Resultats de la cerca
Es mostren 3144 resultats
Lèntuls
Família romana que prengué aquest gentilici per la fama assolida en el conreu de les llentilles.
No és clar, però, el seu origen, ni tampoc ho és la seva vinculació amb la gens Cornèlia A l’inici de l’Imperi, arrogant-se el nom d’Escipions, tingueren la possessió del monument funerari conegut amb el nom de “torre dels Escipions” de Tarragona
pacte de supervivència
Dret civil català
Institució de caràcter consuetudinari, pròpia del dret civil català,que permet als cònjuges que viuen en règim de separació de béns pactar en les compra-vendes que facin conjuntamenti per quotes iguals, que a la mort d’un d’ells dos, el supervivent faci seva la totalitat del bé adquirit amb aquest pacte.
Mentre viuen ambdós cònjuges els béns adquirits amb pacte de supervivència només poden ésser alienats per acord d’ambdós cònjuges, que no poden transmetre a tercera persona el seu dret sobre la cosa comprada, així com tampoc no poden demanar la divisió dels seus drets sobre la cosa
Galceran de Pinós
Sant Esteve i sant Genís rescatant Galceran de Pinós i el seu company de presó, en una taula del retaule de Sant Esteve, de Pau i Rafael Vergós
© Fototeca.cat
Història
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Quer Foradat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134), els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, els quals, però, no romangueren dins els dominis familiars.
Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren pel seu…
parla
Lingüística i sociolingüística
En terminologia estructural (Saussure), ús, realització individual que els parlants fan, en un moment determinat, de la llengua, concepte al qual s’oposa també pel seu caràcter creatiu i lliure.
Per a la gramàtica generativa Chomsky, la parla o actuació anglès performance s’aplica a l’ús que els locutors fan de les regles i a les desviacions que poden modificar el sistema la llengua o competència , en canvi, tampoc no està exempta de creativitat, que afecta el poder recursiu de les regles
animatisme
Etnologia
Religió
Idea que considera que un determinat objecte, persona, animal o planta, és posseït per una essència espiritual, immaterial, que pot afectar les persones en forma positiva o negativa segons quina sigui la direcció de l’acció mística que aquestes adoptin envers ella.
És un concepte equivalent al de mana , i constitueix, per tant, una força intrínseca o atribut que transcendeix a la mateixa natura Bé que no és tan universal com l’animisme, ni tampoc necessàriament contemporani d’aquest, ambdós no s’exclouen, com ho demostra el fet que són convergents a la Melanèsia
Epigravetià
Prehistòria
Indústria lítica de làmines que continuà les tradicions tècniques gravetianes a la darrera fase del Paleolític superior.
Fou important sobretot als territoris on les indústries magdalenianes no foren gaire extenses o on tampoc no tingueren força l’Azilià o el Tardenoisià durant el període Epipaleolític o Mesolític, és a dir, en la majoria del territori dels Països Catalans continentals, i sobretot al País Valencià i a la part sud de Catalunya
Castell de la Meca (Ordino)
Art romànic
Vora el poble d’Ordino hi ha unes ruïnes, anomenades Castell de la Meca A causa del deplorable estat de conservació de l’edifici i que no hi han estat realitzades excavacions arqueològiques, no coneixem ni les característiques constructives de l’edifici, ni tampoc la seva cronologia exacta Només la tradició popular l’ha situat a l’època medieval
indiget | indigeta
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, que habitava a l’Empordà.
Alguns autors els atribueixen també el Gironès, que, segons Plini, era dels ausetans, i també la Selva, la qual tampoc no és segur que calgui atribuir als ausetans La frontera de ponent tampoc no és clara Devien tenir per veïns els olositans i els ausetans, si realment ocupaven el Gironès Mantingueren relacions pacífiques amb els grecs d’Empúries i Rhode, i un nucli de població fou establert al costat d’Empúries amb el nom d’Indicé Foren el primer poble sotmès pels romans, tot seguit del desembarcament a Empúries del 218 aC, i després no es destacaren per oposar-los…
metec
Història
A la Grècia antiga, nom donat als estrangers que residien, d’una manera estable, en una ciutat.
Hom sap que a Atenes no podien participar en la vida política ni tampoc ostentar càrrecs polítics Eren obligats a pagar alguns imposts per poder residir a la ciutat, exercir-hi el comerç, etc, i constituïen, generalment, un percentatge elevat en el conjunt de la població Actuaven en diverses professions ceràmica, banca, comerç, oficis liberals i solien viure al Pireu
economia intersticial
Economia
Terme d’economia industrial que es refereix a les possibilitats de creixement per a les petites i mitjanes indústries àdhuc en sectors dominats per les grans empreses.
Tot i reconeixent els avantatges comparatius de què gaudeixen les grans empreses, aquestes no poden aprofitar d’una manera exhaustiva totes les oportunitats de creixement, especialment en aquells productes els preus dels quals no permeten de carregar la part proporcional de les despeses d’investigació i desenvolupament ni tampoc els costs d’estructura, molt menys feixucs per a la petita i mitjana empresa