Resultats de la cerca

Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó , escriví…

Inicialment s’especialitzà en la importació i distribució de films argentins i mexicans, tot i que també en presentà d’europeus Entre el 1962 i el 1964 signà un contracte amb la Metro-Goldwyn-Mayer per a distribuir arreu de l’Estat les reposicions d’aquesta companyia, entre les quals hi havia gairebé tots els films de Tarzán i dels germans Marx Gràcies a aquestes reestrenes tan comercials la casa visqué la seva millor etapa També distribuí reposicions de títols d’altres marques, com la Warner Bros, la United Artist o la Universal A la darreria de la dècada del 1980, es canvià el nom per…

Es llicencià en filosofia a Lovaina i a Valladolid i en pedagogia a Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona Fou secretari de redacció de Criterion i director d' Orientación Catequística Format en el neotomisme, publicà El teosofisme 1927 i Assaigs de crítica filosòfica 1928 Fou molt divulgat i renovador un catecisme en edició catalana i castellana Enderiat per la francmaçoneria, publicà sobre aquest tema llibres d’argumentació fantasiosa Perseguit el 1936, se n'anà a la zona franquista, on fundà les Ediciones Antisectarias i es posà al servei del govern de…

Totalment autodidacte, d’infant actuà en diverses pellícules com a secundari Abans dels vint anys fou bateria d’una banda que es dissolgué el 1970 Després de collaborar en un disc de George Harrison , el mateix any s’incorporà com a bateria al grup Genesis Després de la sortida de Peter Gabriel com a líder del grup 1975, el substituí com a vocalista, i continuà de manera intermitent com a bateria Sota el seu lideratge, enregistrà alguns discs de gran èxit amb un estil més pop que en l’etapa anterior Al mateix temps, fou bateria del grup de rock experimental Brand-X 1975-79 El 1981 enregistrà…

Professor de l’Àrea d’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra des del 1994, és també collaborador, especialment com a crític teatral, a la premsa diària ABC , El Observador , Avui , etc Des del 2001 la seva columna setmanal “A pie de obra” al diari El País es convertí en un referent per al món de l’escena El 2003 publicà amb aquest títol un recull de les seves crítiques, i sobre teatre ha publicat també Telón de fondo Algunas cosas que aprendí en el teatro 2011 Com a escriptor, la seva ficció té un acusat component autobiogràfic Destaquen les novelles  Signo de los tiempos 1988, A…

Atret ja d’infant per la literatura fantàstica, després d’un intent fallit de convertir-se en pilot militar treballà en una planta siderúrgica mentre estudiava literatura, en què es graduà el 1950 El 1952 el seu conte The Lovers obtingué un premi Hugo i el decidí a professionalitzar-se com a escriptor En total publicà unes 75 novelles de gènere fantàstic, moltes d’elles part de cicles La seva obra és una barreja de ciència-ficció, especulació filosòfica, erotisme i pastitx literari i de la cultura popular, elements a partir dels quals, amb una imaginació desbordant construeix mons alternatius…

Considerat com a referent de la literatura llatinoamericana, la temàtica de la seva obra es basa, sobretot, en la seva pròpia visió de la societat de Lima Publicà, entre d’altres, les novelles  Un mundo para Julius 1970, Premio Nacional de Literatura 1972, La vida exagerada de Martín Romaña 1981, El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz 1985,  Reo de nocturnidad 1997, Premio Nacional de narrativa 1998, La amigdalitis de Tarzán 1999, premi Grinzane Cavour 2002, El huerto de mi amada 2002, premi Planeta,  Las obras infames de Pancho Marambio 2007 i  Dándole pena a la tristeza 2012 Escriví…

Vida Començà el meritoriat com a muntadora a quaranta anys al costat de la seva amiga Teresa Alcocer i ocasionalment amb Antoni Cànovas, Albert Gasset i Lluís Puigvert Treballà com a ajudant de José Antonio Rojo en diversos films Su desconsolada esposa 1957 i Tu marido nos engaña 1958, ambdues dirigides pel seu marit, el realitzador Miquel Iglesias Ya tenemos coche 1957 de Juli Salvador i l’obra més important de la seva carrera, Plácido 1961, Luis G Berlanga També participà en les sincronitzacions cinematogràfiques a Voz de España treballà en la cinta de l’actor francès Maurice Ronet La vida…

Vida Renebot del director i guionista Josep Amich i Bert , Amichatis , conegué des de petit el món artístic Entrà a l’Institut del Teatre el 1968 i l’any següent debutà al III Festival de Sitges amb l’escenografia de Los dones raros Després de muntatges al teatre Don Juan i el Grec, començà a treballar en el cinema per a Profilmes en títols de Miquel Iglesias, com Tarzán y el misterio de la selva 1973 La diosa salvaje 1974 i Desnuda inquietud / El retorno de las tinieblas 1976 Fou director artístic a La viuda andaluza de Francesc Betriu, amb qui tornà a treballar a Los fieles sirvientes 1979…

Debutà a nou anys doblant papers infantils, i posteriorment, també molt sovint, veus de bruixes i altres personatges de fantasia Com a dobladora, destacaren els seus doblatges dels personatges Boy 1947 a Tarzan’s New York Adventure 1942, de Richard Thorpe Arliss Cooper a la telesèrie Dallas  1983, i ET 1986, de Steven Spielberg Treballà també sovint en teatre, ràdio i televisió En teatre, entre d’altres, actuà a La ferida lluminosa , de Josep Maria de Sagarra 1954  No és mai tard si s’arriba d’hora 1957, de Jaume Villanova  Un home entre herois 1958, de Rafael Tasis  Els dimecres…