Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
Castell de Cabres
Castell de Cabres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la Tinença de Benifassà.
El terreny és molt accidentat serres de Sant Cristòfol i de les Albardes 1 311 m al sector septentrional, i penya de l’Àguila 1 246 m al límit oriental Més de la meitat del terme és format per terres improductives El bosc, principalment pinedes, ocupa unes 800 ha L’agricultura, totalment de secà, es limita al conreu de blat i de patates Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada El poble 12 h 2006, castellencs 1 134 m és sobre una petita elevació l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç Als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol Fou conquerit…
la Marina de Sants
Barri
Un dels quatre barris en què, el 1857, era dividit el terme municipal de Sants (Barcelonès).
El 1907 hi fou constituïda una tinença parroquial
Ca n’Aguilera
Poble
Poble del municipi de Piera (Anoia), a la dreta de la riera de Ca n’Aguilera, afluent, per l’esquerra, a l’Anoia.
La seva església, dedicada a la Mercè, és tinença parroquial
Araia
Llogaret
Llogaret del municipi de l’Alcora (Alcalatén), situat al sector occidental del terme municipal, comprès dins la conca del Millars i drenat pel torrent d’Araia
, que desemboca al pantà de Sitjar.
Era un dels llocs que formaven part de l’antiga tinença d’Alcalatén
Joan de Barberà
Cristianisme
Primer abat triennal del monestir cistercenc de Benifassà, elegit el 1554 i en successives reeleccions fins el 1579.
Obtingué del papa Pau IV les atribucions episcopals, i del rei Felip II de Castella 1562, els drets sobre les mines d’aigua dels termes de la tinença de Benifassà
el Baix Maestrat
Comarca del País Valencià, a la regió de Castelló, una de les dues en què es divideix el Maestrat.
La geografia Cap de comarca, Vinaròs Ocupa l’angle nord-est del País Valencià el seu límit septentrional és el riu de la Sénia, línia divisòria amb el Principat al sud, la rambla de les Coves la separa de la Plana Alta aquesta mateixa rambla i l’anticlinal de Vallibona la separen, respectivament, de l’Alt Maestrat i dels Ports La plana costanera o plana de Vinaròs és formada per materials sedimentaris quaternaris, i la zona interior, per materials cretacis, sobretot calcaris, que es presenten en plecs a la Tinença de Benifassà i en blocs fallats a la resta entre aquests blocs apareixen…
la França
Barri
Nom donat popularment a la barriada obrera construïda a Barcelona la segona meitat del s XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble-Sec i la plaça d’Espanya i fora del traçat del pla Cerdà.
A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l’Eixample de Santa Madrona l’església de Santa Madrona fou convertida en tinença parroquial el 1888, incendiada a la Setmana Tràgica i reconstruïda el 1916
Mata-solana
Aspecte del nucli de Mata-solana
© CIC-Moià
Nucli
Nucli (978 m alt.) del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà).
És a la capçalera del riu de Barcedana, sota l’hostal Roig, a l’antic camí de Tremp a la conca de Meià La seva església, que depèn de la parròquia de Sant Salvador de Toló, fou erigida en tinença parroquial
governació de Peníscola
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià, creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Peníscola Comprenia el Baix Maestrat excepte la Tinença de Benifassà, la Serratella, de l’Alt Maestrat, Torreblanca, Orpesa, Cabanes de l’Arc, Vilafamés i Bell-lloc del Pla Fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial
transacció
Economia
Qualsevol operació que comporti un canvi de tinença de béns o de títols.
Hom parla de volum de transacció en referir-se al nivell d’operacions comercials assolit per una empresa o al total d’intercanvis haguts en una comunitat productiva en un període determinat