Resultats de la cerca
Es mostren 915 resultats
ciclocàrpides
Micologia
Gran grup de líquens amb apotecis típics, arrodonits i oberts o discoidals.
Els fongs que formen part d’aquests líquens presenten afinitats amb les patellariàcies Els gonidis són clorofícies, però rarament trentepoliàcies, i menys sovint cianofícies Comprèn la major part dels líquens
exemplar
Cadascun dels éssers organitzats, cossos inorgànics o objectes típics d’una categoria determinada.
remugants
Muflons de l’Atles
© Xevi Varela
Mastologia
Subordre d’animals mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de formes i dimensions molt variables, caracteritzats per les particularitats de llur dentició i, sobretot, de llur aparell digestiu (remugament).
La dentició dels remugants és incompleta hi manquen les dues dents incisives superiors i molt sovint les dues canines superiors Les incisives inferiors tenen forma d’espàtula, i les canines inferiors, d’incisives les molars són selenodonts, és a dir, tenen el relleu de la corona en forma de mitja lluna L’estómac és dividit en quatre compartiments, anomenats rumen, reticle o bonet, llibret i quall Aquest darrer compartiment pot ésser considerat l’autèntic estómac, puix és l’únic que té tots els tipus de teixit epitelial típics de l’estómac dels mamífers Algunes famílies d’aquest…
peridi
Micologia
En certs fongs, coberta de l’aparell esporífer.
Són típics els peridis dels gasteromicets
verticil·lastre
Botànica
Conjunt de flors que, agrupades en cimes de peduncles curts, són situades a un mateix nivell.
Els verticillastres són típics de les labiades
espàdix
Espàdix (gladiol vermell i rosa)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Espiga d’eix gruixut, més o menys carnós, de flors generalment unisexuals i inconspícues, sovint envoltada d’una espata.
Els espàdixs més típics es presenten en les aràcies
turió
Botànica
Brot tendre que neix d’un rizoma, esblanqueït i amb fulles rudimentàries.
Són típics els turions de les esparregueres, o espàrrecs
regne animal
Biologia
Gran grup d’éssers vius integrat per la majoria dels individus heterotròfics, els anomenats animals.
El valor sistemàtic del grup és molt relatiu, i està en funció de l’abast que en cada cas concret hom vulgui donar-li, el qual abast, d’altra banda, depèn del concepte que hom tingui d'animal Si hom pren el terme animal en el seu sentit més ampli i comprensiu és a dir, si hom considera animals alguns éssers unicellulars eucariotes, aleshores cal considerar el regne animal com una unitat força artificiosa, d’escàs interès sistemàtic, digne d’ésser tinguda en compte més per motius històrics que no pas per raons biològiques En canvi, si és restringit el seu abast als pluricellulars…
emmental
emmental
Alimentació
Formatge originari de la regió d’Emmental (Suïssa) elaborat amb llet de vaca, cultius bacterians i quall.
La fermentació propiònica en l’assaonament hi produeix els forats típics