Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
notacant
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels notacantiformes, de la família dels notacàntids, de cos prim i allargat cobert de minúscules escates que també cobreixen el cap.
xoriguer
![](/sites/default/files/media/FOTO3/xoriguer_peix.jpg)
xoriguer
Javier Sancho - DA (CC BY-ND 2.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels dactilopteriformes, amb el dors i els costats coberts per uns ossos dèrmics, amb espines, que formen una mena de cuirassa.
Assoleix 40 cm de llargada, i té una cuirassa òssia al cap, acabada en dues punxes, i la boca arrodonida i petita Es desplaça mitjançant cops de cua i estenent les aletes pectorals, molt grosses, amples i en forma d’ala Habita al fons, bé que fa curtes volades fora de l’aigua N'hi ha a la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar Roja, i és bastant freqüent a les aigües dels Països Catalans
netàstoma
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels anguil·liformes, de la família dels netastomàtids, de musell llarg, sense aletes pectorals i de color bru fosc amb el ventre gris.
congre
![](/sites/default/files/2021-10/congre.jpg)
Congre
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels anguil·liformes, semblant a l’anguila però amb l’aleta dorsal més avançada, la mandíbula superior prominent i la pell sense escates.
El color del dors és gris bru, blavós o negre, i el del ventre, blanquinós Ateny normalment un metre els mascles i d’1,5 a 2 m les femelles Habita en els fons rocallosos d’1 a 100 m de profunditat, on és pescat amb art de ròssec És carnívor i predador voraç La fresa té lloc en mar obert, a l’estiu, en una zona molt àmplia que va des de la mar dels Sargassos a la Mediterrània oriental, a profunditats d’uns 2500 m Després de la posta els progenitors moren Els alevins, anomenats fideus , d’uns 15 cm, migren cap a les costes, on creixen fins a atènyer la maduresa sexual, dels 5 als 15 anys El…
peix porc
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Diplecogaster_bimaculata.jpg)
Peix porc
Roberto Pillon (CC BY-NC-SA 4.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gobiesociformes, de la família dels gobiesòcids, de petites dimensions, fins a uns 6 cm, que habita al fons, a la zona costanera.
No té escates i té el cos cobert d’un mucus protector Les aletes ventrals són transformades en una ventosa amb la qual es fixa a les pedres
peix lloro
![](/sites/default/files/media/FOTO3/peix_lloro_ll.jpg)
Peix lloro
whodden (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix teleosti, de l’ordre dels perciformes, amb les dents fusionades en quatre plaques que, unides de dues en dues, prenen una aparença semblant a la del bec d’un lloro.
cavilat
Ictiologia
Peix teleosti, de la família dels còtids, amb el cos en forma de maça, sense escates i cap ample i pla, que habita els rius de corrent ràpid i altres aigües dolces oxigenades.
llopet de riu
![](/sites/default/files/media/FOTO3/llopet_de_riu.jpg)
Llopet de riu
David Perez (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de riu teleosti, de la família dels cobítids, cipriniforme, d’uns 10 a 12 cm de llargada, de color groguenc, cos comprimit, aletes petites i quatre parells de petites barbetes, que habita en aigües dolces tranquil·les.
xuclà
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de cos esvelt, d’uns 45 cm de longitud, amb l’alçada del cos igual a la longitud del cap i amb preopercle no dentat.
Presenta un dimorfisme sexual molt notable els mascles tenen el coll molt alt, i a l’època nupcial presenten la meitat anterior de colors verd grogenc, amb bandes ondulades blaves, i la meitat posterior groga o taronja les femelles són de color roig o taronja, amb tres o quatre taques negres entre el dors i el peduncle caudal El mascle excava nius sobre fons arenosos Habiten en gran nombre a les praderies d’algues, i els agrada de restar amagats dins els forats i les grutes Es nodreixen de crustacis petits, poliquets i molluscs, les closques dels quals trenquen amb les dents Habiten a la…
silur
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_silur.jpg)
Silur
© California Aquaculture Association
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels siluriformes
, de la família dels silúrids, típic representant de la família dels silúrids, que ateny els 3 m de llargada i habita a les aigües dolces de l’Europa Central i d’una gran part de l’Àsia.