extravertit.
Terme aportat per Jung a l’àmbit de la tipologia psicològica Junt amb la introversió és un dels dos tipus d’actitud definits per Jung L’extraversió es caracteritza per un moviment centrífug de l’energia psíquica aquesta es dirigeix cap a l’exterior perquè és allò que suscita l’interès de l’individu En el tipus extravertit es dóna un moviment positiu de l’interès objectiu vers l’objecte
premoció
Filosofia
Cristianisme
En l’escolàstica, concurs diví previ a l’acció lliure de l’home i determinant d’ella.
També coneguda com a promoció física , el seu caràcter previ i determinant l’afirmació del qual pel tomisme és tanmateix acompanyada també sempre de l’afirmació que la premoció no anulla la llibertat humana suscità la reacció molinista i suarista del segle XVI, en virtut de la qual hom establí —en relació amb la doctrina de la ciència mitjana presciència— un concurs simultani en comptes de la dita premoció física
Ateneu Científic, Artístic i Literari de València
Associació estudiantil de València fundada el 1868 i originàriament denominada Ateneu de València.
Realitzà una intensa activitat cultural, de caràcter eclèctic en les matèries i en la ideologia, i entre els seus socis figuraren alguns dels qui després foren escriptors importants del final del s XIX valencià Vicent W Querol, Teodor Llorente, Vicent Blasco Ibáñez Publicà un “Boletín-Revista” 1870 i 1876 La radicalització política, produïda entorn de la guerra carlina del 1872-76, hi suscità diverses escissions que en provocaren la decadència Encara subsistia vers el 1920
Jean-Martin de Prades
Literatura francesa
Escriptor i polemista occità en llengua francesa.
Ordenat de sacerdot, la seva tesi doctoral, influïda per l’enciclopedisme, suscità escàndol a la Sorbona Les seves proposicions sobre l’essència de l’ànima, la revelació i els miracles són a la base de la seva polèmica amb l’Església i foren censurades pel Parlament L’article Certitude de l’Enciclopèdia li valgué l’exili a Holanda Escriví una Apologie ajudat per Diderot Es retractà públicament 1754 i morí essent ardiaca del capítol de Głogów
Ludwig Büchner
Filosofia
Científic i pensador alemany.
Exercí la medicina a Darmstadt, on tornà després d’exercir la docència a Tübingen, a causa de l’oposició que suscità la publicació de Kraft und Stoff ‘Força i matèria’, 1855 Aquest llibre, que aviat esdevingué famós, fou considerat l’exponent característic del monisme materialista que l’autor propugnava a través d’aquesta i de la resta de la seva obra, més de divulgació que no pas científica Natur und Geist ‘Natura i esperit’, 1876, Darwinismus und Sozialismus 1894
Joseph Denifle
Cristianisme
Historiador de l’Església austríac.
Dominicà, amb el nom de Heinrich Suso, fundà el 1885, amb el P Ehrle, l’Archiv für Literatur und Kirchengeschichte des Mittelalters Els seus treballs de més importància fan referència als místics alemanys i sobretot a la història de les universitats cal destacar-ne els 6 volums del Chartularium Universitatis Parisiensis 1890-97, en collaboració amb E Châtelain La seva investigació sobre l’evolució teològica de Luter Luther und Luthertum, in der ersten Entwicklung quellenmässig dargestellt , 1904-06 suscità vives polèmiques