Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Adriaen Brouwer
Pintura
Pintor de l’escola flamenca barroca.
Influït per Pieter Bruegel i Frans Hals, conreà la pintura de gènere i establí una temàtica estricta d’interiors de tavernes i de cases rurals Es preocupà sobretot per les masses, l’atmosfera, la llum i el color, factors que tractà adequadament amb una pinzellada valenta i un sentit molt clar de la composició El fumador ~ 1626, Musée du Louvre i Jugadors de cartes en una taverna Alte Pinakothek, Munic
Berenguer Ramon de Castellet
Història
Noble.
Ramon Berenguer III li empenyorà el Castell Vell de Barcelona que tenia infeudat el veguer Arbert Es negà després a retornar-lo, tot declarant-se ell i els seus germans en rebellia Fetes les paus, obtingué del comte, en compensació, els usatges nous creats sobre les fleques, les tavernes, el blat i les carnisseries del mercat de Barcelona Sembla que fou veguer de Barcelona entre el 1123 i el 1139
Lladró passa a ser propietat d’un fons d’inversió
Sogidei, matriu de la companyia de porcellanes Lladró, celebra una junta general extraordinària a la seu de Tavernes Blanques Horta del Nord, en la qual acorda acceptar l’oferta de compra del grup PHI Industrial Lladró, una de les empreses més destacades de capital autòcton valencià, va ser creada el 1953 pels germans Lladró i va aconseguir una considerable projecció internacional, tot i que els darrers anys ha entrat en un període de pèrdues continuades
el Ràfol d’Alfàndec
Despoblat
Despoblat del municipi de Tavernes de la Valldigna (Safor).
La seva església Santa Maria fou reedificada al s XVI Era de la jurisdicció de l’abat de Valldigna
Don McLean
Música
Cantautor nord-americà.
Des del 1963 recorregué els EUA i també el Canadà, cantant per tavernes, escoles, places, etc El 1968 collaborà amb Pete Seeger, que donà suport a la seva carrera És conegut sobretot per la cançó American Pie 1971, que dona nom al seu primer àlbum, homenatge al cantant Buddy Holly La cançó es convertí en una de les més populars del repertori nord-americà Altres àlbums són Tapestry 1972, Don McLean 1973, Playin’ Favorites 1973 i Chain Lightning 1980
Sergej Aleksandrovič Jesenin
Literatura
Poeta rus.
Era fill de família camperola A Leningrad, on es traslladà el 1915, prengué contacte amb el moviment simbolista i el poeta Aleksandr Aleksandrovič Blok El 1918 s’integrà el moviment imatgista imatgisme El 1921 conegué Isadora Duncan, amb qui es casà La seva poesia ofereix una visió mística de la societat, fins a esdevenir pessimista i satírica Se suïcidà Escriví Radunica 1915, Inonija 1918, Moskva Kabackaja ‘Moscou de les tavernes’, 1924 i Kapitan Zemli ‘El capità de la terra’, 1925
vall d’Aigüesvives
Vall d’uns 8 km de longitud i uns 3 d’amplada situada entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, drenada pel barranc de l’Estret (afluent, per la dreta, del Xúquer) i, a l’extrem oriental, pel barranc de la font d’Agost (que s’escola cap a la Valldigna a través del coll de Mula).
Compresa dins els termes municipals de Carcaixent i, principalment, d’Alzira Ribera Alta, s’obre a la ribera del Xúquer pel congost de l’Estret i, a la Mediterrània, pel Portitxol de la Valldigna La carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i el ferrocarril de Carcaixent a Dénia travessen la vall d’un cap a l’altre L’únic nucli de població actual és el llogaret de la Barraca d’Aigüesvives Aquesta vall constituí el territori de l’antic convent d’ Aigüesvives, situat aigua amunt de la Barraca d’Aigüesvives
Domenico Modugno
Música
Cantautor italià.
S'inicià de molt jove, cantant acompanyat de la seva guitarra, pels cafès i els tavernes de Nàpols, i fou reconegut gradualment com un important valor de la cançó popular italiana La seva personalitat com a actor li valgué també el renom de Mimmo Nazionale Popular fora d’Itàlia, arran dels seus èxits als festivals de Sanremo, per cançons com Volare o Piove , al seu país és més considerat per cançons d’arrel autòctona, com ara Scimue , que descriu la vida a les terres del sud de la Itàlia camperola
Rafael Chirbes i Magraner

Rafael Chirbes i Magraner (2008)
© Hpschaefer
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
Cursà història moderna i contemporània a Madrid i, posteriorment, es dedicà al periodisme, sobretot amb articles de crítica literària i gastronòmica i cròniques de viatges Visqué també al Marroc i a París La seva novellística té un acusat vessant sociopolític i reflecteix vides sota l’ambient del franquisme, la transició i el postfranquisme, amb un fort accent en els desenganys i la degradació dels fonaments de la moral cívica És autor de les novelles Mimoun 1988, En la lucha final 1991, La buena letra 1992, Los disparos del cazador 1994, La larga marcha 1996, La caída de Madrid 2000, Los…
Josep Monleon i Bennàcer
Teatre
Crític teatral.
Estudià dret i, després d’exercir l’advocacia alguns anys a València, anà a Madrid a estudiar direcció a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas Fou crític teatral de la revista Triunfo 1955-1972, i fundador i crític de les revistes Primer Acto i Nuestro Cine Escriví diversos guions per al cinema i adaptà al castellà obres de Bertolt Brecht Orientà grups de teatre independent entre els anys seixanta i vuitanta, com ara La Cuadra de Sevilla, Tábano, Los Goliardos, Adrià Gual, Comediants, Els Joglars, Esperpento o el TEI Dirigí alguns muntatges teatrals La bona persona…