Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
antidiarreic
Farmàcia
Dit de les substàncies que combaten la diarrea.
Existeixen tres tipus d’antidiarreics els frenadors del peristaltisme codeïna i difenoxilat, els protectors i absorbents intestinals sals de bismut i els astringents vegetals tanins
antioxidant natural
Bioquímica
Qualsevol substància dotada de propietats antioxidants present en productes orgànics naturals.
Els antioxidants naturals més potents i importants són els tocoferols tocoferol, les lecitines lecitina, l’àcid ascòrbic, els tanins taní i les gomes resina goma resina
clorur de benzil
Química
Líquid incolor, d’olor pungent, que bull a 179°C, miscible amb alcohol i amb èter i insoluble en aigua.
És lacrimògen, i és obtingut per cloració controlada del tolué És molt emprat en la manufactura de composts de benzil, perfums, productes farmacèutics, colorants, tanins sintètics i resines artificials
àcid gàl·lic
Química
Àcid fenòlic obtingut per hidròlisi dels tanins.
Per escalfament a 220°C es transforma en pirogallol Amb l’ió fèrric forma una coloració blavosa, per la qual cosa és emprat en l’obtenció de tinta En terapèutica hom l’empra com a astringent d’ús intern
bistorta
bistorta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de rizoma gruixut i carnós, doblegat en forma de S, de tija simple, de 20 a 60 cm, amb fulles basals peciolades i ovatooblongues, i espiga terminal compacta, de flors roses.
El rizoma, ric en tanins i midó, és un bon astringent, emprat en forma de maceració en aigua, per a rentats, o en vi, contra diarrees, etc Viu als prats d’alta muntanya
antinutrient
Alimentació
Bioquímica
Substància que té la capacitat de fer disminuir considerablement el valor nutritiu de l’aliment que la conté.
N'hi ha de tres tipus substàncies que inhibeixen la utilització digestiva de les proteïnes antienzims, hemaglutinina i saponines, tanins i fibra, substàncies que inactiven les vitamines antivitamines i substàncies que interfereixen totalment o parcialment en l’assimilació de certs minerals àcid oxàlic, àcid fític, etc
castanya d’Índia
![](/sites/default/files/media/FOTO2/castanya_india.jpg)
Castanyes d’Índia
Botànica
Farmàcia
Fruit del castanyer d’Índia.
Conté saponines, tanins, fècules i olis, productes que són extrets i emprats industrialment les castanyes d’Índia tenen propietats vasoconstrictores han estat emprades en el tractament de varices, hemorroides i foren uilitzades pels turcs en l’alimentació dels cavalls i altre bestiar i com a substitutives del sabó
sumac
Botànica
Tecnologia
Arbust de la família de les anacardiàcies, d’1 a 3 m d’alt, perennifoli, de fulles imparipinnades, amb els folíols ovals i dentats, de flors blanquinoses, aplegades en tirsos, i de fruits drupacis, arrodonits, híspids i de color bru purpuri.
Es fa en llocs secs i calcaris de la regió mediterrània L’escorça i les fulles, riques en tanins fins al 35%, són emprades en blanqueria Hom n'obté també un extret emprat en l’adob de les pells més fines i per a mordentar els cuirs adobats al crom
camamilla
![](/sites/default/files/media/FOTO3/camamilla_planta.jpg)
Planta de la camamilla
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són olorosos.
Viu en terres conreades, guarets, etc L’involucre i les flors principalment contenen diverses essències antemè, azulè, etc, tanins, àcid salicílic, etc Els seus capítols, secs, són emprats en infusió, que és antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió Ben concentrada, o en tintura alcohòlica, serveix per a aclarir el color dels cabells
te
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC212835_COREL2012951.jpg)
Te gelat
© Corel
Alimentació
Economia
Producte obtingut per preparació amb fermentació o sense de fulles joves i gemmes o brots de te.
La qualitat del te depèn del lloc de producció, l’època de collita, la part de la planta i el mètode d’elaboració Segons aquest darrer, pot ésser verd no fermentat, negre fermentat i oolong semifermentat El te verd és obtingut per enrotllament i dessecació de les fulles després d’haver-ne inactivat els enzims per escaldament amb vapor d’aigua, amb posterior escalfament fins que adquireix un color verd fosc eventualment és aromatitzat amb flors camèlies o magnòlies L’elaboració del te negre el més corrent als Països Catalans comprèn les següents operacions emmusteïment de les fulles,…