Resultats de la cerca

Fill del també productor Darryl F Zanuck i de l’actriu Virginia Fox, estudià a Stanford i començà a treballar amb el seu pare a la Twentieth Century Fox Debutà l’any 1959 amb el thriller Compulsion , de Richard Fleischer Expulsat de la Fox pel seu pare el 1967, després de passar per la Warner Bros , el 1973, associat amb David Brown, fundà una productora pròpia, amb la qual obtingué èxits de taquilla, especialment The Sting 1973, de George Roy Hill , i The Sugarland Express 1974 i Jaws 1975, que significaren la projecció definitiva del director  Steven Spielberg L’any 1990 aconseguí l’…

Es formà a la capella de música de la catedral de Barcelona Després d’interrompre els estudis musicals durant un cert període de temps, els continuà sota el guiatge de Bernat Calbó Puig A catorze anys exercí com a organista a l’església de Sant Francesc de Paula Alguna font assegura que rebé lliçons de F Liszt i S Thalberg quan aquests visitaren Barcelona El 1845 li fou confiada la plaça d’organista a Santa Maria del Pi, on romangué fins el 1853 El 1855 feu oposicions per al mateix càrrec a Santa Maria del Mar El 1888 participà en els concerts d’inauguració de l’orgue monumental del Palau de…

Estudià Belles Arts a Viena i a París amb Gimond, Malfray i Zadkine El 1940 s’establí amb el seu marit, l’economista Oskar Schnabel, als EUA La seva escultura abstracta començà concedint importància als contrasts d’horitzontals i verticals i, més tard, al tema de l’esfera Cap als anys quaranta utilitzà bronze, fusta i pedra, però a partir dels anys cinquanta fou partidària de tota mena de materials metàllics Transformacions 1956, Whitney Museum of Art, Nova York

Després de servir en l’exèrcit nord-americà a Europa, treballà en ocupacions diverses i des del 1922 com a guionista L’any 1924 s’incorporà à la Warner Brothers  Fou autor o coautor d’una quarantena de guions fins el 1929, que assumí feines de producció i el 1931 es convertí en el cap d’aquesta secció El 1933 fundà, amb Joseph Schenk, la 20th Century , que l’any 1935 es fusionà amb la Fox i constituí una potència cinematogràfica de primer ordre Després d’un parèntesi a Europa, on també exercí com a productor, el 1962 retornà a la Fox, de la qual fou elegit president fins l’any 1971 Durant…

Bé que inicià estudis de periodisme i dret, es dedicà al periodisme, professió que li permeté accedir al cinema, on s’inicià com a guionista Amb l’ascens del nazisme, el seu origen jueu el forçà a fugir primer a París, on dirigí el seu primer film, Mauvaise graine 1934, i poc després als Estats Units Establert a Hollywood, es dedicà a l’escriptura de guions, entre els quals hi ha  Ninotchka 1939, d’Ernst Lubitsch i Ball of Fire 1941, de Howard Hawks, i hi debutà com a director el 1943 amb Five Graves to Cairo En una primera època donà una visió àcida i pessimista de la vida, en films com ara…

Vida Anomenat sovint "el Chopin crioll", és considerat un dels músics americans més importants del segle XIX, pel fet d’haver adaptat la música del sud dels EUA i del Carib a la música de saló europea del moment per aquesta raó és tingut per un dels precursors del ragtime i del jazz Amb uns dots musicals excepcionals, a tretze anys es traslladà a París, on estudià amb C Hallé i C Stamaty piano i P Maleden composició El 1845 debutà amb el primer concert de Chopin i obtingué l’aprovació del compositor Enlluernà els salons parisencs freqüentats per Liszt i Thalberg amb el seu…

Vida Com assenyala L Iberni en el seu estudi sobre Sarasate, fou el primer violinista virtuós modern, que permeté passar de l’escola antiga de F Liszt, N Paganini, C Czerny i S Thalberg als nous temps de l’intèrpret virtuós El primer instrument que Sarasate tocà fou el violí, i, segons Saldoni -que recollí la informació del seu pare-, amb només cinc anys era un prodigi quant a afinació i execució Rebé de la comtessa d’Espoz y Mina una pensió anual de 2 000 rals per als seus estudis A Madrid es formà en la tècnica francobelga, i el 1854 meravellà en un concert al Teatro Real i fou…

Les primeres notícies d’activitats musicals a la ciutat són del segle XVIII, concretament de la segona meitat, quan es començaren a celebrar els primers concerts i balls organitzats per William Tuckey, sacerdot a la Trinity Church i director del cor de l’església En els programes d’aquests concerts i en els City Concerts 1793-97 sovint es tocaven obres de J Haydn i GF Händel En les últimes dècades del segle es crearen les primeres societats musicals, com la Harmonic 1773-74, la Columbian Anacreontic 1795 i la Urania 1793-98 També nasqueren els primers teatres, els de Nassau Street i John…

Vida Fill d’un cerveser aficionat al violí que li estimulà des de ben petit el sentit musical, aviat pogué cultivar els seus dots i les seves habilitats amb el piano A vuit anys compongué una peça Galop que ja preludiava el seu interès per les danses populars Feu els seus estudis amb professors modestos, tot i que tingué com a mestre el filòleg J Jungmann, declarat nacionalista que li encengué la primera espurna del foc del nacionalisme txec No obstant això, en la seva formació predominà la tradició alemanya i també la italiana Pogué escoltar en directe pianistes com F Liszt i S …

Vida La seva vida és un model arquetípic romàntic breu, amb sofriment -exili de la pàtria, tisi, admiració inabastable per part de la societat del seu temps-, sensible sense exageracions, i original des de les seves primeres obres fins a la darrera, nacionalista i alhora universal El caràcter novellesc de moltes biografies seves -la relació amb George Sand, la història de la capsa amb terra polonesa que portava amb ell durant els primers viatges- contribuí a fer-ne un símbol Les seves bones maneres, els dots com a caricaturista i l’esperit jovial en fer imitacions, estengueren una aurèola al…